Solaria es crema amb el sol

Preus d’energia a la baixa, una projecció de multiplicar l’oferta per 2,5 fins al 2030, intervencionisme administratiu i complexitat legal fins al detall més gran i dividit en 17 comunitats autònomes, mercat molt atomitzat a tota la cadena de valor del sector, el paper decisiu de les grans energètiques i de les xarxes de distribució que volen ser part activa en la transformació del sector, la competència directa d’altres energies renovables com l’eòlica i l’espera d’una transformació tecnològica decisiva que permeti desenvolupar millors sistemes d’emmagatzematge.

Solaria, pionera en el sector de l’energia fotovoltaica a Espanya, fundada el 2002, va cotitzar ahir a la borsa a 9,15 euros després de caure un 7,58%. Està cotitzant ja per sota de la seva sortida el 2007, a un preu de 9,5 euros l’acció. La companyia controlada per la família Díaz-Tejeiro i Larrañaga, amb un 35% del capital, va arribar a valer 3.900 milions el gener del 2021; avui la seva capitalització és de 1.150 milions. A més de la família fundadora, entre els seus accionistes hi continua havent alguns dels grans grups de fons internacionals: Norges Bank (4,28%), Blackrock (4,16%), DWS (3,37%), Amundi (3,07%) i Mirova/Natixis (3%).

La presentació dels resultats dels nou primers mesos de l’any van ser la guinda que van enfonsar les accions de l’empresa. L’ebitda (resultats després de pagar interessos, imposats, amortitzacions i depreciacions) va caure un 14% fins a 132 milions i el benefici net el va fer un 34% fins a 57 milions. El deute financer és de 1.000 milions d’euros davant un patrimoni net de 582 milions. Les expectatives de les cases d’anàlisi eren que l’empresa obtingués més de 300 milions en ebitda el 2026 gràcies a la nova aposta de diversificació internacional i d’obertura cap a nous negocis.

La gran carta de l’empresa presidida per Enrique Díaz-Tejeiro és el finançament marc de fins a 1.700 milions d’euros que li va atorgar el Banc Europeu d’Inversions el setembre del 2023. El projecte inclou la construcció de fins a 120 plantes fotovoltaiques a Espanya, Itàlia i Portugal que han de ser operatives a finals del 2028. La capacitat total d’aquests projectes, estimada en 5,6 gigawatts (GW), serà clau per al seu creixement futur. Actualment, Solaria compta amb 1,6 GW d’instal·lats més 1,53 en construcció. L’objectiu és arribar a 18 GW el 2030 a través de fotovoltaica, eòlica i sistemes híbrids, sumant Espanya més internacionalització, on té un pes rellevant a Alemanya. Un informe de RBC i un altre de Goldman Sachs consideren que el futur de Solaria també passa per la seva capacitat de desenvolupar generació d’energia per als Centres de Dades que s’estan instal·lant a Espanya, i per l’aportació de sistemes de bateries i emmagatzematge d’electricitat.

Segona potència de la UE

Que el mercat del sol està en plena expansió és un fet. Espanya és amb 30 GW instal·lats en energia fotovoltaica la segona potència de l’UE després d’Alemanya, amb 73,8 GW. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) posa com a objectiu que Espanya hauria d’arribar als 76,2 GW en energia fotovoltaica el 2030, una xifra a la qual es podria arribar abans si s’executessin els permisos d’accés ja sol·licitats en els quals la fita mitjana ambiental és la primera que s’ha de superar. Centenars de companyies i fons d’inversió rivalitzen per adjudicar-se aquests projectes. Fins a l’octubre, la generació de renovables a Espanya ja ha representat un 57%, segons Red Eléctrica.

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Un milió d’immigrants al mercat laboral

José Manuel Soria, soci de Grant Thornton Canarias i exministre d’Indústria, Energia i Turisme del 2011 al 2016, explica que aquest segueix sent un sector on hi ha molta "gana i en què Espanya està destinada a consolidar-se com a potència." ¿Quin és el gran problema? "Ens preocupa la magnitud de la burocràcia creixent en tots els nivells de l’Administració que pot generar confusió i descoratjament entre potencials inversors". Soria posa per exemple la cada vegada més gran dificultat a instal·lar-se en terrenys fins i tot àrids que mai han generat producció agrícola. Fins i tot, afegeix, s’acumulen els retards en el desenvolupament de les xarxes necessàries per al transport energètic.

¿Pot la caiguda de preus afectar també el sector i empreses com Solaria? Per a l’exministre, es tracta d’un negoci cíclic i "ara ens trobem en la fase baixista". La volatilitat tendirà a estabilitzar-se i la consolidació de noves tecnologies convertiran els pressupostos del sector en més predictibles. És el que esperan Solaria i tantes d’altres.