El consum d’alcohol baixa i la indústria posa l’ull en el 0,0, els refrescos i el cafè

Caiguda de vendes del 5,9%

Així ho ratifica l’associació que millor representa les empreses que produeixen i distribueixen destil·lats a Espanya, Espirituosos Espanya. Les seves últimes dades oficials, les que corresponen al balanç de 2023, parlen d’una caiguda de vendes del 5,9%, en comparació amb el 2022, quan aquest indicador reflectia un increment del 19,4%. També la recaptació fiscal associada a l’alcohol va descendir entorn d’un 6% l’any passat. I la tendència no sembla que reverteixi a hores d’ara del 2024.

Segons la informació de què es disposa fins al juliol del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el consum acumulat en els últims 12 mesos de begudes espirituoses a la llar (és a dir, no en bar ni restaurant) ha baixat un 4,1% respecte a juliol de l’any anterior i és la segona categoria que més cau. El vi n’és la primera, amb un -4,4%. Quant a la cervesa, l’única pista és la dada de l’últim balanç de Cervesers d’Espanya, el de 2023, que també reflecteix una caiguda del 3,15%. En canvi, el consum de cervesa sense alcohol (també en bars) creix un 3,5%.

Allarguen la llista d’indicis les dades que el vicepresident executiu de Coca-Cola, Manuel Arroyo, va compartir a sobre de l’escenari de l’últim Congrés AECOC de Gran Consum. "En els últims anys, el creixement [de la indústria de les begudes] ha vingut de refrescos, begudes energètiques i cafè", va apuntar el directiu, que va dir que aquestes tres categories doblaran la seva facturació en les pròximes dècades i que continuaran estirant el carro. "En un món més ocupat, amb 8 o 12 hores de pantalles, telèfons, televisors..., hi ha molta necessitat d’alimentar el cervell".

El context és el que és, apunten fins a quatre experts consultats. D’una banda, la caiguda de la natalitat fa que el públic objectiu d’entre 20 i 40 anys sigui més baix, i, a més, les generacions més joves arriben a l’edat adulta amb menys interès per aquestes begudes (tot i que dues fonts més apunten que passa el contrari amb la marihuana).

"Volem viure d’una manera més saludable, especialment els joves, i és difícil no fer cas a la quantitat d’informacions que es publiquen sobre l’impacte negatiu que té l’alcohol en la salut: tenim molta més informació, vivim més anys i volem assegurar-nos viure d’una forma més sana", apunta Glòria Vallès Salbanyà, directora de Bizglow Marketing i professora a EAE Business School. "Sens dubte –afegeix–, la pèrdua de capacitat adquisitiva també hi afecta".

El professor titular de la Càtedra Intent HQ de Canvis en el Comportament del Consumidor d’IESE Business School, José Luis Nueno, suma a aquesta llista les lleis que han anat baixant el llindar permès d’alcohol en sang a l’hora de conduir i que hi ha més moments de consum durant el dia o que hi ha altres aficions; per exemple, els videojocs.

Notícies relacionades

És només un avançament

El superàvit xinès està a punt de trencar la barrera del bilió de dòlars

En qualsevol cas, el professor Nueno relativitza bastant les dades. "Els comparables dels anys anteriors han sigut totalment estranys –apunta en relació amb les dades del ministeri–. Durant la pandèmia hi va haver molta venda d’alcohol, però, a mesura que vam anar deixant el confinament, es va produir el fenomen contrari: es va disparar el consum en bars". "Hi ha hagut una caiguda gradual del canal d’alimentació, substituït pels bars, i després una caiguda dels bars substituïda perquè la gent té menys poder adquisitiu, així que ara convergeixen els dos canals", assenyala, resumint que "els números no són tan negatius".

També s’apunta a la lectura optimista el director executiu d’Espirituosos d’Espanya. En aquest sentit, Bosco Torremocha admet que hi ha cert un canvi estructural. "És veritat que la generació Z consumeix menys –admet–, però ho fa perquè busca més qualitat".