El Black Friday perd públic però manté el lideratge

Aquest percentatge és, no obstant, lleugerament inferior al de l’any anterior (quan era el 74%), una tendència que també detecten Kantar –que ha identificat un descens de cinc punts en participació– i l’OCU. Si el 2023, aquesta associació atribuïa un 84% de públic al Black Friday, aquest any ho deixa en el 76%. Així mateix, el comparador de preus Idealo.es parlava d’un 70% fa un any, i aquest, en canvi, espera més del 60% dels consumidors. No és una caiguda gaire dràstica. De fet, hi ha organitzacions com Comertia que esperen més aviat igualar la marca, i d’altres, com AECOC, que ha realitzat unes enquestes que calculen fins i tot més públic que en la campanya passada. No obstant, sí que és significativa.

"Els motius per no planejar compres són variats: més enllà dels que manifesten que no necessiten res, crida l’atenció l’al·lusió a la situació econòmica actual, que esmenten un de cada tres", aprofundeix l’OCU. "Potser els preus elevats dissuadeixen alguns, o potser ho fa la impressió que moltes vegades no n’hi ha per tant amb les rebaixes", prossegueix indicant aquesta associació de consumidors.

La por de la gent

El professor associat adjunt de Màrqueting a ESADE Franc Carreras veu una mica de les dues coses i hi suma l’efecte de l’última dana i el desastre que ha provocat a València. "Hi ha hagut un retrocés perquè molta gent s’ha espantat", reflexiona aquest docent, que reconeix que cada vegada deixem de pensar abans en aquest tipus de desgràcies, però que creu que aquesta vegada sí que ha creat una espècie d’estrès posttraumàtic en la societat. "Venim d’un mes que ha sigut una mica un ensurt", remata, alertant que això sempre influeix en l’actitud del consumidor.

L’últim monitor de consum de CaixaBank Research li dona, de moment, la raó. L’octubre reflectia un augment del 5,7% de les compres fetes al comerç minorista a Espanya, que contrastava molt positivament amb l’1,6% del setembre o l’1,8% de l’agost, i que, a més, tenia més a veure amb els electrodomèstics i la tecnologia que amb la moda, senyal que no es devia només al canvi d’armari fruit de l’arribada del fred. En canvi, en la primera setmana de novembre, aquesta dada es va desplomar un 11%.

Tampoc ajuda la incertesa que es respira a escala global amb, per exemple, l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, continua Carreras, que té clar, però, que aquest no és un factor determinant a Espanya. "Aquí ens comencen a fer mal els preus, i que els sous no han pujat fins on estaven o com correspondria en comparació amb el que ha pujat la inflació: hi ha molta gent patint".

Despesa de fins a 500 euros

¿Per què, llavors, el Black Friday continua sent un esdeveniment de compres tan massiu? Perquè la campanya ja està molt estesa, perquè es veu com una oportunitat evident de comprar més barat de cara a Nadal, perquè el consumidor se sent molt més preparat que fa uns anys per no picar en les estafes i per pura necessitat.

Així, segons les diverses enquestes (KPMG, OCU, Kantar, Idealo, Banqmi, Miravia...), la despesa anirà dels 150 als 350 euros de mitjana –tot i que hi ha qui reconeix que es gastarà més de 500 euros– i el gran propulsor de compres serà, com comença a ser habitual, avançar compres de Nadal. Malgrat que a escala global continua sent una cita molt atractiva per comprar en electrònica, a Espanya el que més buscarà el consumidor és moda i calçat, i en això coincideixen totes les enquestes. El canal més massiu de compra serà internet, una cosa rara en un mercat més inclinat cap a la compra en una botiga física.

"El que no faràs, quan vas just de diners, és aprofitar el descompte per comprar més del que compraries, però sí que compraràs quan detectis un descompte realment significatiu", simplifica el professor d’ESADE. L’altre vent que bufa a favor del Black Friday és la sensació que a l’anticipar compres, s’obté més flexibilitat, marge i capacitat de previsió, davant una cadena de subministrament en un moment molt complex.

Endeutar-se per comprar

Aquesta és, de fet, una de les poques amenaces que detecta un informe elaborat pel professor d’OBS Business School Claudio Aros, que parla, en general, d’un Black Friday tremendament positiu a escala global. Sí que assenyala que s’ha encarit i alentit el transport marítim per les rutes alternatives per esquivar els atacs al mar Roig o per haver-se reduït la capacitat de trànsit de vaixells al canal de Panamà per la sequera. Això va en contra de la baixada de preus, així que els descomptes –apunta– rondaran el mateix 30% que l’any passat.

Una altra qüestió de què adverteix aquest informe és que cada vegada es recorre més a l’endeutament per pagar aquestes compres. La targeta de crèdit és la forma més massiva de pagament en aquestes dates a escala mundial (s’acosta al 50%), i un terç dels compradors va admetre haver utilitzat aquest mètode de pagament o bé préstecs oferts per la mateixa botiga o l’opció de pagar en quotes durant el Black Friday. Això, malgrat que més de la meitat dels enquestats afirmava obertament estar preocupat per gastar de més, la qual cosa és paradoxal, perquè el crèdit resta control sobre la despesa. "Sí que podria tenir sentit, si pensem que el que busquen és aprofitar bones ofertes i descomptes, és a dir, aquestes compres al final es veuen com un estalvi", reflexiona Aros.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

És una cosa que també detecta, amb una mica de preocupació, l’expert del comparador financer Banqmi, Antonio Gallardo. A Espanya, diu, la targeta de crèdit és "l’opció de pagament que està creixent més en els últims anys" i "precisament, la pitjor".

"Al pagar amb targeta de crèdit, l’usuari perd el control del que ha comprat i, si s’escullen quantitats petites en la devolució del deute, s’allarga molt el termini i amb això el pagament d’interessos", adverteix aquest especialista. Aquesta opció de compra ha augmentat en més de cinc punts des de l’any 2020, segons les dades de què disposa aquest portal.