En mans dels països indecisos

Les negociacions per a un tractat de lliure comerç entre la UE i el Mercosur van arrencar el juny de 1999. Vint anys després, el 2019, la Comissió Europea va anunciar que havia aconseguit un acord polític per tancar-lo. "Mesuro les paraules amb compte quan dic que és un moment històric", va dir el llavors president de l’executiu comunitari, Jean-Claude Juncker.

Juncker les hauria hagut d’haver mesurat millor perquè el procés de ratificació va descarrilar i es va carregar el projecte, fins al passat 6 de desembre. L’ara presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va escenificar el final de les negociacions amb un viatge a Montevideo. La pregunta ara és si Von der Leyen aconseguirà acabar el que Juncker no va poder.

El procés de ratificació

A la UE hi ha dos models de ratificació per a acords amb tercers països. Quan es tracti d’un acord que cobreixi polítiques amb competència exclusiva de la UE, podran aprovar-se per majoria qualificada en el Consell, on estan representats els governs. L’Eurocambra també hi ha de donar el vistiplau, però no els parlaments nacionals. Si el text inclou polítiques en què les competències són compartides, requereix unanimitat i el suport dels parlaments nacionals. La política comercial és una competència exclusiva de la UE, però l’acord amb els països del Mercosur afecta altres àmbits, i no està clar per quin model optarà la Comissió. Tot i que atesa la coneguda oposició de França, optar per la unanimitat és gairebé un suïcidi polític.

L’Executiu comunitari al·lega que és aviat per prendre una decisió sobre el model de ratificació. Que ara és el moment de procedir a tancar els detalls tècnics i legals del text, traduir-lo, i que els països l’examinin. El cert és que l’Executiu pot dividir l’acord en diverses parts per garantir que, almenys, la part comercial que només requereix una majoria qualificada pugui ser aprovada. Però fins i tot en aquest cas hi ha dubtes que l’acord tiri endavant.

L’oposició de França no és nova. El viatge de Von der Leyen a l’Uruguai amb el país sumit en el caos després de la moció de censura contra Michel Barnier no va provar gens bé a París. Emmanuel Macron va qualificar d’"inacceptable" l’acord i va acusar la Comissió de sacrificar els agricultors europeus "al servei d’un mercantilisme del segle passat".

França al·lega que el seu rebuig de l’acord neix del potencial impacte per al sector boví, i també per a la indústria del sucre. A més, consideren que el text no garanteix l’aplicació recíproca de les normes. Una cosa que la Comissió desmenteix, insistint que les regles fitosanitàries europees s’apliquen a qualsevol producte que entra al mercat de la UE, que aquest acord no ho canvia, i que per a això estan els controls.

Però en realitat, l’oposició de França no és tant una qüestió de contingut sinó de principi. "Aquests acords de lliure comerç afecten sempre els mateixos productes, és sempre la ramaderia", va defensar la ministra d’Agricultura francesa, Annie Genevard.

França no està sola. Polònia també ha rebutjat de ple l’acord, perquè tem que tingui un impacte important per al sector avícola o la indústria sucrera. Macron i el primer ministre polonès, Donald Tusk, van exhibir la seva complicitat en aquest assumpte durant una reunió a Varsòvia dijous passat en la qual van mostrar la seva oposició a l’acord i la seva voluntat de treballar junts per frenar-lo.

Notícies relacionades

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

El Govern avala el projecte a Sallent d’ICL i Dynanonic per "estratègic"

De fet, Tusk està buscant aliats i tots els camins van a Roma. El govern de Georgia Meloni també ha criticat durament l’acord i demana a la Comissió canvis en el text, i una sèrie de salvaguardes que protegeixin sectors estratègics per a la seva economia. Brussel·les diu que han negociat "el millor acord possible", que no es poden fer canvis i que, en qualsevol cas, ja hi ha salvaguardes.

El més probable és que la Comissió opti per mirar de ratificar l’acord per majoria qualificada. En aquest cas, el text necessitaria el suport d’un grup de països que representin al 65% de la població a la UE. Però si almenys quatre governs s’hi oposen, seria suficient per frenar-lo fent ús de l’anomenada minoria de bloqueig. Itàlia és la principal candidata, però n’hi ha més. Altres països com Àustria, Irlanda, o els Països Baixos han mostrat en el passat les seves reticències a l’acord.