El dia que Isak Andic va demanar mil milions al Sabadell: "I diuen que els han de demanar!"

La meva germana gran, Rosario, Ayo per a tots nosaltres, s'ha passat dècades i més dècades treballant en botigues de roba. Bé, de tot. Es diria i no exagero, encara que sigui la meva germana, que va ser designada 'venedora del mes' allà on va estar. Era (és) una màquina de vendre. Abans venia roba i ara regala afecte.

Ayo està, com moltíssima gent a Barcelona, potser al món, absolutament destrossada. Isak Andic va ser el seu primer patró. I aquest sí que va ser un bon patró, potser el millor que Ayo va tenir al llarg de les últimes cinc dècades.

"Era un ésser entendridor, afectuós, generós, atent, estupend, gairebé diví", comenta Ayo, que ja parlava així d'Isak en els seus inicis. El nom d'Isak (més que el seu cognom) ha sonat molt a casa durant tota la vida, no perquè fos amic (ni conegut) de la família, sinó perquè Ayo parlava sempre d'ell posant-lo d'exemple de moltes coses i comparant-lo amb altres patrons, no tan bons i més "difícils", que ha tingut.

"Isak era així ja a l'inici dels 70, doncs ell va sortir de Turquia, el 1968, amb tota la seva família per por a la dictadura militar", recorda Ayo. "I, només arribar a Barcelona, es va posar a treballar dur, molt dur, duríssim, que és l'única manera de tirar endavant i, sobretot, de crear l'imperi que va crear durant anys, sense deixar de treballar mai".

Ayo va conèixer a Isak en els seus primers temps, en aquella botigueta, en aquell local de cinc metres per cinc metres "no tindria més", del mercadet de Balmes, on venien camises búlgares i esclops que portava de Suècia. "Però si vols saber més d'Isak, parla amb Juanjo (Leal), ell va ser un dels seus millors amics".

Juan Leal és, en efecte, un altre Pérez de Rozas més, creieu-me. No és família nostra, però com si ho fos. Leal és l'altre germà d'Ayo, us ho dic jo. I Leal va ser un dels dos o tres que va acompanyar a Isak Andic en els seus primers passos, en els seus primers anys, en els seus primers negocis. Per això, Isak va estar, també, en tots els moviments, negocis i festes de Leal, que també va tenir botigues de roba per tot Barcelona durant anys i anys.

"El normal, oi?", em conta Juanjo, "és que sempre es parli bé del mort. Jo no acostumo a ser d'aquests. Parlar bé d'Isak és massa fàcil i, sobretot, massa real. Isak no només es va fer a si mateix, sinó que va ajudar a moltíssima gent a tirar endavant i a aixecar els seus negocis, a posar en pràctica les seves idees. Isak no només era bo per al seu, per posar en marxa tot el que se li acudia, també ajudava a tot el que li demanava consell. Jo sóc la prova i li estaré eternament agraït. Ell deia que jo l'havia ajudat més a ell, que ell a mi. I ja et dic jo que això no és cert".

Aquells inicis bojos

Leal recorda com a "divertidíssims i bojos" aquells inicis de 1972, quan va conèixer a Isak. "Érem uns sonats d'això, ens crèiem uns il·luminats, però ens va sortir bé. Teníem un 127 cadascun, vull dir un Seat 127. I unes vegades amb el seu 127 i altres amb el meu, fèiem viatges interminables fins a Nàpols!, ho juro, fins a Nàpols!, per comprar roba italiana que, després, veníem a Barcelona". Se li pot ocórrer a algú anar fins a Nàpols (1.561 quilòmetres, 15 hores de cotxe) a comprar roba? A Isak i a Juanjo, ja veieu.

"No teníem nits ni dies, ens passàvem el dia treballant. És mentida això que diuen que Isak tenia diners o la seva família. Mentida. Neus, la seva primera esposa, el va ajudar molt, sí, però Isak s'ho va guanyar tot, tot, a pols. Tot", explica Leal. "Va tenir sort?, no, la que es mereixia, no més".

La va tenir, la sort, en trobar la botiga del passeig de Gràcia. "Un dia passejàvem pel passeig de Gràcia perquè estava obsessionat en trobar un local. Vam veure'n un a la cantonada amb el carrer Mallorca, però no va acabar d'agradar-li. Vam continuar baixant cap a plaça Catalunya i, de sobte, es va creuar amb un amic, jueu com ell, que el va saludar i li va preguntar què feia per allà. Li va dir que buscava un local per posar una botiga. 'Doncs ja el tens, el meu'. Havia estat una pelleteria i va acabar sent el gran Mango".

