Glovo estudia contractar repartidors amb el model de Just Eat i Amazon

El model que perfila Glovo s’inspira en les seves operatives ja existents a Polònia i Romania. Els detalls estan encara per definir, ja que algunes de les pràctiques esmentades aquí serien presumptament incompatibles amb la llei rider i la seva presumpció de laboralitat. Allà organitzen els seus repartidors mitjançant sistemes que tenen característiques pròpies de les flotes que a Espanya han repartit per a Amazon o que reparteixen avui dia per a Just Eat o Uber Eats, un dels seus principals competidors. I és que, en el nou model, les empreses subcontractades tindran un pes determinant.

La llei rider, que va entrar en vigor l’agost del 2021, estableix que els treballadors de les plataformes digitals que entreguin menjar a domicili han de tenir, per defecte, una relació laboral. Això implica que han de comptar amb un contracte com assalariats, però no necessàriament amb la plataforma digital per a la qual reparteixen. El model de flotes subcontractades va ser el que va agafar més recorregut després de l’aplicació de la llei rider, i aplicacions com Just Eat i Uber Eats, inicialment, s’hi van passar. Implica una laboralitat i assegura alguns drets com les baixes per incapacitat, les vacances remunerades o la sindicació, que el model d’autònoms no contempla, però tampoc garanteixen una ocupació de qualitat. "Si es permet la subcontractació acabarem amb l’SMI o per sota", avisaven des de RidersXDerechos poc després que s’aprovés la llei rider.

El model és el següent: L’usuari obre l’aplicació i demana menjar a un dels restaurants que allà s’ofereixen. L’aplicació envia la comanda al restaurant i després envia una altra comanda a l’empresa que gestiona la flota de repartidors. "Necessito un rider que reculli una hamburguesa en aquest local i l’entregui en aquest domicili". El restaurant paga un percentatge de la venda a l’aplicació, després l’aplicació paga a la flota pel servei i el repartidor cobra a final de mes en funció de les hores que tingui estipulades per contracte.

Empreses subcontractades

La tipologia d’empreses subcontractades que ofereixen aquest flux de missatgers varia, des de grans empreses que poden gestionar centenars de repartidors –com ETT com Randstad o Adecco– fins a petites societats mercantils que "no tenen ni un local on anar a firmar els papers", segons explica el portaveu de CGT Riders, Javier Pérez, i que són bàsicament un autònom amb un mòbil que fa contractes per dies a través de gestories.

Els contractes són, en la immensa majoria, a temps parcial, entre 10 o 20 hores setmanals i a preu de salari mínim. Per exemple, Closer Logístics, una empresa que opera per a Uber Eats, ofereix a Barcelona 15 hores a la setmana de contracte per donar sopars, cinc dies a la setmana, i per entre 450 i 900 euros bruts, depenent de si és el repartidor el que posa o no el vehicle. Una altra empresa que reparteix per a la multinacional és Gliders Force. En algunes, "l’experiència és horrible", expliquen des de la CGT. "Les hores complementàries te les paguen per sota del salari mínim, després també hi ha empreses que es queden un percentatge de les propines", explica. Un model, el de la subcontractació, perseguit inicialment per Inspecció de Treball, però després avalat per la justícia. El TSJC va considerar al gener que Just Eat no incorria en una cessió il·legal de treballadors i li va aixecar una multa de la policia laboral.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

Sota el model d’autònoms amb què opera fins ara Glovo, aquesta flota intermediària no existeix i el seu algoritme és el que posa en contacte els restaurants amb els repartidors, assegurant-los a aquests ingressos més elevats durant les hores que treballen, però zero ingressos quan no hi ha demanda, així com tampoc les cobertures legals pròpies d’un contracte, entre d’altres. A Romania, per exemple, operen mitjançant petites flotes d’aquest tipus, a més de directament a través de riders autònoms. Fórmula, aquesta última, que promocionen a través de la seva pàgina web i que s’han compromès a eliminar a Espanya. Aquest format mixt és el que actualment utilitza Uber Eats, si bé des de Glovo descarten que vulguin combinar les flotes amb riders autònoms i afegeixen que estan estudiant si combinaran les flotes esmentades amb missatgers directament en nòmina.

Aquesta última combinació és la que utilitza a Espanya Just Eat, que combina plantilla directa amb una flota d’empreses subcontractades. El desavantatge de les flotes en termes d’operativa és que encareix tenir molts repartidors disponibles durant les hores punta i això és un problema de cara a oferir un servei a l’usuari. De fet, Just Eat ha denunciat Glovo per competència deslleial i diu que aquesta s’ha estalviat 645 milions d’euros "en els últims anys" –no concreta en quants– al repartir més i més ràpid gràcies al model d’autònoms.