La Generalitat i el grup La Caixa, els propietaris amb més pisos de lloguer

Per tant, hi ha tants llogaters amb un perfil tan variat i divers que la seva influència en les dinàmiques del mercat és difícil d’acotar. "Això planteja reptes a l’hora de dissenyar polítiques de vivenda que puguin equilibrar els interessos dels inquilins, dels propietaris particulars i dels grans tenidors de vivenda", constata Ignasi Martí, director de l’Observatori de l’Habitatge Digne de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, i Raluca Budian, investigadora de la mateixa entitat.

12.000 euros anuals

"La majoria dels propietaris són individus o famílies que tenen una o dues propietats que moltes vegades han sigut adquirides a través d’hipoteques a llarg termini o per herències", segons expliquen Martí i Budian. A Catalunya, en concret, les persones físiques representen més del 94% dels propietaris d’habitatges de lloguer i obtenen uns ingressos mitjans anuals d’uns 12.200 euros per pis arrendat.

A octubre, per exemple, els inquilins pagaven una mitjana de 17,8 euros el metre quadrat, un 2,1% més que el setembre anterior i un 10,8% més que el mateix mes del 2023, segons dades del portal immobiliari Idealista.

"Un altre grup notable són els petits inversors que tenen diverses propietats, generalment comprades com a forma d’estalvi o com a inversió a llarg termini. Aquest grup sol llogar les seves propietats per obtenir ingressos complementaris, especialment en zones d’alta demanda", prossegueixen els dos investigadors de l’Observatori d’Habitatge Digne d’ESADE, que detallen, no obstant, que "en els últims anys també ha crescut la xifra de propietaris institucionals, com fons d’inversió, bancs i grans empreses immobiliàries, especialment a les ciutats grans. Aquests actors manegen carteres àmplies de vivendes, moltes vegades destinades al lloguer.

En total, a Catalunya hi ha 321 empreses o fundacions que són propietàries de més de 50 vivendes llogades i que depenen de 286 grans corporacions o administracions públiques, segons va recollir recentment la publicació digital Civio. Més de la meitat dels habitatges són propietat d’una desena d’entitats.

La primera n’és la Generalitat, que gestiona una cartera de més de 10.700 habitatges a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Incasòl i el Consorci del Barri de la Mina, un òrgan al qual també pertanyen la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona. El grup La Caixa és el segon posseïdor a Catalunya (el primer de caràcter privat), amb més de 5.000 vivendes llogades a través de sis societats. El tercer lloc l’ocupa l’Ajuntament de Barcelona amb 4.800 vivendes llogades, moltes d’elles a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació. La llista la completen les immobiliàries Cevasa, Renta, Núñez i Navarro i el Grup Sanahuja.

El mapa del lloguer a Catalunya, elaborat a partir de les dades de l’Idescat, mostra que, proporcionalment, la zona on hi ha més disponibilitat per llogar és al Pirineu de Lleida, on la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya figuren com les comarques on hi ha un percentatge més baix de vivendes en propietat.

Notícies relacionades

Un repte compartit

Espanya necessita almenys 15 anys per equiparar-se a la UE en pisos públics

A les Terres de l’Ebre, per contra, és on més s’imposa el règim de compra, ja que els percentatges d’habitatge de propietat estan per sobre del 74%.

Evidentment, en xifres absolutse, l’àmbit territorial on més pisos de lloguer hi ha és a Barcelona, que compta amb gairebé 48.000 pisos arrendats.