Peça vital de Nadal

La campanya de Nadal marca l’adjectiu que defineix la temporada comercial. Un 20% de les vendes dels establiments comercials depenen de les festes d’hivern, de manera que el Nadal fixa la frontera entre l’èxit i el fracàs. Des de fa uns anys, el principal adversari del comerç urbà és el comerç electrònic disparat des de la pandèmia. Si el comerç és un acte en el qual és el consumidor el que es desplaça fins a l’objecte, el compara, valora i selecciona, en el comerç electrònic és l’objecte el que és entregat al consumidor. Sofisticats algoritmes detecten el rang de les preferències dels usuaris i els ofereixen de manera insistent, gairebé obsessiva, el que seleccionaran.

El comerç urbà és una peça essencial de l’escenografia de Nadal i contribueix a crear una atmosfera que propicia el consum. Els aparadors, els llums, els elements escènics formen part de la performance de Nadal, amb la mateixa rellevància que els llums ornamentals o els decorats urbans. I la paradoxa és que una part del consum que es propicia amb aquesta atmosfera es canalitza en el mercat en línia. No obstant, aquest model de consum de proximitat voreja els 100.000 establiments a Catalunya, i representen un 12% del PIB i un 14% de l’ocupació.

El comerç de proximitat és un aliat de la indústria local i de l’estratègia de reindustrialització del país. Mentre que les plataformes comercials propicien un sistema de producció multinacional i afavoreixen la importació de productes d’espais amb legislacions laborals o ambientals més laxes, el comerç de proximitat connecta més fàcilment amb els productors locals i actua com a punt de venda de la lenta recuperació industrial del país. Com en un mecanisme de rodes dentades, el lloc on comprem afecta l’economia nacional, el teixit industrial, l’artesania, la producció agrícola, el petit comerç i, en definitiva, tot el model econòmic. Entrar en una botiga és un acte revolucionari, una manera de contrapesar la tirania de l’algoritme.

Notícies relacionades

Promoció del sense alcohol i intervenció del mercat: la recepta de Brussel·les contra la crisi del vi

Montero xifra en uns 200 milions el cost d’evitar que l’SMI tributi

Hi ha un col·lectiu que mai fa servir el comerç electrònic: Els turistes destinen un 10% de la seva despesa a Catalunya a l’activitat comercial i actuen com un factor de contrapès del comerç electrònic. De vegades, el comerç turístic se centra en productes que desplacen el comerç urbà i que creen una oferta només dirigida als visitants, però, d’altres, els dos àmbits, el comerç local i el comerç turístic, conviuen i es complementen. L’artesania, els productes amb denominació d’origen, les botigues d’autor, els espais d’innovació i el comerç connectat amb la identitat local poden ser ingredients de les pautes comercials dels uns i dels altres. Per això, el repunt de turistes que habitualment té el turisme a Catalunya és una oportunitat per reforçar el comerç de proximitat.

El 2025 Barcelona ha sigut proposada com la Capital Europea del Comerç de Proximitat. La ciutat serà escenari de jornades i tallers; un esdeveniment que no només posarà en relleu el paper essencial del comerç pròxim com a motor de les economies locals, sinó que també promourà el consum responsable, la cohesió social i l’enfortiment de la comunitat.