Ningú sap que el nom de Mango se li va ocórrer a Andic en un viatge a Filipines. Sí, clar, tothom sap que la fruita per excel·lència de Filipines és el mango. Bé, tot tipus de mangos i a Isak se li va ocórrer, llavors, el nom de la seva companyia. Nom que va sorgir, segons recorda Juanjo, després que comencés a vendre els texans Stock, que fabricaven uns amics de Leal de Platja d'Aro, que era on estiuejava Juanjo i allà es va emportar a Isak.

La botiga enganxada al Liceu li la va proporcionar aquesta gent, que la tenien compromesa per a ells però que, al final, la van cedir a Andic. Després va crear 'Palmera' al Portal de l'Àngel (ara Mango, clar). A continuació es va posar a fabricar la seva pròpia roba, a Sabadell, sota el nom de 'Voltatge'. I va començar a fer-se encara més gran venent a l'engròs.

"Isak era una màquina de pensar i fer, d'ajudar, de generar idees", continua explicant Leal, que està realment destrossat mentre recorda els grans moments que va compartir amb el seu amic, eren (quasi) germans. "Jo crec que ell va ser qui va inventar allò de que 'no deixis per demà, el que puguis fer avui'. No és que ho volgués tot per ahir, però era tremendament persistent i estava convençut que allò que ideava, havia de funcionar ja!"

"Tan convençut estava que tot havia de ser ja!", recorda Juanjo, "que un dia em va demanar que l'acompanyés al Banc de Sabadell. I vaig anar amb ell, clar, jo anava amb ell on em demanés. Va anar, no puc dir 'vam anar', a demanar prestats 1.000 milions de pessetes. El director del banc li va dir que no tenia en caixa mil milions i que els havia de demanar. Isak no va entendre res, res. I, clar, entre el director i jo li vam haver d'explicar que cap banc, ni abans ni ara, oi?, té mil milions en caixa. Vam sortir del banc, però Isak seguia sense entendre-ho".

Aquest preciós veler

Isak Andic mai va ser ostentós o això expliquen molts amics i això que era una de les grans fortunes d'Espanya. No tothom sap que posseïa el veler més gran (53 metres) d'Espanya, un tres pals impressionant, que va comprar, el 2008, per 30 milions d'euros. Es diu 'Nirvana Formentera'.

Amb aquest preciós vaixell se'n va anar a fer la volta al món, fa una mica més de 10 anys i, just quan estava a meitat de travessia del seu any sabàtic, va ser requerit urgentment per tornar a Barcelona perquè la seva companyia estava passant per mals moments. Va ser, llavors, al seu retorn quan va contractar a Toni Ruiz, el CEO de Mango, considerat un dels millors consellers delegats del món. Que sapigueu que importantíssims barcelonistes porten anys tractant de convèncer a Toni Ruiz perquè sigui el proper president del FCBarcelona. No crec que ho aconsegueixin.

Isak Andic, que, encara que seguís alguns dels passos marcats per Zara (Inditex), fins i tot té un Mango Home, mai va voler ser Amancio Ortega, ha estès el seu imperi per mig món i el seu proper assalt és Estats Units, on esperen inaugurar 25 botigues en diferents ciutats. La de Nova York, per descomptat, és una de les més impressionants de la gran poma.

Notícies relacionades

Els llums de Vigo i Lapònia, entre els reis de les festes

Peça vital de Nadal

La sobtada mort d'Isak Andic ha deixat paralitzada, impactats, a moltíssima gent. Per exemple, a David i José Manuel Muñoz, els Estopa, que van ser els convidats sorpresa de la gran festa nadalenca que Andic, de 71 anys, va organitzar per a més de 3.000 empleats, el passat dijous, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Poc més de 24 hores després d'aquesta impressionant festa, Andic es queia per un barranc, al costat d'unes coves del massís de Montserrat i perdia la vida, deixant, insisteixo, absolutament desolats a tots els que havien compartit amb ell bona part de la seva vida, de la seva aventura o, simplement, quinze minuts. "En efecte, perquè tenies suficient amb quinze minuts per apreciar-lo, per adonar-te que estaves davant d'un bon home, d'un tipus genial", acaba explicant el seu amic de l'ànima Juanjo Leal.