CaixaBank preveu que la seva rendibilitat no baixi del 15% fins al 2027

La baixada dels tipus d’interès de referència que ha iniciat el Banc Central Europeu (BCE) davant el descens de la inflació i la debilitat de l’economia de la zona euro penalitzarà els ingressos més bàsics dels bancs en els pròxims anys, però les entitats esperen compensar-ho en bona mesura incrementant el seu volum de negoci i amb els interessos que cobraran de les seves carteres de deute públic. CaixaBank, així, va anunciar ahir que preveu que la seva rendibilitat sobre el capital tangible sigui superior al 15% de mitjana en el període 2025-2027 i de més del 16% en l’últim d’aquells anys.

Es tracta d’un nivell inferior al 17% amb què estima tancar el 2024, però superior a la mitjana 2022-2024 (14%) i notablement elevat respecte als anys previs de tipus d’interès zero i negatius (7% entre el 2015 i el 2018 i 8% entre el 2019 i el 2021). Així apareix recollit en el nou pla estratègic per al pròxim trienni del banc, que al contrari que l’anterior no inclou la xifra amb què espera remunerar els seus accionistes via dividends i recompra i amortització d’accions. Aquesta menor claredat ajuda a explicar que les accions de l’entitat hagin caigut amb força aquest dimarts en borsa, un 5,27%.

Durant la presentació del pla a Madrid, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va argumentar que el banc no es vol veure excessivament constret per una quantitat prevista de retribució a l’accionista, ja que prefereix tenir marge per créixer en crèdit de manera rendible encara més del que estima (4%) si sorgeixen oportunitats per fer-ho. Així mateix, va defensar que la nova estratègia "no és poc ambiciosa, és realista sense ser un brindis al sol" i va limitar la importància de la caiguda en borsa a una "captació de beneficis" després de les pujades recents.

En qualsevol cas, de les xifres facilitades per l’entitat es pot inferir que calcula distribuir als seus accionistes uns 11.500 milions fins al 2027, si bé la quantitat podria ser més gran o menor en funció del capital que retingui per finançar el creixement del crèdit, per això no l’ha fet pública per tenir marge d’actuació. Per posar-ho en perspectiva, fa tres anys va anunciar 9.000 milions, que el febrer passat va elevar a 12.000 milions gràcies a la bona evolució dels resultats afavorida pels tipus d’interès.

No hi va ser Goirigolzarri

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

També al contrari que fa tres anys, en la presentació no va estar present l’encara president del banc, José Ignacio Goirigolzarri, que fa uns dies va anunciar la seva renúncia voluntària i que serà substituït el pròxim 1 de gener per Tomàs Muniesa, vicepresident des del 2018 i històric directiu del grup La Caixa. Gortázar, en aquest punt, va justificar la seva sortida per la seva decisió de donar per tancat un cicle i la va desvincular de la preferència del Banc Central Europeu (BCE) pels presidents no executius, malgrat que el seu homòleg de Criteria Caixa, Ángel Simón, sí que havia apuntat en aquesta direcció uns dies abans.

El primer executiu de CaixaBank, així mateix, va apuntar que si l’impost a la banca decau finalment, la rendibilitat del banc seria un 1% més gran i va descartar per enèsima vegada tornar la seva seu de València a Barcelona.