Construir més ràpid sense que surti més car

"Sense cap dubte, un dels problemes amb què topa l’objectiu d’incrementar la xifra d’habitatge nou és que Espanya ha d’augmentar la seva capacitat de producció i es troba que el teixit empresarial relacionat amb la construcció ha disminuït de manera alarmant des del 2007", va advertir fa unes setmanes Francisco Pérez, conseller delegat de la immobiliària Culmia, en la taula rodona de presentació a Barcelona de la fira The District. "La solució passa per industrialitzar també aquest sector, com han fet ja altres països europeus, per exemple, França", va insistir el directiu de Culmia, que considera que, només d’aquesta manera, s’accelerarà el ritme, actualment molt lent.

"Els permisos s’eternitzen"

Mentrestant, les administracions s’han posat també les piles i són ja diverses les que han anunciat el seu compromís de reduir els temps de demora en les tramitacions d’expedients i llicències. "Això és fonamental", remarca Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors i Constructors a Catalunya. Entre l’inici del projecte i la culminació de l’obra i l’entrega de claus poden arribar a passar fins a cinc anys de mitjana, "perquè els permisos s’eternitzen i això fa que el temps que transcorre sigui gairebé el doble del que duren pròpiament els treballs", indica Vilajoana.

Amb el sistema de la industrialització s’ha aconseguit escurçar els temps fins a gairebé la meitat en alguns casos. Si una obra tradicional s’acostuma a prolongar una mitjana de dos anys, amb aquest sistema es pot construir en un any i mig un bloc de pisos, fins i tot en vuit mesos. "L’avantatge, en aquest sentit, és que, mentre l’obra va avançant sobre el terreny, a la fàbrica es poden anar construint els mòduls que després s’instal·laran i es muntaran en aquesta obra. Al poder realitzar els dos processos de manera simultània, es redueix el temps significativament", assenyala Mireia Campà, responsable de Comunicació de la Constructora d’Aro-Compact Habit, l’única empresa que utilitza aquest model a Catalunya. A la seva planta de producció de Cardona (Bages), s’utilitza un sistema modular propi, que ha sigut premiat recentment per l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya pel seu caràcter innovador.

Notícies relacionades

Un repte compartit

Espanya necessita almenys 15 anys per equiparar-se a la UE en pisos públics

A més, a l’elaborar-se molts dels elements de l’obra dins d’una nau o fàbrica, també es redueixen molèsties de pols i soroll a l’entorn, una cosa que sempre agraeixen els veïns. "En general, les condicions milloren, perquè els treballadors ja no estan a l’aire lliure ni en altura i així es guanya en seguretat laboral", indica Campà. També millora, i de manera notable, la despesa en materials, la gestió dels residus i la sostenibilitat. "El cost de la construcció industrialitzada i el de la construcció tradicional són similars, ja que la primera implica un transport i un muntatge, que fan que l’import sigui bastant semblant", admet la portaveu de la constructora, que ha treballat amb aquest sistema en la construcció de centres de salut, escoles i altres equipaments públics. "Una de les nostres actuacions més recents va ser un bloc a Barcelona de 45 pisos socials, de nou plantes d’alçària, que es va muntar en només tres setmanes", explica Campà.

El camí cap a la sostenibilitat també ha fet que molts constructors introduïssin a les seves obres "alguns dels materials i les tècniques constructives de l’arquitectura tradicional", reflexiona l’investigador Oriol París. "La pedra, les toves de terra compactada, la fusta i la ceràmica cuita s’estan recuperant i tenen una presència creixent", explica l’arquitecte, que destaca que cada vegada hi ha més sensibilitat "cap a elements i sistemes constructius propis del territori, i així es redueix l’empremta de carboni alhora que es potencia l’economia local". Per contra, decau la utilització de materials de més impacte ambiental com els plàstics i algunes espumes per als aïllaments. Amb tot, malgrat que la fusta està experimentat una molt bona entrada al mercat espanyol, la inèrcia del sector fa que de moment "el formigó i l’acer continuïn sent els materials més presents en la construcció d’habitatges", constata París.