La banca reclama al BCE que no li imposi presidents no executius

"Per promoure controls i equilibris, i com a principal responsable del funcionament eficaç del consell d’administració, el president hauria de ser, com a principi general, un conseller no executiu, i el BCE recomana que sigui un conseller independent", adverteix el document. "Si bé reconeix que en alguns països la legislació nacional pot permetre que el president tingui funcions executives, el BCE considera que aquesta no és la millor pràctica i recomana que es revisin els casos existents. Quan el president tingui funcions executives, es recomana que s’estableixin mesures mitigadores", afegeix.

Revolta del sector

El sector s’ha revoltat contra aquest plantejament en les al·legacions que va presentar al projecte. "La recomanació del BCE de tenir un president independent no està reflectida en l’actual marc legislatiu i regulatori a què es refereix la guia", ha advertit la Federació Bancària Europea, en la qual s’integra la patronal espanyola AEB. D’aquesta última en formen part el Santander i el BBVA, els presidents dels quals –Ana Botín i Carlos Torres– són executius. També el Sabadell, en el qual Josep Oliu no és executiu des del 2021, però tampoc independent (té la categoria de un altre externo per haver sigut president executiu anteriorment).

A instàncies de l’AEB, la federació europea ha rebutjat que els presidents no puguin ser executius: "Si l’objectiu principal d’aquesta disposició és evitar la concentració de poder en una sola persona i mitigar l’assignació poc clara de funcions entre el president executiu i el conseller delegat, entenem que això pot aconseguir-se amb altres mesures, preservant alhora el dret de l’entitat a decidir i establir l’estructura de govern corporatiu que consideri més convenient".

L’Agrupació Europea de Caixes d’Estalvi, de la qual forma part l’espanyola CECA (encapçalada per CaixaBank), s’ha pronunciat en aquesta mateixa línia: "L’expectativa que el president del consell hagi de ser independent [...] entra en conflicte amb algunes lleis". Pel que fa que no siguin executius, "l’enfocament ha de reconèixer la diversitat de models de governança i permetre a les entitats adoptar solucions que siguin les que millor s’adaptin a les seves necessitats específiques". Per la seva banda, l’Associació Europea de Bancs Cooperatius ha al·legat en contra de la recomanació que siguin independents ("no està imposat per cap legislació europea o nacional", assenyala), però no sobre el fet que no hagin de ser executius.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

El projecte de Guia del BCE va guanyar notorietat a Espanya fa unes setmanes arran del relleu en la presidència de CaixaBank. A finals d’octubre, el conseller delegat de Criteria, Àngel Simón, es va referir al document en una entrevista a La Vanguardia. "Ens hem personat com un dels implicats i nosaltres estem en línia amb el que propugna el BCE. Per tant, com accionista de CaixaBank, anirem en la mateixa línia del BCE", va avançar el directiu del braç inversor de la Fundació La Caixa, propietària del voltant del 31% del banc. Tot just tres dies després, CaixaBank va anunciar que el seu president executiu, José Ignacio Goirigolzarri, havia renunciat al seu lloc i seria substituït per Tomás Muniesa, conseller en representació de La Caixa, que no tindrà poders executius.

Uns dies més tard, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va negar que la sortida de Goirigolzarri tingués res a veure amb la Guia del BCE. La "decisió de José Ignacio", va assegurar, ha respost al canvi de cicle provocat pel final del pla estratègic 2022-2024. El cert és que el relleu en la presidència de CaixaBank no compleix el plantejat pel BCE, el que sembla confirmar que la guia –que encara no està aprovada i pot tenir modificacions– no és el motiu de la sortida de Goirigolzarri. Així, tot i que Muniesa mancarà de poders executius, no compleix el requisit de ser un conseller independent, sinó que té la categoria de dominical al representar La Caixa, grup en què va ingressar l’any 1976. "En una entitat que té un accionista estable, de referència, per sobre del 30%, que el president no executiu sigui dominical és el que hi ha hagut a CaixaBank fins a la fusió i és absolutament lògic", va defensar Gortázar.