El 65% dels inquilins de BCN destinen més del 30% dels ingressos a la vivenda

Aquesta és la fotografia de situació d’una realitat, la del mercat del lloguer, que viu un dels seus pitjors moments a Espanya per la inseguretat i per l’estrès financer que suposa per a les llars acollides a aquest règim, segons conclou l’estudi Viure de lloguer: inseguretat garantida per llei elaborat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) i presentat ahir.

Un origen... el 1985

L’origen del problema el situen els investigadors de l’IDRA el 1985, amb l’aprovació del denominat decret Boyer, que va eliminar els contractes indefinits. "Aquesta llei, com la de 1994, es va aprovar sota la premissa que els lloguers indefinits reduïen l’oferta, però aquesta va continuar caient durant dues dècades, fins al 2007. La tendència només va canviar amb l’esclat de la bombolla hipotecària", indica l’estudi. És just el contrari del que passa en països com Alemanya, Àustria, Dinamarca, França, Suècia o els Països Baixos, on per norma general els contractes són indefinits per defecte "i només poden rescindir-se per una causa justificada, com que el propietari o un membre de la seva família necessiti mudar-se a la vivenda".

La particular casuística espanyola ha fet que la despesa mitjana per pagar el lloguer hagi augmentat un 27,7% entre el 2015 i el 2022. Prop del 40% de les llars amb inquilins es troben en situació de sobreesforç i destinen més del 40% dels seus ingressos al lloguer i despeses. "Aquest fenomen és especialment apressant a les grans ciutats, on més del 50% de les llars inquilines destinen més del 40% dels seus ingressos al lloguer", diu l’informe, que constata que el 69,7% dels inquilins de Madrid i el 64,8% de Barcelona dediquen més del 30% dels ingressos (el percentatge recomanable) a les despeses de vivenda.

L’informe de l’IDRA alerta així mateix d’un risc que ja és real: la meitat dels inquilins, afirmen els autors, queda en situació de pobresa severa relativa després del pagament de la mensualitat al seu propietari, amb menys de 561 euros de mitjana per persones per a la resta de despeses del mes.

I si la situació ja era per si mateix complicada, en els últims anys s’ha sumat un nou fenomen, "una substitució dels contractes temporals per lloguers de temporada, amb una durada de tot just uns mesos i més beneficis per a propietaris i immobiliàries". Això ha generat una situació que l’institut IDRA defineix com d’hiperinseguretat.

Alta inseguretat residencial

La principal conseqüència per aquesta falta de protecció davant els contractes temporals i les pujades de preu és "una alta inseguretat residencial, que ha provocat que sis de cada 10 inquilins a Madrid i Barcelona faci menys de cinc anys que són a la seva vivenda". En l’últim lustre, més del 60% dels inquilins a Madrid i el 80% dels de Barcelona s’han mudat de casa, amb tot el que això comporta.

Notícies relacionades

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

El Govern avala el projecte a Sallent d’ICL i Dynanonic per "estratègic"

Així les coses, els investigadors proposen mesures com la implantació de contractes indefinits per al lloguer, una cosa que passaria, per exemple, per adoptar una legislació similar a la de països com França i Alemanya, amb contractes renovables automàticament, tret d’en casos de necessitat per part del propietari o incompliment greu. "Això proporcionaria més seguretat als inquilins i facilitaria la rehabilitació del parc immobiliari", asseguren. També consideren necessari avançar en una regulació efectiva dels preus del lloguer, "mitjançant un sistema de contenció de rendes més integral". Aquest índex de preus hauria d’incloure, segons proposa l’IDRA, "dades addicionals com el valor cadastral, la renda familiar disponible i l’atur a la zona, i ha de comptar amb un règim sancionador".

Finalment, l’equip d’experts considera que és fonamental protegir l’ús residencial de les vivendes, limitant el lloguer turístic, el lloguer de temporada i les vivendes compartides o per habitacions, "que permeten l’evasió de la llei d’arrendaments urbans (LAU) i augmenten la inseguretat residencial".