Encara som a temps
Catalunya és de les poques regions d’Europa que ha donat l’esquena a les renovables
Per algun motiu que escapa a la lògica, Catalunya és de les poques regions d’Europa i del món desenvolupat que s’han confabulat per donar l’esquena al desplegament de les energies renovables. Mirar al passat per veure que ens ha passat per ser on som donaria debats encesos, fer-nos retrets punyents i poca cosa més. Aigua passada, molí no mou. Per sort, i pels tossuts que van persistir per fer aquest exercici, fa vora quatre anys que sabem quin és el destí a l’horitzó 2030 i 2050, la Prospectiva Energètica de Catalunya. Ens dibuixa l’escenari possible per la neutralitat climàtica el 2050, passant per generar el 2030 el 50% de l’electricitat amb renovables, sortint de l’ostracisme dels incomplidors del clima.
La nova economia serà eficient, molt majoritàriament electrificada i proveïda per fonts renovables com ara el vent i el sol. Aquest futur és possible, però per arribar-hi ens cal superar un repte: el vent bufa quan vol i el sol no llueix ni al vespre ni a la nit. Com la formiga, ens cal guardar quan hi són per tenir quan ens cal. D’això en diem emmagatzemar i la millor manera de fer-ho, la més eficient en termes d’energia i d’economia, la coneixien ja els nostres avis: l’energia hidràulica. Quan ens cal fem baixar l’aigua, i quan les renovables hi són, la fem pujar. Malgrat que ho sabien els avis, avui poques vegades ho hem fet, com ara als vuitanta amb la central reversible entre Sallent i l’Estany Gento en la qual va treballar el pare i que en part ha marcat la meva vida dedicada a l’energia
Notícies relacionadesSi ho coneixíem, ¿per què no ho hem fet? Perquè ens hem cregut rics en energia. Ens n’hem cregut però no en som gens. I ara ens trobem a la cua del món civilitzat en renovables, incomplidors d’Europa amb el clima. I jo em pregunto: ¿som a temps per complir amb Europa el 2030? Enginyer com soc, aplico la fórmula apresa pel temps: identificar els colls d’ampolla i resoldre’ls. Contra la manca d’accés, fer aflorar potència. Contra els terminis eterns, reorganitzar, racionalitzar i digitalitzar el tràmit per escurçar-lo. ¡Contra la falta de regulació, regulem! Si som capaços de fer tot això l’any 2025, per exemple engegar el projecte d’emmagatzematge reversible de la Baells, sí que som a temps d’arribar al 2030 amb els deures fets. ¿Què cal per fer-ho? Un Govern que ho lideri, valent i decidit. Que busqui la complicitat del Govern espanyol per tot allò que li compet a ell i que ens limita. Que busqui el consens a casa nostra amb diàleg, amb debat, però finalment decidint. Hem d’aconseguir posar fi amb la lletania que cada vector de l’administració llauri el seu hort. Els administrats no volem veure no sé quants departaments i direccions i subdireccions i serveis i seccions. Volem, i ens mereixem, un sol Govern amb objectius clars i determinació.
Si el tenim, sí, som a temps i ens ho juguem tot el 2025.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Primeres paraules de Cristina Serra després de la seva separació de Pep Guardiola
- Les clarisses abandonaran al febrer el monestir de Pedralbes
- Primeres operacions policials contra els migrants
- La primera ofensiva de Trump fulmina l’herència de Biden
- Pimec celebra mig segle amb els expresidents de la Generalitat
- Una lluita diària per superar barreres arquitectòniques a Berga
- Aritmètica parlamentària Junts votarà ‘no’ al decret que apuja les pensions i deixa el Govern en mans del PP
- Infraestructures El segon gran tall de 10 mesos a l’R3 de Rodalies entre Parets i la Garriga començarà després de Sant Joan
- Educació a Catalunya Professors de català fan una crida a no corregir la selectivitat per mostrar el seu malestar amb el Departament
- Noves relacions afectives Parelles sèniors que viuen separades, el model LAT en auge: «Conservo la meva llibertat i no discuteixo pel comandament de la tele»