La UGT reclama més subvencions per a la negociació col·lectiva i la igualtat

El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, va reclamar ahir al Govern central incrementar el finançament públic als sindicats amb representativitat a Espanya per contribuir a costejar la negociació col·lectiva de convenis, la confecció de plans d’igualtat a les empreses, la fixació del salari mínim o la interlocució en les reformes de pensions, entre d’altres.

"Ja n’hi ha prou de dir que els sindicats vivim de les subvencions. Qui viu subsidiat és el sistema de relacions laborals del nostre país, som els afiliats els que el paguem", va afirmar durant la seva intervenció en l’obertura del congrés de la UGT, a Barcelona. El 2023, el Govern central va repartir entre tots els sindicats, en funció de la seva representativitat, 17 milions d’euros, dels quals 5,8 milions van ser per a la UGT.

Durant la primera jornada del congrés hi van comparèixer diversos líders polítics. Per primera vegada en la història de la central un president del PP hi va intervenir. Alberto Núñez Feijóo va allargar la mà per a futurs a acords: "Respecto i reconec el paper dels agents socials. [...] És una relació que pretenc mantenir", va afirmar.

Notícies relacionades

Veolia, Enagás i l’Ajuntament de BCN utilitzen el fred per produir energia

El Govern estudia eliminar la gratuïtat del canvi d’hipoteca variable a fixa

Feijóo va demanar el suport del sindicat per "desbloquejar" la llei de conciliació i corresponsabilitat familiar que el seu partit va registrar el mes passat al Congrés, i que recull, entre altres qüestions, l’ampliació del permís de maternitat i paternitat a les 20 setmanes o un sistema "flexible" perquè els empleats puguin "organitzar" la seva jornada laboral amb un banc d’hores. Álvarez li va prendre la paraula i va donar per fet el suport del PP a la reforma de les pensions, pactada amb els empresaris i pendent de tramitació.

La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, també va aprofitar la presència del líder de l’oposició per desafiar-lo. "¿Fareu el mateix amb la reducció de la jornada que amb la reforma laboral?", li va etzibar la líder de Sumar al seu paisà. Actualment, el Govern no té assegurada una majoria parlamentària per aprovar la reducció del temps de treball màxim a 37,5 hores setmanals i una abstenció o un sí del PP la garantiria. Si els populars s’hi oposessin, els vots de Junts serien claus i, de moment, els postconvergents s’han mostrat recelosos amb la norma. "Que ningú pensi que la legislatura està acabada, no ho està, ningú ens aturarà", va defensar la vicepresidenta.