Només un 30% de la terra que cultiven els agricultors catalans és propietat seva

Unió de Pagesos assegura que el percentatge dificulta la posada en marxa de grans projectes de millora, com la modernització de regadius

Només un 30% de la terra que cultiven els agricultors catalans és propietat seva
3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

L’envelliment de la població i l’abandonament de l’activitat, afegit a la necessitat d’aconseguir que el camp sigui un negoci rendible, han canviat profundament l’estructura de la propietat agrària a Catalunya, fins al punt que només el 30% de les terres que cultiva un agricultor són seves, segons les dades de què disposa Unió de Pagesos (UP). El 70% restant són finques arrendades a tercers o bé explotades en règim de parceria. El 1999, les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) assenyalaven que el 66% de les hectàrees productives estaven sent cultivades pels seus propietaris. Deu anys després, el 2009, aquest percentatge havia baixat a poc més del 57%. I el 2020, que és l’última dada oficial disponible al portal de l’Idescat, ja era del 38,4%.

Més enllà de la tradició masovera centenària catalana, la dada revela un problema més profund. "És una realitat que suposa un escull, per exemple, a l’hora de posar en marxa projectes com la modernització d’un sistema de reg", apunta el coordinador d’UP, Joan Caball. Quan un terreny ja disposa de regadiu, com passa a l’àrea del canal d’Urgell, a Lleida, el propietari que no cultiva directament la terra –sinó que la té en arrendament– no és tan propens a fer una inversió de millora, i menys si aquesta és molt costosa, adverteix el dirigent de l’organització agrària, que alerta de com aquesta circumstància està donant ales a una presència creixent de fons d’inversió en el sector.

"A França –recorda– hi ha normatives per donar preferència als agricultors davant els grans fons a l’hora de comprar terres i evitar l’especulació". A més, també s’han habilitat diferents sistemes de finançament perquè els petits productors puguin adquirir més terra sense que això els suposi una asfíxia, indica Caball. "Si tan important és la producció d’aliments, si de veritat el Govern de Catalunya aposta per l’alimentació de proximitat i per la riquesa gastronòmica, haurien de demostrar-ho amb mesures encaminades a millorar la capacitat financera del sector, que ara mateix és un problema", remarca.

Caball, que dimarts passat va participar en la presentació del llibre d’Andreu Peix que commemora els 50 anys de la fundació del sindicat, reclama així mateix una modificació del pla especial de sequera de Catalunya, una reivindicació que Unió de Pagesos fa anys que encapçala i que passa, entre altres coses, perquè les restriccions que s’apliquen al sector agrari siguin equivalents a les d’altres sectors econòmics. "És injust que mentre s’estan omplint piscines perquè les disfrutin els turistes dels hotels, nosaltres estiguem perdent collites senceres per no poder regar", lamenta el líder d’UP. "La societat ha de fer una reflexió sobre si la producció d’aliments és alguna cosa més", rebla.

Parc temàtic

Notícies relacionades

"No podem convertir-nos en un parc temàtic per a la gent de ciutat", prossegueix Raquel Serrat, responsable de l’àrea de Medi Rural a UP. "L’agricultura té un rol fonamental en el territori, en el manteniment de la població rural i en la cura de la gent gran que s’hi ha quedat", destaca Serrat. Per això, "és necessari dotar aquestes comarques de serveis bàsics que encara no tenen, que puguin accedir a la salut i les connexions digitals en les mateixes condicions que la població urbana".

Al president de la Generalitat, Salvador Illa, amb qui es va reunir el dilluns anterior, Caball li demana més i millor control sobre els preus que percep l’agricultor. "El Govern té la competència en aquesta matèria, tot i que això li suposi haver de contractar més inspectors per vigilar els abusos de la indústria o de la gran distribució", assenyala. Arribat el cas, afegeix, i en vista que és difícil conèixer els costos que repercuteix la indústria alimentària sobre els preus, "potser hauria d’intervenir l’Estat en la fixació de preus".