Els autèntics ‘fills en problemes’

Aquesta és l’estafa coneguda com el fill en problemes, una dels més habituals l’últim any a Espanya i que té diverses variants en les quals el fill és substituït per un amic o un veí en problemes. En els últims mesos, la Policia Nacional ha detectat un increment en el nombre d’estafes d’aquest tipus. Els estafadors es fan passar per fills de la víctima i al·legant que se’ls ha espatllat el telèfon mòbil, requereixen als pares ingressos o transferències urgents a què els progenitors han d’accedir sense fer cap comprovació ni contactar-hi. Al tractar-se de fills, molts pares cauen en l’estafa. Si hi ha una resposta positiva de la víctima, l’estafador aprofita per aconseguir treure la quantitat més gran possible de diners.

Els diners arriben a un compte corrent i d’allà passen a d’altres, i se’n perd el rastre. La policia adverteix que hi ha bandes de ciberestafadors perfectament estructurades que es dediquen a enviar aquests missatges, tant de forma aleatòria com a pares concrets dels quals, per la seva informació en xarxes socials, saben que no viuen amb els fills en aquell moment.

Origen africà

Aquests grups basen bona part de la seva activitat delictiva en joves que capten perquè, a canvi de petites quantitats de diners, prestin els seus comptes bancaris per fer les transferències. Són les anomenades mules. En els últims mesos la Policia Nacional ha augmentat les detencions a les comarques de Girona d’aquests nois que, tot i que de manera tangencial, també participen en l’estafa.

Fonts policials remarquen que la majoria són estrangers, d’origen gambià, senegalès o marroquí, molt joves (de 18 a 25 anys) i de comunitats establertes a Olot, Figueres o Salt. No solen ni treballar ni estudiar, per la qual cosa opten per fer de mules per guanyar-se la vida. I a canvi d’uns 100 euros, es presten a cedir a les màfies els seus números de compte per rebre la transferència que després traspassen a un altre compte d’un altre banc.

Aquest és el rastre que segueix la policia després de rebre una denúncia per estafa i així arriben fins als joves, que una vegada detinguts afronten penes de presó pel delicte de frau. Algunes d’aquestes mules operaven des de locutoris d’aquestes tres poblacions gironines. "Quan la víctima denuncia nosaltres seguim fàcilment el rastre d’aquests moviments bancaris i ens porta sempre a aquests joves, que amb prou feines tenen vincle amb l’organització criminal", explica la policia.

Les organitzacions llancen missatges de "feina fàcil", per a la qual només es requereix un ordinador o un mòbil, i amb el ganxo que l’ocupació pot ser "molt lucrativa" per les hores que s’hi dedicaran. Aquestes mules són "peces fonamentals" en l’entramat i no desconfien quan els ofereixen obtenir diners fàcils. D’aquesta manera, aquestes mules reben diners al seu compte i se’ls demana que els moguin a bancs estrangers amb l’excusa que aquest moviment no es pot fer fora d’Espanya. Ho fan a canvi d’una comissió, i per això queden exposats.

Difícils de perseguir

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

Investigadors de la lluita contra aquest tipus de delinqüència expliquen que els capitostos d’aquestes trames o els ideòlegs d’aquests fraus no solen ser a Espanya, per la qual cosa és difícil perseguir-los, ja que es necessiten comissions rogatòries autoritzades per un jutjat. Precisament per això, se sol perdre fàcilment el rastre dels diners estafats, tot i que no són quantitats gaire elevades, i la seva recuperació és complexa.

Malgrat que els investigadors policials perceben que els ciutadans estan cada vegada més conscienciats amb les ciberestafes, molts hi continuen caient. Hi ha bandes que llancen més de 1.000 missatges fraudulents i "pesquen" 20 o 30 víctimes que els faciliten dades o diners.