Catalunya manté el seu pes en el PIB, però Madrid guanya distància

Catalunya va aconseguir l’any passat resistir i mantenir el seu pes en el producte interior brut (PIB) espanyol, amb el 18,8%, però la Comunitat de Madrid va augmentar una altra dècima i es va consolidar en la primera posició, segons les dades de comptabilitat regional publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’efecte és com quan se circula per la carretera: un vehicle (Catalunya) va a una velocitat, però l’altre (Madrid) corre una mica més, amb un carburant millor (salaris mitjans més alts, per exemple) i l’avança i cobra cada vegada més avantatge, segons expliquen els experts.

I és que hi ha una variable en la qual la comunitat de la capital d’Espanya encara destaca més, que és la distribució de la riquesa, amb un PIB per càpita de 42.198 euros, amb un increment nominal del 9,79% respecte al nivell de l’any anterior, per sobre del d’Euskadi (39.547 euros) i del de Navarra (37.088 euros), tant la segona com la tercera amb sistemes de finançament mitjançant concert econòmic.

Catalunya va ocupar el quart lloc entre les comunitats autònomes, amb 35.325 euros per càpita, amb un increment del 9,19% respecte a l’exercici anterior. A més de Madrid, el País Basc, Navarra i Catalunya, també estaven per sobre de la mitjana el 2023 (30.968 euros), Aragó (34.658 euros), les Balears (34.381 euros) i La Rioja (32.828 euros). Només Madrid i el País Basc superen el nivell mitjà de la Unió Europea (UE), que està situat en 38.130 euros.

Sorpasso madrileny

L’any passat, la riquesa generada a Catalunya va significar el 18,8% del PIB del conjunt d’Espanya, la mateixa proporció que el 2022 i una dècima menys del 19% en el qual estava situada el 2021. El cas de Madrid és diferent: l’any passat va suposar el 19,6% del PIB total, una dècima més que en l’exercici anterior i una altra més que el 2021. Es dona la circumstància que el 2020 pesava el mateix que el 2023: el 19,6% i, després de perdre cert pes, l’ha tornat a guanyar.

Tot i que la tendència a favor de Madrid es va incrementar després del 2017, l’any en què es va celebrar el referèndum d’independència a Catalunya, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, el sorpasso madrileny ve de lluny. En concret, la comunitat que allotja la capital d’Espanya ja es va situar primera el 2012, amb el 18,9% del PIB total enfront del 18,8% de Catalunya. Després van mantenir un empat durant els anys 2013, 2016 i 2017.

Ara la tendència sembla que discorre a favor de Madrid per mantenir un ritme de creixement més elevat. Cal veure el que passarà aquest 2024, en el qual el ritme de creixement a Catalunya s’ha accelerat i està previst que en l’exercici actual superi per primera vegada els 300.000 milions d’euros, una suma de la qual, segons diuen les xifres de l’INE, la Comunitat de Madrid estava ja més a prop l’any passat que la comunitat catalana.

L’impuls del turisme

En el tercer trimestre, Catalunya ha arribat a un ritme de creixement interanual del 3,9%, enfront del 3,4% de Madrid. A la primera, la previsió de creixement per a aquest any és del 3%, enfront del 2,9% de la comunitat que acull la capital de l’Estat, segons els informes de BBVA Research. El Govern, que fa unes setmanes va revisar a l’alça en sis dècimes les seves estimacions per a aquest any, la va elevar fins al 2,7%.

Notícies relacionades

Nadales per a Puigdemont

Treball acorda amb els sindicats reduir la jornada al llarg del 2025

L’avançament de la comptabilitat nacional anual va xifrar en un 2,7% el creixement en volum del producte interior brut l’any 2023. Les comunitats autònomes que van registrar més increment del seu PIB en termes de volum el 2023 van ser les Balears (5,7%), les Canàries (5,1%) i La Rioja (4,2%). Les dues primeres es van beneficiar de l’impuls experimentat pel turisme i, per tant, per l’evolució viscuda pel comerç, l’hostaleria i les activitats artístiques. Per contra, les regions que van registrar un augment real més lleu del seu PIB van ser les ciutats autònomes de Ceuta (1,7%) i Melilla (1,8%), i la Regió de Múrcia (2,0%). En qualsevol cas, tots els territoris nacionals van presentar increments del seu PIB superiors al de la UE 27, que va ser del 0,4%.

El PIB per càpita, que revela el pes que a la capital d’Espanya tenen les seus de les grans empreses, que eleven els salaris mitjans al comptar amb les cúpules directives, va registrar els nivells mitjans més baixos a les ciutats autònomes de Melilla (20.479 euros) i Ceuta (22.751 euros), seguides d’Andalusia (23.218 euros) i Extremadura (23.604 euros).