Adeu, Isak, amic de l’ànima

De vegades la vida fa un tomb i ens posa davant de la nostra fragilitat. És quan perdem un dels nostres éssers més estimats: pares, germans, fills o grans amics. Ahir se’n va anar l’Isak, i el buit que ens deixa va més enllà. És la pèrdua d’una persona extraordinària i d’un amic de l’ànima.

L’Isak va començar en un mercat ambulant venent les seves camises portades de l’Índia. El vaig conèixer quan vaig arribar al banc. Era un dels joves empresaris del Vallès que prometia amb una marca de roba per a joves que es deia Mango. Ens vèiem sovint en un restaurant de Santiga, a prop de Sabadell. Allà compartíem els plans de la seva empresa, de la seva marca, i també escoltava la meva visió del que volia fer del Banc Sabadell.

Des del principi, era client i fervent seguidor del banc. Li vaig haver de dir que havia de tenir relacions amb altres bancs a més del nostre, ja que Mango creixia molt més de pressa que nosaltres. Li va costar entendre-ho. Confiava tant en el valor i la capacitat de desenvolupament de Mango que creia que no havíem de deixar que cap altre banc treballés amb ell. L’Isak era així. Cada vegada que teníem alguna decisió important la compartíem. I així va anar naixent una amistat que es va convertir en personal i profunda molt més enllà de les nostres empreses.

Es va incorporar com a vicepresident del banc. El seu tarannà pragmàtic i emprenedor va ser fonamental per a mi en els anys del primer desenvolupament del banc després de la sortida a borsa i en tot el creixement inorgànic de l’entitat.

Es va convertir, juntament amb José Manuel Lara, en accionista significatiu fins que la tremenda crisi del 2008 va posar fi a la seva etapa bancària, amb importants pèrdues per a tothom. Malgrat això, no vam perdre mai la nostra profunda amistat.

Mango és una de les grans empreses de moda espanyoles, una empresa que porta el segell de la seva extraordinària personalitat. Creatiu, intuïtiu, tenaç i amb una empenta extraordinària. Per a ell no hi havia res que fos impossible. Tenia una perspicàcia especial amb el producte que podia triomfar al mercat.

L’Isak cuidava i vigilava tots els detalls. A l’empresa, era present en tots els racons de l’hangar, amb la seva personalitat somrient i exigent alhora. Adorat pels seus col·laboradors, que veien en ell la persona que estava sempre empenyent, creant i buscant un estil jove, fresc, desenfadat, i alhora assequible, per millorar l’aspecte de les persones. Era difícil anar amb l’Isak i que no es fixés en la corbata o les sabates que portaves o qualsevol detall que pogués desentonar.

Les tertúlies a casa seva o al Nirvana ens van ajudar molt a fer que el seu Mango i el nostre Banc de Sabadell fossin empreses de primera línia en les seves respectives activitats. Conseller únic, amic irrepetible. La seva presència dominant deixarà un buit enorme que no podrà substituir ningú.

Avui plorem la seva mort els que l’estimem. No té sentit perdre l’Isak. I encara menys en un accident de trekking. I encara menys a la nostra muntanya de Montserrat. Se n’ha anat sense acomiadar-se, se n’ha anat fent esport, i deixa a tots els seus amics, a la seva família i als seus col·laboradors el gran repte de desenvolupar la seva obra en el futur. Aquesta obra que tant l’ha ocupat i que tan ben encarrilada té amb el seu actual equip.

El seu exemple personal, la seva genialitat, la seva proximitat i la seva generositat queden entre nosaltres com un referent, com un exemple que ha servit de guia a la generació Mango, que ha pouat del seu sentit estètic, i a tots els que l’hem admirat i estimat profundament.

No estàvem preparats perquè se n’anés. Ens costarà omplir el seu buit. Però el record de la seva generosa personalitat i de la seva tremenda energia creativa quedarà amb nosaltres mentre visquem.

Notícies relacionades

L’accident va tenir lloc entre les coves del Salnitre i Montserrat

Del mercat ambulant a l’imperi tèxtil

Com tu t’acomiadaves dels teus amics: Ciao, Isak.

Josep Oliu és president del Banc Sabadell.