El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes

La Generalitat reformularà en un any les gestions sobre la dependència, la renda garantida, el lloguer i el carnet de família nombrosa, entre d’altres

El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Només el 4% de les persones que obren el seu ordinador, inicien sessió i comencen a sol·licitar una pensió per invalidesa aconsegueixen culminar amb l’èxit aquest tràmit a la primera. No és gaire millor el percentatge de les que fan el mateix per demanar el títol de família nombrosa (7%) o una prestació d’atenció social per a persones amb discapacitat (10%). Fer tràmits amb l’administració pot ser un maldecap i els canals online més un mur que una porta d’accés. La Generalitat es proposa posar-hi remei.

En el procés de modernització dels serveis públics que s’ha fixat com a prioritat el conseller de Presidència, Albert Dalmau, la Generalitat reformularà l’any vinent els 10 tràmits administratius que més persones fan. Com són: demanar el reconeixement d’un grau de discapacitat, la renda garantida de ciutadania (RGC), ajudes a la dependència i al lloguer o fer la matrícula universitària, entre d’altres. La Generalitat s’ha compromès a reformular en 12 mesos aquests tràmits, que l’any passat van superar el mig milió d’usuaris.

El Govern va citar ahir els seus 68 experts en la matèria, organitzats en 12 comissions, per fer una foto de família i donar simbòlicament el tret de sortida a aquest procés de reforma de l’administració catalana. "Hi ha un consens entre la ciutadania i el sector privat en el fet que estan allunyats de l’administració", va assenyalar Dalmau, en l’acte de presentació.

Aquesta reforma passa, en part, per simplificar, agilitzar i accelerar tràmits. La fórmula encara no la tenen definida, però consistirà, principalment, a canviar com es fa el tràmit i quina informació es rep sobre el seu estat una vegada dut a terme. A fi que la Generalitat sàpiga on és l’error i com ser més eficient, en el primer trimestre del 2025 portarà a cap una enquesta entre 120.000 catalans que hagin realitzat recentment un tràmit i així obtenir-ne feedback.

Observatori

La Generalitat també posarà en marxa un observatori de l’administració digital, on periòdicament publicarà i actualitzarà diferents indicadors per mesurar com d’eficients estan sent els seus serveis.

Allà publicarà el temps d’espera mitjà entre que una persona inicia un tràmit i té resposta de l’administració. També el nombre total de tràmits que es poden fer online, el nombre de tramitacions al llarg de l’any, quina és la valoració mitjana de la ciutadania de l’esmentada atenció i quins són els serveis més consultats, entre d’altres.

Aquests 10 tràmits que s’ha fixat la Generalitat per reformar seran els primers, però no els únics. La conselleria ha prioritzat aquells amb més sol·licituds, però també n’inclourà d’altres no tan específicament pensats per a la ciutadania en general, sinó per a les empreses. I és que les associacions corporatives així l’hi reclamen. La setmana que ve està previst un acte, organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, on unes 200 entitats del món econòmic presentaran un manifest que crida a reformar l’administració. "Una demanda que en el context econòmic, social i polític actual és imprescindible i urgent", diu la convocatòria.

Els experts assessors del Govern comencen ara un termini de 10 mesos per elaborar una bateria de recomanacions de diferent calat, tot i que totes vinculades amb l’administració.

Notícies relacionades

Des de reformular el silenci administratiu en alguns tràmits empresarials, fins a canviar els mètodes de selecció dels empleats públics per fer-los més àgils i no trigar els dos anys que, habitualment, transcorren avui dia entre que una administració treu una oferta pública d’ocupació, l’opositor guanya la plaça i finalment l’assumeix com a funcionari. S’actualitzaran normes que estan vigents fa dècades, com la llei d’urbanisme, el cos jurídic de les quals ve en la seva gran majoria del 2002.

El projecte també pretén treure de la lògica electoral el nomenament de directius públics i que, quan hi hagi futurs canvis de Govern, els subdirectors generals dels departaments i part dels directors generals no acabin sent nomenats a dit pel guanyador dels comicis, sinó que aquests siguin seleccionats pels seus propis mèrits i capacitats. "Aquesta vegada va de debò", s’ha conjurat el conseller Dalmau.