El Govern es compromet amb ERC i Bildu a prorrogar l’impost energètic

Gir de guió d’última hora. Davant la falta de suport al projecte de llei de l’impost mínim global a les multinacionals, exigit per la Unió Europea, el Govern es va comprometre ahir a la nit amb ERC, EH Bildu i BNG a prorrogar l’impost a les empreses energètiques durant un any més. A més, les tres formacions han acceptat prorrogar l’impost a la banca en els termes que va pactar el PSOE amb Junts i el PNB. Amb aquest pacte, i al tancament d’aquesta edició, l’Executiu aconseguiria salvar la fiscalitat mínima global del 15% per a les multinacionals i algunes de les mesures del seu pla fiscal que ja s’han introduït en la norma.

La setmana extra de negociació que el PSOE es va donar per intentar posar d’acord tots els seus socis no ha donat els seus fruits. Ha hagut de ser en el temps de descompte, després de suspendre la comissió d’Hisenda d’ahir a les 21.00 hores, quan el Govern va aconseguir trobar la fórmula que li permet salvar l’impost mínim global i altres mesures fiscals impulsades pel Ministeri d’Hisenda amb el beneplàcit dels seus socis. Ja a prop de la mitjanit, la comissió d’Hisenda no havia votat encara la norma. El suport d’ERC i EH Bildu resulta suficient per salvar el tràmit d’ahir, però Junts també haurà d’acceptar l’acord de cara a la votació en ple de dijous vinent.

Acord d’última hora

A mitja tarda, ERC i EH Bildu amenaçaven de tombar el projecte de llei, malgrat contenir una transposició europea, al no incloure la pròrroga de l’impost a les energètiques, una cosa que Hisenda va negociar amb Junts fa setmanes. En aquesta línia, durant les votacions d’ahir a la tarda, republicans i abertzales van impedir introduir la pròrroga de l’impost a la banca, pactat pel PSOE i Junts, al considerar que incloure aquest gravamen i no el que afecta les energètiques seria claudicar davant el desig de Repsol o Iberdrola.

No obstant, van acabar acceptant aquest text i reivindicant-ne la redacció a canvi del compromís del Govern de presentar un reial decret per prorrogar durant el 2025 l’impost a les energètiques. No obstant, resultarà complex que aquest gravamen es mantingui durant l’any vinent ja que el reial decret, una vegada aprovat per l’Executiu, haurà de ser ratificat pel Congrés i, una vegada més, serà necessari el vot dels postconvergents. La líder de Podem, Ione Belarra, ja va lamentar que sense el compromís que Junts li donarà suport aquest acord "és poc més que paper mullat". Belarra va avisar que només recolzaran la norma si el compromís és real.

Les mesures acordades

La comissió, caòtica en tot moment, es va estendre de les 17.00 hores i fins passades les 20.30, moment en el qual ja s’havien votat totes les esmenes i tocava votar el text de la llei al complet. En vista que no tenien els suports, el PSOE va demanar una aturada en la qual el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas, va anar d’un costat a l’altre parlant amb els portaveus dels diferents grups. A les portes de la comissió, Simancas va mantenir converses amb dirigents del PP, d’ERC i de Junts. No obstant, les converses no fructificaven.

La decisió va ser ajornar la votació fins a les 23.00 hores. Durant aquell temps, l’Executiu va mostrar el seu compromís a les tres formacions d’impulsar el reial decret per a les empreses energètiques i els socis van acceptar avalar l’impost a la banca ja pactat amb Junts que, a més, augmenta en el seu tram més alt i dirigirà tota la recaptació a les comunitats autònomes.

A més, en el text es van introduir modificacions impulsades pel PP, PSOE, Sumar i PNB. Cada una amb una majoria parlamentària diferent. Entre les aprovades pel bloc d’investidura hi havia la pujada de dos punts percentuals de l’IRPF per a la rendes de l’estalvi superiors a 300.000 euros, gravar els vapejadors o apujar l’IVA als apartaments turístics. Iniciatives que el PP no compartia, raó per la qual van retirar el seu suport a aprovar el text en els seus termes inicials.

«El pacte ERC-PSC no és insolidari»

L’exsecretari d’Assumptes Econòmics de la Generalitat Miquel Puig va ser clar en la comissió general de les comunitats autònomes del Senat: «No entenc per què es diu que l’acord PSC-ERC és insolidari» ja que preveu una part de solidaritat per a les autonomies amb una renda per càpita per sobre de la mitjana i que Catalunya pagui pels serveis que rep de l’Estat. Puig va recordar que és necessari preservar el principi d’ordinalitat.

Notícies relacionades

Flax & Kale impulsa el seu negoci flexiterià

Un de cada quatre lloguers a Espanya són temporals o turístics

Així mateix, va criticar els que asseguren que la proposta és una decisió política, «com si fos inferior a una decisió tècnica». Segons el seu parer, «la funció dels tècnics no és oposar-se a una decisió política sinó que aquesta funcioni. La pregunta és si pot funcionar tan bé com funciona ara. La prova és que hi ha diputacions (al País Basc), alguna de molt petita, que gestionen tots els impostos de l’Estat».

Agustí Sala.