Les pensions contributives pujaran un 2,8% el 2025 per la inflació

Per quart any consecutiu, des del 2021, és vigent la llei dissenyada per l’anterior ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, segons la qual cada any les pensions han de pujar igual que ho fa la inflació de l’any anterior, amb l’objectiu de mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes.

En concret, la llei fixa que es prengui com a referència la inflació mitjana dels 12 mesos que van des del desembre de l’any anterior (2023, en aquest cas) fins al novembre de l’exercici en curs (2024), per determinar així quant han de pujar les pensions des del gener de l’any següent (2025).

La dada avançada ahir per l’INE ja permet fer una projecció, si bé formalment la xifra definitiva es confirmarà el 13 de desembre. En tot cas, seria molt difícil que la xifra definitiva alteri l’estimació d’una pujada del 2,8% de les pensions contributives l’any vinent (tret que la correcció fes passar del 2,4% al 3,1% la dada de la inflació del novembre, una cosa inusual en les revisions de l’INE).

Sota aquesta regla, les pensions van pujar el 2,5% el 2022; el 8,5% el 2023 i el 3,8% el 2024. Per al 2025, la mitjana d’inflació dels 12 últims mesos resulta del 2,8% i això és el que han de pujar les pensions contributives l’any vinent. D’aquesta manera, la pensió mínima contributiva quedarà en els 750 euros bruts al mes. La pensió màxima, per la seva banda, se situarà en els 3.267 euros.

Un increment del 2,8% de les pensions contributives tindrà un impacte pressupostari una mica per sobre dels 5.000 milions d’euros en els comptes públics de l’any vinent (independentment que el Govern aconsegueixi, o no, l’aprovació d’uns nous Pressupostos Generals de l’Estat).

Viudetat

Encara no està definit quant pujaran el 2025 les pensions no contributives, com les pensions de viudetat, que cobren milers de dones que, per època, amb prou feines han cotitzat a la Seguretat Social. L’increment d’aquestes prestacions no es regeix per la regla de la inflació mitjana, sinó que és una decisió del Govern, que es reflecteix en els Pressupostos. Amb caràcter general, en els últims anys, les pensions no contributives sempre han pujat més que les de caràcter contributiu.

Segons la regla que imposa la llei de Seguretat Social, per determinar l’increment de les pensions contributives no es pren com a referència la dada de l’IPC del desembre, com històricament s’ha fet per negociar, per exemple, els salaris per conveni, sinó que s’actualitzen en funció de la mitjana de l’IPC dels últims 12 mesos (calculat entre el novembre de l’exercici en curs i el desembre de l’anterior).

Precisament aquest any, en el qual la inflació va arrencar a un nivell més alt del que tancarà, aquest mecanisme beneficia els pensionistes. I és que si es prengués com referencia l’última xifra de l’INE, la revalorització seria d’1,5%, aproximadament. En canvi, si es pren com a referència la mitjana dels últims 12 mesos, sorgeix aquest 2,8% que aplicarà la Seguretat Social. "La revalorització de les pensions d’acord amb la pujada dels preus és una mesura de justícia social, que assegura que els que han treballat i cotitzat tota una vida mantinguin el seu poder adquisitiu", va valorar la ministra d’Inclusió, Elma Saiz, en un comunicat.

La revalorització de les pensions en un 2,8% impulsarà la pensió mitjana contributiva de tot el sistema (de la gran invalidesa a la de jubilació o viudetat), dels actuals 1.260,9 euros (segons la nòmina pagada al novembre) als 1.296,2 euros, uns 35 euros d’increment mitjà.

Notícies relacionades

Air Europa amplia capital en 65 milions i obre la porta a afegir-se a IAG

El Black Friday obre la campanya de Nadal amb més control del frau

L’increment s’aplicarà a totes les prestacions contributives i elevarà la pensió màxima fins als 3.267 euros bruts al mes (en 14 pagues), 89 euros més que el 2023. Aquest any, en el cas de la pensió màxima, comença a regir una novetat i és que pujarà una mica més que la resta. Concretament, segons va quedar definit en l’última reforma, uns 0,115 punts addicionals respecte a l’IPC mitjà. I és que també entren en vigor el 2025 noves cotitzacions per als salaris més alts, que els obligaran a contribuir més al llarg de la seva vida laboral.

Per territoris, la comunitat autònoma amb més pensió serà el País Basc, que de mitjana es quedarà en els 1.601 euros. En l’altre extrem, Extremadura, amb 1.088 euros. A Catalunya la pensió mitjana està en 1.310,1 euros mensuals (en 14 pagues) i ascendirà als 1.346,8 euros.