Fins a 200.000 llocs de treball en innovació d’aquí al 2040

A Barcelona hi ha una intensitat en l’economia de la innovació i investigació pròxima al 15%. Això es tradueix en el fet que, en l’actualitat, dels prop de 843.000 llocs de treball que concentra la capital catalana, uns 125.000 estan vinculats a una activitat intensiva en innovació. L’objectiu és que aquesta xifra augmenti fins als 200.000, cosa que suposa un increment de 75.000 llocs de treball en aquesta matèria. Aquesta és, almenys, la proposta de l’urbanista Ramon Gras i l’estudi que ha desenvolupat amb la start-up nord-americana Aretian Urban Analytics and Design, de la qual és CEO i fundador.

Reorientar l’economia cap aquests models i que els treballs intensius en innovació passin a ser el 19% o el 20% hauria de contribuir, en els pròxims 20 o 30 anys, a "doblar els salaris mitjans" de l’àrea de Barcelona, afirma Gras. "¿Com es pot aconseguir? Enfortint 12 camps de coneixement que tenen un potencial latent a la regió metropolitana, però que no estan consolidats. És a dir, avui, a la regió de Barcelona, malgrat que hi ha districtes d’innovació emergents, no hi ha cap ecosistema del tot ben desenvolupat".

L’estudi, més enllà de la radiografia de la situació de la Gran Barcelona, compara la posició de la capital catalana amb la de quatre ciutats més amb volums de població i àrees metropolitanes: Boston, Múnic, Amsterdam i Estocolm. Així, l’estudi descriu que Barcelona, la ciutat més gran del grup per població urbana i metropolitana, presenta un panorama manufacturer "molt divers" i aspira a convertir-se en un centre d’exportació i comerç de disseny, de tecnologia biomèdica i manufactura avançada "gràcies a la seva ubicació estratègica, la seva base de coneixement latent i el comerç marítim".

No obstant, el mateix informe incideix que, en termes relatius a la innovació, Barcelona ocupa el cinquè i últim lloc en comparació amb Amsterdam, Boston, Múnic i Estocolm. Les dades reflecteixen que, percentualment parlant, amb un 15,09%, la capital catalana és l’urbs amb menor percentatge de treballs intensius en innovació de les cinc ciutats comparades: Múnic en té un 19,09%, Amsterdam un 21,29%, Estocolm un 24,87% i encapçala el rànquing Boston amb un 29,88%.

Nous districtes

No és que totes les dades siguin negatives, el mateix estudi comparatiu reflecteix que l’àrea de Barcelona manté una economia diversificada, una cosa que "facilita la creació de noves indústries i serveis, ja que la ciutat i la seva àrea metropolitana ja compten amb una important massa de capital humà i físic". No obstant, malgrat el volum considerable, cap àmbit arriba a una especialització suficient.

En aquesta línia, Gras i el seu equip d’Aretian proposen, de la mà de les administracions, el desenvolupament de tres districtes d’innovació principals per, fonamentalment, contribuir a aquesta especialització i augmentar el nombre de llocs de treball vinculats a la innovació per arribar a aquests 200.000 llocs de treball. En l’àrea d’Esplugues-Diagonal, aprofitant també la proximitat amb la Universitat de Barcelona (UB) i el trasllat de l’Hospital Clínic, es projecta ara un districte d’investigació i innovació acadèmica d’unes 110 hectàrees. Un projecte al qual va allargar la mà fa uns mesos el veí Hospitalet, que també busca apostar per un node biomèdic en l’entorn de l’Hospital Universitari de Bellvitge, on es forja el desenvolupament del PDU Biopol-Granvia.

Així, la zona del Besòs i els polígons pròxims a la zona del Bon Pastor i la Sagrera –un àmbit d’unes 140 hectàrees– "està immers en un important procés de redisseny i renovació urbanística". "El Besòs acull actualment quatre clústers de manufactures industrials que presenten un nivell d’urbanització obsoleta i unes fortes limitacions en termes d’accessibilitat i espais comuns de treball necessaris per generar sinergies entre empreses i entre institucions. El Besòs pot convertir-se en un nou districte d’innovació d’alt impacte per a la ciutat", assenyala el text.

Finalment, es projecta un tercer gran districte amb la regeneració dels polígons de Badalona pròxims a la Tres Xemeneies, un àmbit de 240 hectàrees. Després, en el model d’Aretian, hi hauria altres àrees de segon ordre com l’Hospitalet i Bellvitge, Vall d’Hebron, l’Eixample o una regeneració del corredor Diagonal–Sant Gervasi. "També hi podria haver nuclis de segon ordre a Sabadell, a Terrassa, a Sant Cugat, a Mataró o a Igualada. I després hi podria haver nuclis de tercer ordre com Sitges o Sant Feliu de Llobregat", comenta Gras.

Aval polític

Notícies relacionades

Interior localitza més de 18.000 investigats amb el registre de viatgers

El Consell d’Europa insta Espanya a endurir l’acomiadament improcedent

L’estudi, tot i que es va publicar fa uns dies, es va presentar ahir en un acte emparat per Barcelona Global a la Pedrera, en el qual també es va donar a conèixer el bessó digital de la regió metropolitana creat per Aretian i posat a disposició de les administracions públiques. El mateix esdeveniment va comptar amb la participació de diferents representants d’administracions públiques, com l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que va fer una ferma defensa per apostar per dissenyar polítiques públiques i urbanístiques a través de les dades. Així, Albiol també va expressar la seva voluntat de fer créixer a Badalona "el hub sociosanitari més important del sud d’Europa" en l’entorn de Can Ruti. L’alcalde va insistir que Badalona ja disposa d’un gran potencial d’investigació i innovació a la zona de Can Ruti, on es troben institucions de referència com l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Institut Guttman i la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia.

També va intervenir l’exalcaldessa d’Esplugues i actualment delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, que va instar a treballar pel bé comú des del desenvolupament de l’economia del coneixement per "convertir-nos al més aviat possible en una de les 50 primeres regions en investigació d’Europa".