Llei de fiscalitat
PSOE i Sumar segellen un acord per deixar caure l’impost a les energètiques
El pacte sí que inclou la pròrroga del gravamen a la banca, però no la pujada fiscal per al dièsel, com demanen els socialistes
Tots dos proposen un IVA del 21% per als apartaments turístics
La formació de Díaz aconsegueix una nova taxa sobre els béns sumptuaris com cotxes de luxe
La Comissió d’Hisenda prevista per ahir es passa a dijous per la falta de consens amb ERC i Bildu
Els dos partits del Govern de coalició, PSOE i Sumar, van segellar ahir un acord per impulsar una dotzena de canvis fiscals per al 2025, entre els quals s’inclou donar continuïtat a l’actual gravamen extraordinari sobre la banca, però no el que afecta les energètiques. Malgrat la seva exigència inicial, Sumar sembla haver acceptat que l’impost a les energètiques decaigui el pròxim 31 de desembre i que ja no l’hagin de tornar a pagar les companyies, que sí que l’han abonat el 2023 i el 2024.
També queda fora de l’acord fiscal entre les dues formacions la intenció del grup socialista d’apujar la fiscalitat del dièsel, per igualar-la a la de les gasolines amb efectes des de l’abril del 2025, tal com figurava en una de les esmenes presentades pel PSOE al projecte de llei de fiscalitat global mínima de les multinacionals.
El que sí que ha aconseguit Sumar és incorporar al seu acord fiscal amb el PSOE el propòsit d’establir un nou impost sobre els béns sumptuaris (jets i iots privats, cotxes de luxe... ) "per millorar l’equitat en el repartiment de renda i la riquesa". Les dues formacions assumeixen el propòsit d’introduir un IVA del 21% per als apartaments turístics. La resta de les mesures, fins a completar un total d’11, ja comptaven amb un consens previ entre les dues formacions. De fet, la majoria d’aquestes ja estaven incorporades en esmenes del grup socialista a l’esmentat projecte de llei de tributació mínima.
La fiscalitat del dièsel
Que no formi part de l’acord entre les dues formacions no vol dir que el PSOE no segueixi endavant amb el seu propòsit d’apujar la fiscalitat del dièsel, ni que Sumar retiri la seva esmena per mantenir l’impost a les energètiques. Sumar manté viva la seva esmena de l’impost energètic (i la portarà al ple del Congrés dels Diputats), tot i que és conscient que, després de l’acord entre PSOE i Junts, està condemnada a no tirar endavant.
Hi havia dubtes sobre la capacitat de les dues formacions del Govern de coalició de formalitzar un acord fiscal per al 2025. L’acord al qual havia arribat prèviament Hisenda amb Junts per deixar caure l’impost extraordinari sobre les energètiques havia disgustat la formació de Yolanda Díaz, ja que aquesta decisió anava en contra de l’acord de coalició firmat per ella mateixa i per Pedro Sánchez. Finalment, Sumar sembla haver entès que si deixava caure la llei també desapareixeria l’impost a la banca i, a canvi, ha obtingut l’acord del PSOE per a un nou impost sobre béns sumptuaris i altres mesures.
No obstant, que existeixi un acord entre PSOE i Sumar, compartit en alguns punts per Junts i pel PNB, no garanteix en aquest moment que pugui tirar endavant la reforma fiscal que planeja la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per al 2025. Tant és així que el Govern es va veure obligat a forçar que el Congrés suspengués la reunió de la Comissió d’Hisenda que estava agendada per ahir a primera hora de la tarda. Segons fonts coneixedores de la negociació, Hisenda no tenia assegurat el vot d’ERC ni de Bildu si es deixava caure el gravamen extraordinari a les energètiques i es va preferir posposar la reunió de la comissió en la qual havien de ser votades les esmenes dels grups i l’informe final, per avançar en la negociació.
Per tant, la reunió de la Comissió d’Hisenda es va retardar fins a la tarda de dijous vinent. Si aconsegueix tirar endavant el dictamen, podria ser sotmès a votació en el ple del Congrés la setmana vinent, encara a temps de completar i culminar la tramitació parlamentària en la tercera setmana de desembre, abans que acabi l’any, que és el que pretén el Govern.
Entre la gairebé una dotzena de mesures que s’inclouen en el pacte fiscal es recull establir un nivell de tributació mínim del 15% sobre beneficis per a multinacionals i grans empreses. També es manté l’impost a la banca "perquè aquestes entitats, que només paguen menys del 3% dels seus beneficis en impostos i que estan obtenint beneficis rècords, contribueixin de manera justa al sosteniment de la societat de la qual tants beneficis obtenen igual com la resta d’empreses i ciutadans", segons diu literalment l’acord entre les dues formacions.
Altres acords passen per elevar en dos punts la tributació en l’IRPF de les rendes de capital per sobre dels 300.000 euros per continuar avançant en l’equitat horitzontal amb les rendes del treball i en l’establiment d’un nou impost sobre els béns sumptuaris (jets i iots privats, cotxes de luxe, etc.) "per millorar l’equitat en el repartiment de renda i la riquesa". A més, s’introdueix un IVA del 21% per als apartaments turístics per transformar-los en habitatges per al lloguer permanent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
