La indústria aplaudeix, el camp protesta

Acord UE-Mercosur. El pacte comercial suprimeix els aranzels del 91% de les mercaderies que Europa exporta a l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i el Brasil, però també obre la porta a la seva agricultura i ramaderia. Espanya, per factors culturals com l’idioma, despunta entre els països que en poden sortir més beneficiats.

La indústria aplaudeix, el camp protesta
3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Després de 25 anys de negociacions, els representants polítics de la UE i el Mercosur van aconseguir tancar el 6 desembre passat, a Montevideo, un acord que crea la zona de lliure comerç més gran del món, amb accés a un mercat de més de 750 milions de consumidors als dos costats de l’Atlàntic. Els textos de l’acord firmat pels presidents de l’Uruguai, l’Argentina, el Brasil i el Paraguai i per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van ser publicats dimecres passat. El document final incorpora algunes modificacions respecte al preliminar del 2019, que, sobretot, busca adequar-se a l’Acord de París, contra el canvi climàtic.

El ser o no ser de l’acord depèn ara dels processos de ratificació que s’han d’obrir a la Unió Europea i en cadascun dels països concernits. A Europa, França i Polònia ja treballen per aconseguir una minoria de bloqueig que permeti arruïnar un acord comercial que el país gal rebutja amb arguments que, sobretot, atenen les queixes d’agricultors i ramaders.

L’aplicació de l’acord suprimirà els aranzels de més del 91% de les mercaderies que la UE exporta al Mercosur. Es tracta d’aranzels que, per exemple, arriben al 35% en el cas d’automòbils, cuir o peces de vestir. La Comissió Europea ha calculat que la supressió dels aranzels permetrà a les empreses exportadores d’Europa un estalvi de 4.000 milions d’euros.

Expectativa de negoci

Amb tot, l’entusiasme amb què la Comissió Europea –i el Govern espanyol, en particular– ha saludat la firma de l’acord no és unànime entre els sectors productius. En general, la indústria i els serveis europeus aplaudeixen davant l’expectativa d’un negoci més gran allà; mentrestant, el camp es disposa a sortir als carrers.

Així, la indústria de la maquinària, la de l’automòbil, el sector tèxtil i el de calçat, el químic, els productes farmacèutics, els elèctrics i aliments com la xocolata, l’oli d’oliva, el formatge, el vi o les begudes espirituoses es freguen les mans a Espanya i a Europa davant la possibilitat d’exportar els seus productes, sense els elevats aranzels actuals, a un mercat de 273 milions de persones.

Tots aquests són alguns dels sectors identificats com clars guanyadors per la Comissió Europea. Les conclusions són coincidents amb les que llança per a Espanya l’informe L’impacte econòmic de l’acord UE-Mercosur, publicat per la Secretaria de Comerç el 2021. "Per a Espanya, suposa reforçar el seu rellevant paper a la regió del Mercosur. I és també una oportunitat de creixement i de generació d’ocupació, basada en sectors més avançats tecnològicament i més nets", conclou l’informe.

Mobilitzacions

Res a veure amb com ha sigut rebuda la firma de l’acord en el sector primari, que ja ha anunciat mobilitzacions a tot Europa i, en particular, a Espanya, on avui està convocada una protesta davant el Ministeri d’Agricultura. El sector agrari se sent com "el gran perjudicat" d’un conveni de lliure comerç en el qual, segons el seu parer, se’ls ha utilitzat com a "moneda de canvi", segons va denunciar el president d’Asaja, Pedro Barato, el dia en què es va firmar l’acord.

En productes d’agricultura i ramaderia els països del Mercosur tenen un clar avantatge competitiu respecte als de la UE. S’assenyala als sectors de carn de boví, oví i ocells de corral com els més vulnerables a Europa, i als del sucre i arròs. Per atendre les dificultats que el lliure mercat amb el Mercosur podrà causar a aquests sectors més sensibles, l’acord limita les importacions.

Però els agricultors i ramaders temen, sobretot, la importació al mercat europeu d’aliments que no compleixin amb normes, com l’ús de productes fitosanitaris o la legislació laboral, que sí que s’imposen a productors i fabricants de la regió. Des del Ministeri d’Agricultura, s’afirma que el nou acord incorpora clàusules mirall, de manera que les estrictes normes europees per protegir la sanitat vegetal i animal i la innocuïtat alimentària s’aplicaran de manera equivalent a totes les importacions de tercers països; també s’han incorporat compromisos en matèria mediambiental i laboral.

Notícies relacionades

Espanya despunta entre els països que en poden sortir més beneficiats dins de la UE. No només per les seves àmplies relacions comercials amb els països del Mercosur, sinó també per factors culturals, com és el de l’idioma.

En tot cas, l’anàlisi sobre els efectes de l’acord van molt més enllà de l’aspecte econòmic. "L’acord té un paper geoestratègic important en una regió en què la influència europea s’ha estat debilitant, mentre augmentava la de la Xina", assenyala l’informe de la Secretària de Comerç.