Letta: "Els obstacles per a la unió bancària són polítics i culturals"

La cultura del risc

Així ho va assegurar Enrico Letta, ex primer ministre italià, president de l’Institut Jacques Delors, degà de l’Escola de Política, Economia i Afers Globals de l’IE i autor de l’informe Letta, document que estableix les bases d’un hipotètic mercat únic a Europa. "La necessitat d’una millor integració de la banca a nivell europeu és perquè hem perdut deu anys després de la crisi financera, i aquests 10 anys són anys que els Estats Units no han perdut", va llançar només començar el seu discurs en aquesta trobada organitzada amb el suport de la consultora Grant Thornton a l’Hotel Majestic de Barcelona i patrocinada per Abanca, Arquia Banca, Banca March, BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell i Banc Santander.

El seu resum de situació és que aquesta unió bancària europea es va començar a cuinar quan va esclatar la bombolla financera el 2008, però que es va frenar quedant a mitges quan Europa va tenir la sensació que havia superat aquesta sotragada. Que aquesta crisi ens va portar l’"estigma de la securitizació", una cosa que ha fet que el potencial d’inversió als EUA sigui més gran. Que la cultura del risc no està tan estesa aquí com allà ("Encara tenim aversió al risc, a Europa", va afirmar Letta). I que hi ha, també, un problema de banderes. "Els obstacles per a la unió bancària europea són més polítics i culturals que reals", va sentenciar aquest expert, entrevistat pel director d’informació econòmica de Prensa Ibérica, Martí Saballs, posant dos exemples ben reveladors. Un, que un banc com l’Unicredit italià pot perfectament operar en diferents països (Alemanya i Itàlia) sense problema, i que el que realment molesta Alemanya és la possibilitat que un dels seus bancs pugui ser comprat per una entitat italiana. Dos, que un ciutadà d’un país europeu qualsevol no se sentiria còmode pagant amb una targeta de crèdit amb l’ADN d’un altre mercat europeu, però, en canvi, no tenim cap problema a pagar amb targetes americanes.

"Cal onejar la bandera europea, més que la bandera nacional, perquè la bandera nacional es converteix en un límit per operar en altres països", va assegurar Letta. "El punt clau és com ser capaç de compartir la nacional i l’europea", va aprofundir, i va abocar encara un últim exemple. "JP Morgan és el primer [banc del món], i a ningú li importa si és a Califòrnia o a Texas o on sigui. És global i americà, i ja està, i així ha de ser Europa si volem estar al seu nivell".

També va participar en el fòrum, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, exgovernador del Banc d’Espanya i economista, que va assenyalar que l’euro digital és una oportunitat per avançar en la liberalització bancària a Europa. "Els bancs fan un gran servei a la societat, però l’existència de dipòsits suposa una amenaça per a l’economia i redueix la competència a la banca. Aquests instruments no són diners, es tracta d’una promesa de pagament. Quan falla, l’Estat ha de socórrer la banca. Només quan els ciutadans puguin accedir a una moneda digital, es resoldrà aquest problema", va dir.

La trobada va comptar amb la presència dels principals bancs. Peio Belausteguigoitia, country manager del BBVA a Espanya, va posar data al llançament del seu nou model de banca digital a Alemanya. Serà el 2025 quan l’entitat llançarà aquest nou negoci després de l’experiència digital a Itàlia. A més, va remarcar –en el diàleg que va mantenir amb el periodista Pablo Allendesalazar– que la primera anàlisi de Competència només ha assenyalat tres àrees conflictives sobre l’opa que el banc basc vol llançar sobre el Banc Sabadell.

Notícies relacionades

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

El Govern avala el projecte a Sallent d’ICL i Dynanonic per "estratègic"

Així mateix, Carlos Ventura, director general de negoci de Banc Sabadell, va ser clar: "L’any que ve continuarem sent Banc Sabadell". En la seva intervenció amb Martí Saballs, va valorar per què l’entitat que dirigeix és tan desitjable per al sector. "Fa tres anys vam endevinar la tecla en la nostra estratègia, una barreja de banca de client, que portem a l’ADN, junt amb una especialització en banca privada i pimes i a la qual sumem una transformació total en digitalització", va assegurar.

Per la seva banda, Jaume Masana, director general de negoci de CaixaBank, va remarcar la necessitat que els bancs europeus guanyin mida. "Encara estem lluny de tenir grans entitats, i la mida importa", va dir Masana, que va augurar que CaixaBank està cridada a ser una de les grans entitats del panorama europeu, va dir en el seu col·loqui amb Gemma Martínez, directora adjunta d’EL PERIÓDICO.