Del mercat ambulant a l’imperi tèxtil

"Treballar, treballar i treballar", va contestar Isak Andic Ermay (Istanbul, 1953) quan en un dinar amb joves empresaris (Aijec) li van preguntar quin era el secret del seu èxit. No hi ha gaires més claus que aquesta per a un jueu turc d’origen sefardita que va arribar amb la seva família a Espanya amb 14 anys i que, amb la seva inquietud genètica, va fundar el seu primer negoci de moda amb només 17 anys, junt amb el seu germà gran, Nahman.

En aquesta mateixa trobada amb joves empresaris, el fundador de Mango va desgranar l’evolució al capdavant de la que avui és una de les principals cadenes de moda a escala global, amb botigues arreu del món i, en els últims anys, amb una important presència als EUA. "Al principi treballava els set dies de la setmana; després vaig començar a fer festa els dissabtes; després, els diumenges, i avui tinc molt bons col·laboradors i puc estar navegant a l’altra punta del món, i si cal que signi uns papers, agafo l’avió", va explicar Andic davant un auditori bocabadat de joves emprenedors.

I és que Andic era un autèntic representant del self-made man, ja que va començar venent roba en mercats ambulants i la seva botiga de texans Isak va ser l’embrió del que avui és Mango, un autèntic imperi tèxtil, que va fundar el 1984 i que després ha sigut el gran rival de la Inditex d’Amancio Ortega. Va haver de vendre moltes camises, fins i tot carregant el cotxe i viatjant per tot Espanya durant una etapa de la seva experiència empresarial, abans de començar a edificar el que avui és Mango. Però va aconseguir una recepta que va catapultar la seva fórmula: oferir un producte exclusiu que prioritzi el disseny i la qualitat, amb una marca que desprèn un aire jove i innovador.

Andic mai ha renunciat als seus orígens. De fet, el 2007 va participar en una campanya del Govern d’aquest país per atraure inversions. Amb els anys i el boom experimentat per la seva cadena de botigues, aquest empresari, de naturalesa inicialment molt discreta, va guanyar notorietat i va arribar a ser president de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) del 2010 al 2012.

Pare de tres fills, Jonathan (1981), Judith (1984) i Sarah (1997), que va tenir amb Neus Raig (en l’actualitat només el primer treballa diàriament en la companyia), era patró de la Fundació Princesa d’Astúries, de la Fundació Princesa de Girona, de la Fundació Elena Barraquer i del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També era membre de l’Advisory Board de l’IESE i figura en el rànquing de Forbes de les fortunes espanyoles més grans. A Andic se’l podia veure en algunes trobades empresarials i en esdeveniments organitzats pel seu estimat IESE. Un dels últims va ser una conferència del president de Puig, Marc Puig, en la qual se’l va poder veure entre el públic assistent escoltant les explicacions del representant d’una gran companyia familiar de moda que s’acaba d’estrenar aquest any en la borsa, cosa que ell no ha arribat a fer.

Relleu preparat

En l’actualitat, Mango, amb Toni Ruiz com a conseller delegat, una persona de la seva plena confiança i pel qual ha apostat des que el va fitxar fa gairebé 10 anys, ha posat en marxa un pla per mirar d’arribar a una facturació de 4.000 milions d’euros el 2026. En el primer semestre de l’exercici actual, la facturació del grup ja arriba als 1.500 milions d’euros, amb un augment del 6% respecte al mateix període de l’any anterior.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

Ruiz, reconegut recentment com a business leader of the year per part de la Cambra de Comerç Espanya-EUA, és en l’actualitat qui porta el timó del grup Mango. Va arribar a l’empresa el 2015, fitxat per fer de director financer. Expliquen que, quan es van conèixer amb Andic, l’enamorament sobtat professional va ser instantani. El que era l’home més ric de Catalunya va veure en aquest gestor, que després va ascendir a director general i finalment a conseller delegat, el seu autèntic successor per gestionar l’imperi. Comenten que va arribar fins i tot a dir: "Ja em puc morir tranquil".

Un exemple de la seva estreta relació és que, per primera vegada, l’empresa ha obert el seu capital a algú que és aliè a la família: Toni Ruiz és amo d’un 5% de Mango. I també s’ha encarregat d’anunciar a través d’un comunicat "amb profunda pena" la mort del fundador de Mango.