Especulació en l'accés a la llum

L’especulació arriba als grans consumidors d’electricitat. Si fa sis anys l’interès per acaparar sol·licituds d’accés a la xarxa es concentrava en la generació, ara són els grans consumidors els que protagonitzen la provisió de llicències amb milers de projectes fantasma que obtenen el permís per accedir a la xarxa, però no es posen en marxa. Les grans elèctriques demanen fer un cribratge massiu d’aquests projectes, així com obligar els promotors a establir avals i que comuniquin una fe de vida anual sobre els projectes.

El problema no és nou. El Govern va alertar-ne a finals de l’any passat, a l’afirmar en l’últim reial decret llei de l’any d’un "creixement extraordinàriament ràpid" de les peticions d’accés a la xarxa elèctrica per connectar nous consums que en molts casos no s’acompanyava d’un projecte en ferm. I ara són les grans elèctriques les que posen números a aquesta denúncia, al xifrar en almenys 15 gigawatts (GW) els projectes amb llicències dorments, que han sol·licitat el seu accés a la xarxa però no la utilitzen.

I l’assumpte lluny d’anar a menys sembla que va a més perquè a aquests 15 gigawatts de llicències atorgades que no estan en funcionament cal afegir-hi noves peticions d’accés a la xarxa rebudes pel sector elèctric, que van ascendir el 2023 a més de 30 GW. Això és duplicar els poc més de 15 GW del 2022 i sextuplicar els 5,3 GW d’un any abans. La majoria corresponen a tres nous tipus de consumidors: els centres de processament de dades (que concentren un terç del total), l’emmagatzematge (7 GW) i la gran indústria (al voltant de 5 GW).

Però les companyies reconeixen que la xifra està sobredimensionada, ja que moltes d’aquestes sol·licituds es corresponen al mateix projecte, que es planteja en diferents ubicacions, o a projectes que no són prou madurs i mai arriben a produir-se, segons expliquen les mateixes fonts. D’aquesta manera, les empreses estimen que tot just un quart (7,5 GW) d’aquestes sol·licituds podrien comptar amb un projecte real darrere.

Mesures vigents

Notícies relacionades

José Elías trenca amb els germans Amodio i dimiteix com a vicepresident d'OHLA

L'habitatge ja devora més d’un terç del sou dels catalans i estanca el seu poder de compra a nivells del 2000

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va aprovar a finals de l’any passat dues mesures per punxar aquesta bombolla. D’una banda, va obligar els promotors de projectes que es connectin a les xarxes a entregar uns diners que si no compleixen els seus plans no els seran tornats (aval). I de l’altra va establir una caducitat automàtica dels permisos si en el termini de cinc anys des de la seva obtenció no es presenta un contracte tècnic d’accés per una potència equivalent al 50% de la capacitat sol·licitada.

El departament que llavors liderava Teresa Ribera va vincular aquestes dues condicions a una tensió igual o superior a 36 quilovolts (kV), cosa que ha portat els promotors a fer ús de la picaresca i presentar sol·licituds de potència amb una tensió inferior a aquest llindar. A més, en el cas dels permisos ja atorgats, va establir un període transitori per constituir les garanties necessàries i amb terminis de caducitat que començarien a computar des del 29 de desembre de l’any passat, que va ser quan va entrar en vigor l’esmentada norma.