El judici dels editors de premsa contra Meta serà l’octubre del 2025

L’audiència prèvia de la demanda de l’AMI a la propietària de Facebook acaba sense acord

El judici dels editors de premsa contra Meta serà l’octubre del 2025
2
Es llegeix en minuts

L’audiència prèvia de la demanda dels editors de premsa espanyols, agrupats en l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), contra Meta per competència deslleial es va celebrar ahir al Jutjat Mercantil número 15 de Madrid sense acord entre les parts, i el judici se celebrarà els dies 1 i 2 d’octubre del 2025. Els editors espanyols reclamen a la companyia matriu de Facebook i Instagram 550 milions per l’incompliment de la normativa europea de protecció de dades entre el 25 de maig del 2018 i el 31 de juliol del 2023. El magistrat va admetre totes les proves presentades per les dues parts, i va desestimar les impugnacions.

També les televisions d’Atresmedia, Mediaset i TRECE, integrants de la Unió de Televisions Comercials en Obert (UTECA), i els grups radiofònics encapçalats per cadena SER, COPE, Onda Cero i RAC1, pertanyents a l’Associació Espanyola, de Ràdio Comercial (AERC), han presentat una demanda conjunta per competència deslleial i reclamen més de 160 milions a Meta.

En l’audiència, Nicolás González-Cuéllar, advocat d’AMI, argumentat que Meta va vulnerar la legislació comunitària al no obtenir el consentiment explícit dels usuaris per utilitzar les seves dades en publicitat segmentada. Segons el lletrat, això va atorgar a la multinacional "avantatge competitiu" en el mercat de la publicitat digital, en perjudici dels mitjans, cosa que justifica la reclamació d’una indemnització superior a 550 milions d’euros.

El reglament europeu

Javier de Carvajal, advocat de Meta, va negar les acusacions, i va afirmar que l’empresa no ha incomplert el reglament europeu, ni ha obtingut un avantatge significatiu o mantingut una posició dominant en el mercat. També va rebutjar que hi hagués intenció dolosa en les pràctiques de Meta.

González-Cuéllar, en declaracions als mitjans, va acusar Meta d’intentar evitar la presentació de documents que contradiuen la seva defensa, però va celebrar que el jutge admetés les proves. L’advocat va destacar que la controvèrsia rau en les tècniques fetes servir per Meta per recopilar dades personals sense complir el Reglament General de Protecció de Dades.

Notícies relacionades

"Meta afirma que l’ús de dades personals no serveix per fer publicitat segmentada, que això no li ha donat un avantatge competitiu, però davant el regulador borsari nord-americà, la SEC, va reconèixer que la necessitat de demanar consentiment als seus clients a la UE estancarà, si no fa disminuir, el seu negoci, com a conseqüència de la necessitat de complir la legislació que abans incomplia", va explicar l’advocat González-Cuéllar.

Entre aquestes pràctiques, va esmentar l’ús de cookies i altres mètodes per captar informació sense consentiment. Segons l’advocat, Meta no va començar a sol·licitar el consentiment d’usuaris fins al novembre del 2023, quan va reconèixer davant les autoritats europees que utilitzava cookies per rastrejar dades personals.