Black Friday sostenible

Hi va haver un temps en què el Black Friday era només un dia: una jornada per buidar magatzems i donar inici a la temporada nadalenca. Era el moment en què els consumidors nord-americans s’amuntegaven a les botigues buscant descomptes en productes esperats durant tot l’any. Però aquell esperit original s’ha perdut. Avui, el Black Friday és qualsevol cosa menys un dia: setmanes de campanyes omnipresents han convertit aquest esdeveniment en una maquinària de consum constant que redibuixa les expectatives.

A Espanya, aquest fenomen va passar de ser una curiositat importada el 2012 a convertir-se en un pilar estratègic del novembre. El que va començar com una jornada per liquidar excedents ara inclou tot tipus de productes, des de tecnologia fins a alimentació. No participar-hi és un suïcidi comercial en un mercat en què els consumidors esperen, i fins i tot exigeixen, descomptes. Tanmateix, aquesta expansió ha portat grans reptes tant per a les empreses com els consumidors.

La pressió competitiva es reflecteix amb més intensitat en la logística, el motor que sosté l’e-commerce i la febre dels descomptes. Per a moltes empreses, el Black Friday és una espasa de doble tall: una oportunitat per captar clients, però també una cursa contra rellotge amb marges cada cop més ajustats. La logística afronta una pressió sense precedents per evolucionar cap a un model més eficient i sostenible.

A Espanya, es gestionaran prop de 115 milions d’enviaments durant aquesta edició, un 7,1% més que el 2023, amb pics diaris de fins a 5 milions de paquets. Aquest volum comporta enormes reptes logístics i mediambientals, especialment per l’impacte de les devolucions, que ja arriben fins al 30% de les vendes en línia. L’últim quilòmetre, responsable de bona part de les emissions de CO₂, continua sent el gran repte de l’e-commerce.

Reduir els lliuraments a domicili, que representen el 90% dels enviaments, i fomentar l’ús de punts de conveniència o bústies intel·ligents és clau per alleujar les xarxes de transport i disminuir l’empremta ambiental. Aquestes mesures, juntament amb una reorganització dels fluxos de repartiment i una menor dependència de la immediatesa, podrien optimitzar recursos i minimitzar l’impacte mediambiental.

L’expansió del Black Friday al llarg de setmanes ha alleujat parcialment la pressió logística, optimitzant operacions i millorant l’experiència del client. Amb 1.090.000 persones contractades aquest 2024, el sector logístic continua sent clau per a l’èxit econòmic de l’esdeveniment, però necessita un replantejament profund que prioritzi la sostenibilitat sense comprometre l’eficiència.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

Malgrat els seus reptes, l’impacte econòmic del Black Friday és innegable. Amb una despesa mitjana estimada entre 210 i 280 euros per persona i previsions globals que superen els 989.000 milions de dòlars, aquest esdeveniment és fonamental per a sectors com la tecnologia, la moda i l’alimentació. Però el seu model actual, estretament vinculat a l’e-commerce, s’enfronta a una disjuntiva crítica: créixer o transformar-se?

El Black Friday no desapareixerà, però no pot sostenir-se amb un sistema logístic insostenible. Reduir els lliuraments a domicili, optimitzar rutes i educar el consumidor sobre el cost real de la immediatesa no són només estratègies desitjables: són imperatives. Perquè el veritable repte de l’e-commerce no és lliurar més ràpid, sinó fer-ho millor i amb menys impacte. El futur del Black Friday dependrà que comerç, logística i consumidors liderin el canvi cap a un consum més sostenible.