Els pescadors protesten per evitar que els deixin pescar només 27 dies a l’any

Ahir les sirenes de la flota pesquera del port de Barcelona van començar a sonar a tot volum durant més de mitja hora, mentre un centenar de pescadors, familiars, propietaris i dependents de peixateries i algun polític municipal es concentraven davant la Torre del Rellotge, al moll de la capital catalana. La vintena de barques que integren la flota barcelonina no va sortir a la mar (ni ho faran avui) com a senyal de protesta contra el pla de la Comissió Europea de retallar en un 79% les jornades per pescar en aigües del Mediterrani. "Això suposaria que dels 130 dies que sortim ara passaríem a només 27 dies. ¿Com volen que ens guanyem la vida treballant menys d’un mes a l’any", protestava Pau Huguet, president de la Confraria de Pescadors.

"Tenim la sensació que ens estan prenent com a moneda de canvi per negociar alguna altra qüestió polític a Brussel·les a costa nostra", va reflexionar Huguet, que va apuntar a interessos de grans corporacions que porten peix de països llunyans o a compensacions amb altres països de la conca mediterrània com el Marroc o Algèria. "Sigui pel motiu que sigui, han aconseguit que un sector tan atomitzat com el nostre s’uneix en una mateixa reivindicació a tot Espanya, i això inclou des de Catalunya, les Balears i el País Valencià fins a Múrcia i Andalusia, però també estem coordinats amb França, Itàlia i Grècia", remarca.

A més de les protestes als molls, ahir hi va haver una mobilització davant de l’edifici de la Comissió Europea a Madrid, amb la qual els afectats esperaven pressionar el Consell de Ministres d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Unió Europea (UE), que va començar a negociar ahir a Brussel·les, informa Beatriz Ríos. La mobilització va ser organitzada per la Federació Nacional de Confraries de Pescadors (FNCP) i la patronal d’armadors Cepesca.

Cada any, Brussel·les revisa les quotes pesqueres per a les flotes dels mars Mediterrani, Bàltic i Negre en funció de criteris productius i, cada vegada més, de les condicions mediambientals i de sostenibilitat. És una decisió que es vota al desembre, per implementar-se l’any següent, a partir de la proposta del comissari europeu de l’àrea. Aquesta vegada, l’encarregat de defensar la proposta serà el nou responsable de Pesca i Oceans, el xipriota Costas Kadis, que s’acaba d’estrenar en el càrrec. El seu plantejament suposa una retallada substancial en els dies de pesca per a la flota d’arrossegament. La d’encerclament queda exclosa de la mesura. En cas de tirar endavant en els termes actuals, dels 130 dies autoritzats ara per pescar es passaria a una mitjana de 27 a 28 dies l’any. A més, la proposta de la CE rebaixa un 30% els límits de captura per a la gamba vermella. El sector pesquer assegura que suposa una "amenaça de mort" per als ports del Mediterrani.

La reducció proposada per al 2025 forma part, de fet, d’una tendència iniciada fa ja uns anys, en què s’ha acotat cada vegada més la pesca d’arrossegament al Mediterrani. De fet, els dies pescats el 2024 ja han suposat únicament el 60% dels dies que es pescava el 2019. És per això que el sector pesquer demana que el 2025, com a transició, es mantinguin els marges de pesca d’aquest any.

Afectats

Notícies relacionades

Els Andic avancen en la gestió del testament d’Isak i del futur de l’empresa familiar

El Consorci de la Zona Franca invertirà fins a 70 milions en oficines 4.0

La retallada que es debat a Brussel·les afecta 556 vaixells d’arrossegament del Mediterrani espanyol (de Catalunya, Andalusia, Múrcia, el País Valencià i les Balears). En total, segons dades del sector, són 3.000 llocs de treball a bord (un 10% del total de la flota espanyola) i 17.000 llocs de treball indirectes. "No és just que ens castiguin d’aquesta manera, perquè som un sector que compleix escrupolosament les vedes i totes les disposicions ambientals que imposa Brussel·les", remarca el patró de la Confraria de Barcelona. "Recollim els plàstics que ens anem trobant durant la nostra ruta i les nostres barques estan perfectament geolocalitzades perquè es pugui saber per on circulem i on llancem les xarxes", afegeix Xavier, pescador des de fa 36 anys.

L’any passat, la flota pesquera catalana va capturar 16.559,7 tones de peix, per les quals va facturar 89,20 milions d’euros, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).