El Govern aprova el paquet fiscal i renegociarà l’impost energètic

Després de gairebé dues setmanes de negociacions, amb una votació de matinada inclosa, el Congrés va donar ahir el vistiplau a la norma que estableix una fiscalitat mínima global del 15% per a les multinacionals, una cosa que la UE havia estat reclamant sota amenaces de multa per la tardança. La norma inclou, finalment, un petit paquet de mesures fiscals impulsades pel Ministeri d’Hisenda i, sobretot, la pròrroga de l’impost a la banca, tot i que endurit en el seu tram més alt.

Tots els socis van estar d’acord a augmentar el tram més alt d’aquest gravamen a les entitats bancàries, elevant-lo a un 7% per a marges d’interessos i comissions de més de 5.000 milions. A més, tota la recaptació es dirigirà a les comunitats autònomes. A això s’hi suma la pujada de dos punts de les rendes del capital superiors als 300.000 euros, gravar els vapejadors o la bonificació íntegra de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per als clubs esportius en la contractació d’entrenadors o monitors. El president del Govern central, Pedro Sánchez, que va arribar al Congrés amb la negociació ja tancada, va aplaudir aquest "esforç negociador" i va reivindicar que la norma permetrà "enfortir" els serveis públics.

Si l’acord va trigar a arribar va ser per les discrepàncies dels socis entorn del gravamen a les empreses energètiques. Fa setmanes, Hisenda va pactar amb el PNB i Junts prorrogar el que afecta la banca i deixar caure l’energètic. Una cosa que no va agradar a les formacions d’esquerres. Dilluns, el Govern central va acordar amb ERC, EH Bildu i el BNG impulsar un reial decret per prorrogar el gravamen durant el 2025.

Gràcies a aquesta entesa, el Govern central va aconseguir tirar endavant la norma a la Comissió d’Hisenda. Ja de matinada, i als minuts de la votació, el Ministeri d’Hisenda va aclarir que, en compliment del seu pacte amb els postconvergents, s’exclouran les empreses compromeses amb la descarbonització. Una fórmula per excloure Repsol, que va amenaçar de congelar dues inversions milionàries a Tarragona si l’impost a les energètiques tirava endavant.

La líder dels morats, Ione Belarra, va titllar aquesta entesa de "paper mullat". No obstant, ahir, Podem va tancar un acord en el qual es recull el compromís del PSOE d’impulsar una norma per prorrogar l’impost a les energètiques i que es crearà un fòrum amb totes les formacions per "aconseguir el consens necessari per aprovar aquest impost". A més, va acceptar el que va pactar amb Junts, que el futur impost no gravi "les inversions que es comprometin amb la descarbonització".

Una llei o un reial decret

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va confirmar que en aquesta comissió negociadora hi seran el PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària. No obstant, fonts del PNB asseguren que "ningú ha parlat" amb ells i la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, va restar importància al pacte i va dir que l’analitzaran "quan arribin, si és que arriben".

Tot i així, fonts de Podem expliquen que tenen el compromís per escrit del Govern que Junts i el PNB s’asseuran a negociar aquest impost amb l’objectiu d’arribar a un acord abans que acabi l’any. En cas contrari, Podem va pactar amb l’Executiu que aprovi un reial decret que prorrogui durant el 2025 l’impost energètic, però en aquest escenari els postconvergents podran tombar la iniciativa al Congrés.