Mango busca el mirall on mirar-se per al seu nou repte

L’any 2000, el grup Inditex va facturar 2.620 milions d’euros davant els 775 milions de Mango, 3,3 vegades més. La xifra de negocis del grup gallec va ser de 35.947 milions, la del català va sumar 3.104 milions. La diferència en 13 anys s’havia ampliat a 11,5 vegades. Inditex, que va sortir a borsa el 23 de maig del 2001, és l’empresa espanyola més valorada, 156.000 milions. El 2025 creuarà la barrera dels 40.000 milions en vendes. L’ambició de Mango és arribar als 4.000 milions el 2026.

Amancio Ortega, fundador d’Inditex, encara manté un 59,29% de l’empresa, presidida per la seva filla Marta Ortega. En el passat, en ple procés de creixement i sortida a borsa, va confiar en un executiu extern, José María Castellano, com la seva mà dreta; però no va ser fins al juliol del 2011 que va decidir cedir la presidència executiva a Pablo Isla, llavors vicepresident i conseller delegat. Actualment, el conseller delegat és Óscar García Maceiras, un altre extern a la família.

Des dels seus orígens a principis dels 80, Isak Andic va tenir com a persona de confiança, fins al 2015, Enric Casi, mort l’any passat. La decisió d’Andic de retirar-se del dia a dia de l’empresa per dedicar-se a les seves aficions i interessos socials i artístics, confiant el timó al seu fill gran, Jonathan, va estar a punt d’enfonsar Mango. La seva tornada urgent va anar acompanyada per donar les regnes executives a Toni Ruiz, que va començar en la tèxtil el 2015 com a director financer per acabar sent conseller delegat i donar-li un 5% de la companyia.

Al llarg d’aquest any, 40è aniversari del naixement de Mango, Andic no va parar de lloar Ruiz. Amb ell, Andic havia trobat el seu Pablo Isla. Ruiz va apostar per més transparència informativa, alineant un nou equip, desenvolupant una estratègia i un canvi radical d’imatge d’una marca que no feia més que recular davant les ensenyes del seu competidor més proper: Inditex.

Després de la seva tràgica mort, el futur de Mango i Ruiz queda en mans del seu fill i les seves dues filles, presumptes hereus del 95% del capital. No els faltaran assessors. En el consell hi seuen acadèmics com l’exdirector general d’Iese Jordi Canals; Jordi Constans, amb àmplia experiència en multinacionals, de Danone a Louis Vuitton; el financer Jorge Lucaya, AZ Capital, molt pròxim a Isidre Fainé, president de Fundació Caixa i Criteria; i Marc Puig, president del grup Puig, l’única gran sortida a borsa el 2024.

El grup Puig és l’únic gran grup familiar català on s’ha mantingut el poder executiu màxim en mans de la següent generació, tot i que Puig ha revelat que, després d’ell, el poder executiu quedarà en mans d’algú aliè a la família. L’amistat entre Andic, que tenia en Mariano Puig Planas, mort el 2021 i pare de Marc Puig Guasch, un referent, ha sigut destacada aquests dies. El poder executiu també ha caigut a mans externes en unes altres dues importants sagues catalanes que han patit la mort de membres destacats de la família.

Una és el grup Planeta, amb 2.000 milions de facturació. Una majoria de les branques accionarials de la família va decidir el 2015 donar el poder executiu del grup editorial, formació i comunicació a José Creuheras. Aquest era la mà dreta de José Manuel Lara Bosch, el seu president, mort el gener del 2015. Una de les branques de la família va posar a la venda el 33% de Planeta fa un any sense haver trobat comprador. El grup Borges, 120 anys d’història, propietat de la família Pont, també va decidir cedir la presidència executiva al seu CEO, David Prats, amb més de 30 anys a l’empresa, a l’any de morir Ramon Pont, un dels membres de la tercera generació.

Notícies relacionades

Jonathan Andic obre nova etapa a Mango apel·lant al llegat del seu pare

El transport públic continuarà subvencionat

Altres casos han anat apostant per vendre. Freixenet, contra la voluntat de qui va ser el seu president, José Ferrer Sala, mort al novembre, va decidir cedir el 2018 el 50,6% del capital al grup alemany Henkell, propietat d’una branca de la família Oetker. La decisió va haver de fer-se pels diferents interessos entre les famílies accionistes Ferrer, Hevia i Bonet. José Luis Bonet, president de la Cambra de Comerç d’Espanya és president d’Honor de Freixenet. El primer executiu és l’alemany Andreas Brokemper.

Altres vendes destacades van ser la de l’empresa familiar més gran de Girona, Miquel Alimentació, el 2015, al grup xinès Bright Food, que va acabar venent al suís Transgourmet. O l’acerera Celsa, que després de la mort del seu patriarca, Francisco Rubiralta, va iniciar una crisi que ha acabat amb el poder després d’intervenció judicial en mans de la banca i els fons creditors i la presidència de Rafael Villaseca, ex primer executiu de Gas Natural. A Mango no li falten referents.