La Comissió Europea avala el camí d’ajust fiscal proposat per Espanya

Brussel·les considera que el pla d’inversions i reformes del Govern per reduir el seu dèficit i el seu deute "fixa un camí fiscal creïble per assegurar la sostenibilitat" a mitjà termini. Però l’Executiu comunitari insisteix alhora que els Pressupostos per al 2025, que Espanya no ha presentat encara, han d’anar en línia amb el compromès en el Pla Fiscal i Estructural a mitjà termini, per al període 2025-2028, que el Govern espanyol va enviar el passat 15 d’octubre i que ara rep el vistiplau de la Comissió Europea.

De quatre a set anys

"El que esperem és que Espanya, òbviament, implementi aquestes mesures en línia amb l’acordat en el Pla Fiscal i Estructural a mitjà termini i que això es reflecteixi també en l’esborrany pressupostari per al 2025", va assegurar el vicepresident econòmic de la Comissió, Valdis Dombrovskis.

El Govern havia sol·licitat a més ampliar el termini per sanejar els comptes públics de quatre a set anys. L’Executiu comunitari també va aprovar ahir aquesta petició, a l’entendre que les mesures a què es compromet a canvi Espanya haurien de contribuir a millorar "el potencial de creixement i resiliència de l’economia espanyola de manera sostenible". És la primera vegada que la Comissió avalua els plans d’ajust dels diferents països en el marc de les noves normes fiscals. Aquestes normes mantenen els objectius de dèficit i deute en un 3% i un 60% del PIB respectivament, però ara, els governs havien de presentar no només un projecte de pressupost anual, sinó detallar els seus esforços per arribar a aquests objectius a mitjà termini.

Notícies relacionades

Keonn dissenya des de Barcelona la botiga del futur

Scranton contraataca i acusa Gotham de blanqueig i de manipular el mercat

Les noves normes permeten tenir en compte les circumstàncies i les necessitats de cada país, però amb exigències. Donen certa flexibilitat, a canvi de plans d’inversions, reformes i ajustos. Espanya s’ha compromès així a reduir el seu deute i dèficit progressivament. Ho fa sobre el compromís d’un ajust estructural mitjà del dèficit públic del 0,4% del PIB (equivalent a uns 6.000 milions cada any), que hauria de permetre limitar a un 0,8% el dèficit d’aquí al 2031 i el deute a un 90,5% del PIB.

Entre els compromisos que han permès a Espanya aconseguir l’aval està la reforma fiscal aprovada pel ple del Congrés la setmana passada, que inclou la continuïtat de l’impost a la banca o un nou impost mínim global del 15% per a multinacionals i grups empresarials. D’acord amb les estimacions del Govern, la Comissió Europea accepta que les pujades d’impostos aprovades poden afegir una recaptació addicional anual equivalent al 0,3% del PIB a partir del 2025 (uns 4.500 milions d’euros). A més, Brussel·les també tindrà en compte una altra dècima de PIB de recaptació addicional a compte de la no deflactació de la tarifa de l’impost sobre la renda (IRPF) en els pròxims anys.