El Govern busca deixar enrere el caos i evitar el fracàs de la reforma fiscal

En aquest context, el Govern admet una cosa òbvia, que està en "minoria parlamentària", segons el seu portaveu, Pilar Alegría. I dona peu al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a afirmar que el president del Govern, Pedro Sánchez, està immers en plena "agonia legislativa" i "judicial". El líder socialista va minimitzar, des de Rio de Janeiro, la qüestió. Quan se li va preguntar sobre el tema, va obrir els braços i va dir: "Benvinguts als governs de minoria parlamentària. És la tònica habitual a Europa".

L’impost a les energètiques.

El gravamen a les energètiques, que el Govern pretenia perpetuar com a impost i que, fins ahir a la nit havia desaparegut arran de l’acord assolit amb Junts, es prorrogarà durant un any, segons el compromís adquirit pel PSOE amb els seus socis ERC, EH Bildu i BNG. Aquest compromís inclou al seu torn avantatges tributaris per a les empreses del sector compromeses amb les inversions en la descarbonització. D’aquesta manera, es tracta d’atraure Junts, ja que els postconvergents es negaven a donar el seu suport si no s’evitava la possibilitat que Repsol paralitzés la inversió de més de 1.000 milions a les seves instal·lacions de Tarragona. En tot cas, aquesta mesura s’inclourà en un reial decret a principis del 2025 i després es comptarà amb un mes perquè es convalidi.

L’impost a la banca.

L’impost a la banca, a diferència del dirigit a les energètiques, es mantenia amb alguns canvis. Després del compromís del Govern sobre l’impost a les energètiques, els socis d’esquerres van aixecar el veto que podia haver fet decaure el gravamen a les entitats financeres, però encara no té prou suport. Dilluns, el PSOE va acordar amb Junts que aquest tribut augmenti en el seu tram més alt del 7% per a marges d’interessos i comissions de més de 5.000 milions, que dirigeixi tota la recaptació a les comunitats autònomes i concertat amb les hisendes forals d’Euskadi i Navarra, cosa que el PNB veu amb bons ulls. L’última paraula es pronunciarà al ple de dijous.

Rendes del capital en l’IRPF.

La pujada de dos punts de les rendes del capital superiors als 300.000 euros segueix en marxa. Com a conseqüència d’això, si al final entra en vigor, les quantitats per aquests conceptes que superin aquest llindar tributaran al 30% en comptes d’al 28% actual per la suma de la part autonòmica i l’estatal en l’impost de la renda (IRPF). La mesura, acordada pel PSOE i Sumar, compta amb l’aval d’ERC i Bildu; i està encaminada a seguir amb l’estratègia de l’equitat horitzontal amb les rendes del treball.

Baixada tributària a pimes i micropimes.

Es manté viva la baixada d’impostos a pimes i micropimes. L’acord assolit amb Junts preveu la rebaixa de tipus progressiva en els pròxims anys a pimes, micropimes i cooperatives. Les empreses amb fins a 10 milions de facturació rebaixaran la seva tributació del 25% al 20% el 2029, i les microempreses del 23% al 20% el 2027. A més, es preveu un tram reduït per als primers 50.000 euros que acabaria sent del 17% el 2027.

Fiscalitat dels vaporejadors.

Una altra mesura que se salva consisteix a desincentivar el consum del tabac i vaporejadors "en interès de la salut pública mitjançant un augment de la seva fiscalitat, ja que són productes nocius que afecten la salut i eleven la factura sanitària pública".

Avantatges per a artistes i monitors esportius.

El tractament fiscal previst per als artistes se salva. Es preveu, a proposta de Sumar, una reducció especial per a treballadors d’arts escèniques, audiovisuals, musicals i tècniques i auxiliars quan es percebin ingressos extraordinaris que excedeixin del 130% de la mitjana de rendes percebuda en els tres anys anteriors. La reducció prevista és d’un 30%, que s’aplicaria fins a un màxim de 150.000 euros.

Per als monitors en clubs esportius es preveu una bonificació íntegra de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes en la contractació d’entrenadors o monitors per a la formació o entrenament de menors de 18 anys. L’acord deixa fora els clubs o associacions que tinguin esportistes en competicions professionals.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Ni socimis, ni pisos turístics, ni assegurances, ni dièsel, ni béns sumptuaris.

En la batalla per aconseguir suports hi ha mesures que han caigut pel camí i que havien suscitat polèmica. És el cas de la supressió prevista del règim fiscal especial de les socimis, que només tributen a l’1% en l’impost de societats i "que no ha servit per millorar l’oferta d’habitatge", segons el pacte al qual han arribat el PSOE i Sumar. Aquesta iniciativa va aixecar una gran polseguera i dues de les grans companyies del ram, Merlin i Colonial, van plantejar traslladar la seva seu social a un altre país. Tampoc sembla que hagi de prosperar l’eliminació de l’exempció a les primes d’assegurances privades sanitàries, que passarien a tributar al 8%; ni el gravamen previst per als béns sumptuaris (jets i iots privats, cotxes de luxe...) ni aplicar l’IVA del 21% als pisos turístics. Una altra mesura que no ha passat el filtre és l’equiparació de la tributació del dièsel a la gasolina.