Economia s’obre a ajornar la reducció de jornada més enllà del 2025

Si aquest dimarts passat la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, insistia després del Consell de Ministres que a 31 de desembre del 2025 tots els assalariats a Espanya tindrien una jornada màxima de 37,5 hores (avui és de 40 hores), ahir Cuerpo s’obria a posposar la plena vigència de la norma amb l’objecte d’armar les majories necessàries a la Cambra catalana perquè la llei prosperi.

"Nosaltres esperem tenir aprovada aquesta reforma abans que finalitzi 2025, […] dependrà de ser capaços d’arribar a un acord amb la resta de forces polítiques i per això com més equilibrada sigui la proposta, més possibilitats que l’acordem", va respondre Cuerpo en una entrevista a La Sexta al ser preguntat si el seu termini d’entrada en vigor de la norma era el mateix que defensava la ministra de Treball.

Marge de negociació

El titular d’Economia també va voler defugir contradir explícitament la líder de Sumar, malgrat que va insistir en elements com la "gradualitat" de la mesura, l’"acompanyament" a les empreses i plantejar una norma "equilibrada" per a companyies i treballadors.

"El que volem és que s’avanci en la reducció de la jornada mitjana. […] que hi hagi un cert marge dins de la negociació col·lectiva, dins d’aquests convenis, que a més són específics per sectors, on hi ha aquesta flexibilitat perquè es pugui avançar també en aquesta adquisició de drets i fer-ho personalitzat per a cada sector. No és el mateix la construcció, que el sector agrícola o la indústria. Hem de donar aquest marge a la negociació col·lectiva", va insistir Cuerpo. Els desacords entre Economia i Treball han sigut constants des que la coalició es va posar en marxa i ara s’estenen a la reducció de jornada. No és la primera vegada que els socis divergeixen en aquesta qüestió i Cuerpo ja ha insistit en altres ocasions a donar més marge a les companyies. De fet, el juliol passat, quan Treball creia que no hi havia més marge per acordar amb la patronal la norma, des de la Moncloa es va forçar a allargar les negociacions. Sense que això canviés el resultat, ja que la CEOE es va mantenir coherent, va continuar defensant que el simple plantejament de la norma era una intrusió en l’autonomia de la negociació col·lectiva i va dir no a Treball.

Ajuda a les empreses

Notícies relacionades

Multa de 251 milions a la propietària de Facebook per una filtració de dades

La Fed abaixa els tipus un 0,25% i anuncia per al 2025 només dues reduccions

A mitjans de novembre, Díaz va liquidar les negociacions en el si del diàleg social i des d’aleshores pugna en el si del Govern per perfilar un text per remetre al Congrés. La idea inicial de Treball era la de portar l’avantprojecte de llei a un Consell de Ministres abans que acabi l’any, si bé això, per temps, ja no serà presumiblement possible i aquest no anirà al conclave de dilluns que ve, que és l’últim del 2024. Sí que escenificarà Díaz la seva entesa amb els sindicats en un acte que estan preparant per demà.

Cuerpo, en la seva entrevista televisiva a La Sexta, va insistir en aquest concepte d’"acompanyar" les empreses. Una circumstància que Treball, mentre encara negociava amb la patronal, va introduir en la seva proposta via ajudes monetàries a les microempreses. Ara, una vegada la CEOE s’ha despenjat de l’acord, des del ministeri són partidaris de no incloure aquest element en l’avantprojecte de llei i deixar-lo per a la posterior negociació amb els partits al Congrés. Treball va xifrar en més de 350 milions les ajudes a les microempreses que li va oferir a la CEOE i aquest element cal veure si acaba apareixent en l’avantprojecte de llei que presenti el Govern. Perquè la norma prosperi serà imprescindible o bé que el PP s’abstingui o que Junts voti favorablement.