El debat sobre els preus dinàmics arriba a Brussel·les

Les alertes les va encendre el cas Oasis. Després de 15 anys sense trepitjar un escenari, la mítica banda britànica va desencadenar el caos a l’estiu a l’anunciar que l’any que ve faria una petita gira. No hi havia gaire més informació al respecte, només que les entrades es posarien a la venda a partir del 31 d’agost i que estarien només disponibles a la pàgina web de venda d’entrades Ticketmaster. Fins aquí, res estrany. El problema va sorgir quan, després d’hores de cua per unes entrades anunciades inicialment a uns 100 euros, el client descobria, al pagar, que el preu havia pujat per sobre dels 400 euros. ¿La raó? S’enfrontava a un preu dinàmic.

L’associació en defensa dels drets dels consumidors OCU defineix aquesta pràctica com una estratègia basada a canviar el preu de manera ràpida i flexible en funció de la demanda del mercat, per exemple. Així ho indica en un petit informe preparat per denunciar la pràctica i demanar una regulació més concreta al respecte. El seu punt de partida és que es tracta d’una tècnica bastant estesa ja en el món de l’hostaleria, l’energia i les aerolínies, però que està començant a arribar a altres sectors, com el de l’entreteniment, i fins i tot es perfila com un dels elements que caracteritzarà el comerç del futur.

No estan sols en la demanda (o, com a mínim, en la preocupació). Fa unes setmanes, la coordinadora del grup Socialistes i Demòcrates en la Comissió del Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO) del Parlament Europeu, Laura Ballarín, va preguntar a representants de la Comissió Europea sobre el tema, precisament perquè veuen risc que aquesta pràctica es converteixi en "perjudicial" i "abusiva".

"Estem en contra de qualsevol pràctica de preus dinàmics que pugui perjudicar els consumidors i distorsionar el mercat", assegura aquesta diputada europea. "Els preus dinàmics utilitzen la demanda per fixar preus al recollir dades personals mitjançant algoritmes i l’ús de la intel·ligència artificial, de manera que representa un risc significatiu de discriminació i explotació", prossegueix l’europarlamentària.

La resposta emesa des de Brussel·les va ser una mica vaga: que durant l’any 2025 es portarà a terme una convocatòria i una avaluació d’impacte per tal de determinar què inclourà la llei europea d’equitat digital. Els preus dinàmics podrien ser-ne un dels elements. Almenys això és el que persegueix el grup de Socialistes i Demòcrates.

"Arran de l’escàndol amb les entrades per als concerts d’Oasis i de Taylor Swift, el comissari europeu Michael McGrath va expressar durant la seva audiència al Parlament, després d’una pregunta del grup socialista, que reconeixia que, si bé la fixació de preus dinàmics no és intrínsecament il·legal, alguns aspectes podien constituir una pràctica comercial deslleial", explica Ballarín, que recorda que el 2020 es va dictaminar que pràctiques similars executades per Amazon constituïen una posició dominant en el mercat.

Falta de transparència

"Els preus dinàmics poden ser beneficiosos per al consumidor i per a les empreses si s’utilitzen de manera adequada, per exemple, per esgotar existències que es perdrien d’una altra manera, com els productes rebaixats per data de caducitat pròxima", reflexionen des de l’OCU. El que critica aquesta associació és la "falta de transparència" dels algoritmes utilitzats, que impedeix saber si s’estan portant a terme "pràctiques deslleials, abusives o fins i tot col·lusòries, que afecten la competència i, per tant, els drets dels consumidors".

L’OCU es refereix que davant d’un preu que canvia no hi ha manera de saber el cost final i definitiu d’un producte o servei, no es pot comparar amb la proposta d’altres empreses ni es pot decidir lliurement si s’ajusta a les necessitats i a la butxaca dels consumidors. I que no se sap exactament què fa canviar-ne el preu. Si el detonant fos els moviments de companyies rivals, això podria distorsionar totalment la competència.

Notícies relacionades

Els Andic avancen en la gestió del testament d’Isak i del futur de l’empresa familiar

El Consorci de la Zona Franca invertirà fins a 70 milions en oficines 4.0

Per això les seves demandes giren entorn d’una regulació específica, com l’obligació d’informar quan el preu és dinàmic, un increment del control i una avaluació de riscos per part de les autoritats competents, ia sancions "exemplaritzants" quan es detecti que aquesta pràctica xoca directament amb la llei que vetlla pels drets dels consumidors.

Segons explica l’OCU, aquesta norma estableix com a drets bàsics la protecció dels seus interessos econòmics, i precisa també que una part de la informació necessària en l’oferta d’un bé o servei és el preu final complet o la seva forma de calcular-lo, i considera una infracció de consum que s’incompleixin les normes reguladores de preus. A més, aquest organisme també recorda que existeix una llei de serveis digitals que fixa certes obligacions de transparència a les plataformes que facin servir algoritmes que influeixin, entre altres coses, en l’estratègia de preus.