Els lloguers es moderen, peròel resultat a llarg termini és incert

Però la mateixa dada i la mateixa font constaten que, en aquell mateix període, el nombre de nous contractes subscrits entre propietaris i inquilins es va reduir en un 17%. Els vuit mesos d’aplicació de la llei estatal de vivenda reflecteixen, doncs, un balanç de clarobscurs a Catalunya, l’única comunitat autònoma que fins ara l’ha posat en pràctica. El País Basc i Navarra han anunciat que la implantaran, però de moment no ho han fet encara. La qüestió és: ¿quant durarà aquest primer efecte favorable en els preus? I més important: ¿com es pot evitar que els propietaris de vivendes no les retirin del mercat del lloguer, com sembla que està passant?

La resposta és gairebé unànime. A més de posar un límit de preu als lloguers, fa falta, sí o sí, una important injecció de diners en el sector. "Sense un increment en l’oferta de vivenda, l’impacte del límit de lloguer podria ser limitat, ja que el risc de reducció de l’oferta podria contrarestar els efectes de contenció de preus en el temps", observa Ignasi Martí, director de l’Observatori d’Habitatge Digne de l’Institut d’Innovació Social de l’escola de negocis ESADE, i Raluca Budian, investigadora en el mateix organisme.

"L’aplicació de la llei es considera un experiment significatiu, tot i que té resultats incerts a llarg termini", prossegueixen Martí i Budian. En tot cas, les primeres dades "són motivadores a curt termini –afegeixen els dos experts-, però la seva consolidació dependrà de factors addicionals, com la capacitat del mercat per adaptar-se a la nova regulació i la implementació de mesures complementàries, ja que el risc de reducció de l’oferta podria contrarestar els efectes de la contenció de preus en el temps", adverteixen.

"Desastre"

"Si el que pretén la llei és que els preus baixin, ni ho ha aconseguit ni ho aconseguirà", vaticina, per la seva banda, Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCE) a Catalunya. "És veritat que d’entrada hi ha hagut una baixada, però, com s’ha vist ja en altres llocs, aquest efecte no sol tenir continuïtat", argumenta l’expert, que així mateix no dubta a qualificar la normativa estatal de "desastre".

El president d’APCE Catalunya coincideix que són necessàries més mesures, "una actuació urgent de les administracions sobre l’oferta, no només afavorint els demandants de vivenda". I això implica, segons la seva opinió, una revisió de la fiscalitat sobre la construcció, "que hauria de disposar d’un IVA reduït del 4%, amb més agilitat en les tramitacions administratives, amb planificacions urbanístiques més flexibles i amb models de finançament i crèdits més tous".

"La principal mancança de la llei és que no es va acompanyar d’uns pressupostos. I el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana continua tenint uns recursos molt escassos, clarament insuficients per poder escometre les mesures necessàries", constata Jaime Palomera, codirector de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Palomera nega, en tot cas, que hi hagi propietaris que per evitar la contenció de preus estiguin retirant els seus pisos del mercat.

"Els contractes de llarga durada, els convencionals, estan passant a ser contractes de temporada, moltes vegades de manera fraudulenta. Però això passa des de fa ja uns anys, no ha sigut conseqüència del límit en el lloguer", afirma el també portaveu del Sindicat de Llogateres, que, malgrat que la considera insuficient en alguns aspectes, defensa en termes generals l’aplicació de la llei estatal.

¿Catalunya es queda sola?

Notícies relacionades

Un repte compartit

Espanya necessita almenys 15 anys per equiparar-se a la UE en pisos públics

"La resposta directa és que sí, que el fet que la regulació de lloguers només s’apliqui a Catalunya podria tenir alguns efectes adversos per al mercat català", asseguren Martí i Budian. "A l’establir límits a Catalunya i no en altres autonomies, podria incentivar-se la inversió en altres regions sense limitacions i això pot fer que alguns propietaris o inversors es decantin per altres comunitats amb condicions menys restrictives", prossegueixen.

A mitjà o llarg termini "això podria implicar que el mercat de lloguer a Catalunya es veiés tensionat per la falta de vivenda disponible, especialment si els inversors individuals o corporatius prefereixen destinar les seves propietats a altres usos o a la venda", conclouen els dos investigadors d’ESADE, que detallen que, "al tractar-se de béns que són fixos, no mòbils (no es pot traslladar una vivenda d’una comunitat a una altra), el que pot passar és que es decideixi no invertir o esperar que canviï el marc regulador". Al reduir-se la inversió, que seria l’efecte contrari al que s’està buscant, "la capacitat de renovar el parc i millorar les condicions també podria veure’s afectada, amb el risc d’una oferta limitada", avisen.