L’Europa sense bancs

Els països tracten de pal·liar els efectes negatius del tancament d’oficines amb mesures com els caixers multimarca o l’ús de sucursals del servei postal.

L’Europa sense bancs

/ Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les solucions per pal·liar la falta d’oficines bancàries en altres països europeus passa pels caixers automàtics compartits o l’ús de les oficines de Correus, segons un estudi del Banc d’Espanya. Altres alternatives en zones poc poblades d’alguns països són les oficines compartides (bank hubs), el cashback (retirar efectiu en una botiga al comprar) i el cash in shop (retirar-lo sense haver de comprar).

I és que malgrat l’auge de la banca online, l’efectiu continua sent el principal mitjà de pagament. En el conjunt de la unió econòmica i monetària (UEM) va suposar el 59% de les transaccions el 2022. A Malta o Eslovènia arriba al 75%, mentre que a Finlàndia o els Països Baixos cau fins al 20%. Fora de la UEM destaca Suècia, on amb prou feines s’utilitza en el 8% de les transaccions.

En l’àmbit privat, una de les alternatives més comunes són els caixers multimarca per distribuir despeses, una alternativa estesa a Portugal, Finlàndia, els Països Baixos i Suècia (les xarxes són Multibanco, Automatia, Geldmaat i Bankomat). A Bèlgica, els principals bancs van crear la xarxa de caixers Batopin i a Alemanya la banca va firmar acords perquè els clients d’uns poguessin utilitzar els caixers dels altres i també es fan servir els ofibusos per part de la caixa Sparkasse von Kulmbach und Kronach per a zones de Baviera que no tenen sucursals. A França ho fa Crédit Agricole.

El cashback i el cash in shop s’utilitza als Països Baixos, Irlanda i Luxemburg. Al Regne Unit funcionen els bank hubs, oficines compartides en les quals es poden portar a terme els serveis bancaris bàsics. El model es va provar amb un programa pilot i després es va estendre a zones rurals atès l’èxit aconseguit.

Ajudes públiques

Des de l’àmbit públic, a França, Alemanya i Àustria, molts Ajuntaments han aportat ajudes per instal·lar i mantenir caixers automàtics. A Suècia està regulat per llei des del 2021 que hi ha d’haver un punt d’accés a l’efectiu en un radi de 25 quilòmetres per al 99,7% de la població. A Finlàndia i el Regne Unit s’està en tràmit de legislar-ho. En aquests països el nombre d’oficines bancàries per cada 1.000 habitants està entre 0,14 i 0,10, davant 0,33 a la UEM i 0,41 a Espanya.

Notícies relacionades

I en l’àmbit de la Unió Europea, l’European Accessibility Act, directiva UE 2019/882, és bastant general, però incideix en la necessitat de tenir serveis per a persones de la tercera edat, que són una població creixent i que es veu afectada per la fractura digital. També hi ha bancs centrals, com el dels Països Baixos, que han posat en marxa plans per contrarestar els efectes negatius de la digitalització per als més vulnerables. El de Finlàndia ha fixat principis per pal·liar aquestes carències i el d’Àustria ha creat una plataforma amb el sector i els usuaris per pal·liar-ho.

En col·laboració publicoprivada destaca l’ús dels serveis postals del país, com a Finlàndia, Eslovènia, Regne Unit, Bèlgica, França i Itàlia. També hi ha hagut acords, com en els Països Baixos, on el 2015 es va pactar que la distància màxima d’un ciutadà a un punt d’accés a l’efectiu no superés els cinc quilòmetres. També s’ha fet a Lituània i Letònia.