El projecte fallit de la ‘start-up’ de la longevitat

Científics i gestors d’empreses no sempre s’entenen bé. Així ho demostra la start-up Exheus, amb seu a Barcelona i creada el 2019 per tres investigadors: Emma Roca (bioquímica i atleta d’alta muntanya, que va morir el 2021), José Manuel Soria (director de la Unitat Genòmica de malalties complexes de Sant Pau) i Alexandre Perera (físic, expert en intel·ligència artificial i director del Centre d’Investigació en Enginyeria Biomèdica de la UPC).

Roca i Soria treballaven en la genètica aplicada al món de l’esport, cada un pel seu costat, fins que el pare del corredor Kilian Jornet els va posar en contacte. Va ser després d’una expedició d’alta muntanya. Tots dos van decidir analitzar l’afectació de l’esport d’alta intensitat als corredors de carreres ultra, mentre que Perera s’especialitzava a desenvolupar els algoritmes que permeten avaluar les rutes metabòliques.

De la unió dels científics va sorgir una tecnologia que van patentar i que es va convertir en el principal actiu de la seva empresa, Exheus. A partir d’una mostra de sang, analitzava l’expressió dels gens mitjançant intel·ligència artificial (IA) per poder optimitzar el rendiment esportiu, la salut i la nutrició. Roca, Soria i Perera necessitaven un gestor per a la start-up i van recórrer a The Collider, el programa de la Fundació Mobile World Capital Barcelona que busca traslladar la ciència al mercat. Allà van fitxar Teresa Tarragó i Pol Cervera, consellera delegada i director d’operacions d’Exheus, respectivament.

Fundadora d’Iproteos

Tarragó, bioquímica, doctora en Biologia Molecular i MBA, tenia experiència en empreses emergents de base biotecnològica. Ella i el catedràtic Ernest Giralt van crear el 2011 una empresa, Iproteos, amb l’objectiu de desenvolupar fàrmacs de tercera generació per a malalties com l’epilèpsia, l’esquizofrènia i el càncer. Poc abans de convertir-se en consellera delegada d’Exheus, Iproteos es va fusionar amb Accure Therapeutics.

L’executiva, nascuda a Corbera d’Ebre el 1974 –en el si d’una família dedicada al vi i l’agricultura–, havia sigut reconeguda amb diversos guardons. El 2017 va rebre el premi Senén Vilaró de la Fundació Bosch i Gimpera.

Inicialment Exheus es va bolcar a aplicar la seva tecnologia a la recuperació de lesions esportives en àmbits d’alt rendiment. Les seves anàlisis van ser provades de forma pilot per diversos clubs europeus, així com per corredors de la Marató de Barcelona. Amb el temps, va desenvolupar un test epigenètic que, a partir d’una mostra de sang, seqüenciava i analitzava l’expressió dels gens del cos humà mitjançant IA. La informació obtinguda servia per optimitzar el rendiment, la salut i la nutrició de les persones que se sotmeten al test. També, per predir malalties cròniques i crear plans de longevitat.

Exheus volia vendre el seu test al consumidor final, però va haver de reformular el seu negoci i va intentar comercialitzar-lo a través de centres clínics especialitzats en longevitat i de professionals de la salut. El preu rondava els 500 euros. La companyia aspirava a treballar amb persones que acudeixen a aquests centres quan es troben bé i volen cuidar la seva salut de manera proactiva. També quan pateixen problemes crònics de baix grau. No saben què els provoca i volen respostes.

Com tota start-up de base tecnològica, requeria finançament. Exheus, que utilitzava la marca Beyond You, va tancar diferents rondes amb business angels (Women Angels for Steam), entitats públiques (Acció i Enisa), plataformes de micromecenatge (Capital Cell) i fons (Decelera Venture).

L’empresa va facturar 63.262 euros el 2022 –últim exercici amb dades disponibles–, amb unes pèrdues netes de 337.417 euros. El pla de negoci contemplava un creixement exponencial per als anys següents, en els quals s’obriria a comercialitzar els seus tests a companyies d’assegurances i clíniques públiques.

Discrepàncies

Però el finançament va arribar amb comptagotes, el mercat no va entendre el projecte i el pla de negoci mai es va materialitzar. Les discrepàncies entre la consellera delegada i els científics van ser constants. Ells acusen Tarragó de realitzar una gestió opaca, mentre que ella culpa els científics del fracàs, segons fonts coneixedores del cas. Tots han declinat explicar la seva versió dels fets a EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Illa defensa impostos que no penalitzin el talent i el creixement

Gairebé 3.000 dels nous pisos de lloguer assequible seran a l’àrea de Barcelona

El 12 de juliol passat, Exheus es va declarar en concurs de creditors davant el jutjat mercantil número 9 de Barcelona, amb un passiu de 647.970 euros. Malgrat això, Tarragó va continuar amb la recerca de finançament i va participar en una missió comercial a Boston, organitzada per Foment del Treball, el setembre passat. En cap de les trobades amb inversors nord-americans va explicar la situació financera de l’empresa, tot i que sí que va dir que el projecte tenia una viabilitat cada vegada menor. A més, en aquell moment Tarragó ja era consellera delegada d’una altra start-up, Telara Pharma, una cosa que ella va reconèixer a Boston, segons fonts participants a la missió, i que va enutjar els cofundadors d’Exheus.

El 31 d’octubre passat, el jutjat va donar per conclòs el concurs de creditors, per la inexistència de béns per liquidar. El jutge ha comunicat ja l’extinció de l’empresa tant als socis com a les universitats, segons les mateixes fonts. Mentrestant, Tarragó vol tirar endavant amb la seva nova biofarmacèutica, una spin-off de l’Hospital Gregorio Marañón que ha dissenyat un fàrmac capaç de prevenir la lesió renal aguda.