Espanya: menys desigualtat d’ingressos i més classe mitjana

La desigualtat, a nivell mundial, s’ha reduït durant les últimes tres dècades. Unes bones notícies que es recolzen amb dades basades en totes les economies globals. Una de les mètriques que s’utilitza per arribar a aquesta conclusió és l’índex de Gini, que utilitza el repartiment d’ingressos de la població per analitzar la desigualtat econòmica.

«Aquest índex pren valors entre 0 (igualtat perfecta) i 100 (desigualtat màxima), cosa que facilita la comparació entre diferents països i períodes,» expliquen Oriol Aspachs, director d’Economia Espanyola de CaixaBank Research, i Josep Mestres, economista de CaixaBank Research, a l’informe Espanya davant el mirall: Evolució de la desigualtat i de la classe mitjana, que van presentar a l’Auditori d’El Periódico de Catalunya l’11 de desembre passat.

És el Gini el que indica que la desigualtat es va reduir de forma «gairebé ininterrompuda» entre 1990 i 2019. «Això es deu al ràpid creixement econòmic de països emergents com la Xina i l’Índia, que ha permès treure de la pobresa milions de persones i augmentar la convergència d’ingressos entre països», apunta l’informe.

No obstant, això és a escala global. Si s’analitzen les dades individuals dels diferents països, es pot veure que la desigualtat d’ingressos ha augmentat en la majoria de les economies desenvolupades –EUA, França o Alemanya– respecte a fa 30 anys. Això sí, amb excepcions, com Espanya, que no deixa de decréixer, ja que les últimes dècades han estat marcades al país per l’establiment de l’estat del benestar, les polítiques redistributives i la incorporació de la dona al mercat laboral, entre altres. Tot i així, com assenyala Mestres, malgrat aquests bons números, Espanya encara està per darrere de les xifres d’Alemanya, tot i que els números apuntin que, en els pròxims anys, Espanya retallarà distàncies.

Espanya i la percepció de la classe mitjana

La desigualtat econòmica és una de les grans preocupacions dels ciutadans europeus (un 81% de la ciutadania creu que hi ha molta disparitat en els ingressos, segons l’Eurobaròmetre). Però com van indicar Mestres i Aspachs a la taula rodona, a Espanya, malgrat la reducció continuada de la desigualtat, també existeix aquesta percepció social que la classe mitjana és cada vegada més feble.

Segons les xifres de l’informe de CaixaBank Research, «durant els últims anys no sembla que la mida de la classe mitjana a Espanya hagi experimentat grans canvis, tot i que sí que es dibuixa una gradual tendència a l’alça. El 2007, abans de la crisi financera, el 59,2% de la població era de classe mitjana. Entre els anys 2014 i 2019, aquesta va fluctuar al voltant del 59,7% de mitjana, i el 2022 (últimes dades disponibles), havia augmentat fins al 61,1%». En resum, la percepció de debilitat de la classe mitjana espanyola no ve avalada amb dades significatives que la justifiquin.

Per a Aspachs, una de les conclusions que expliquen aquesta incongruència és l’osca psicològica que va tenir l’impacte que la crisi financera de 2008 en la població, durant la qual els ingressos reals per llar van descendir més d’un 15% en comparació al 2007.

No obstant, la caiguda va ser similar en totes les classes, amb la qual cosa l’empobriment va ser generalitzat, no només va afectar la classe mitjana. Per tant, el gruix del que es considera classe mitjana no va disminuir si es tenen en compte els llindars d’ingressos del 2008. Això sí, Aspachs anota que, si tinguessin en compte els nivells del 2007, sí que es veuria una caiguda de la classe mitjana, amb moltes persones passant a tenir ingressos per sota de la separació entre classe mitjana i baixa.

Insisteix a remarcar que les dades reals indiquen que la caiguda va ser general, no només hi va haver empobriment en la classe mitjana, i que ara ja s’ha superat la «sotragada financera» del 2008, amb una recuperació a xifres anteriors a la crisi. «En la mesura en la qual les persones ajusten les referències socials de forma gradual, és probable que això ajudi a explicar per què, malgrat que la classe mitjana amb prou feines ha variat els últims anys, de vegades la percepció és una altra», conclou l’informe de CaixaBank Research.

Els joves i el malestar econòmic

Per aprofundir en aquest tema que tant inquieta la població, Mestres va aportar una altra dada que pot explicar el malestar i descontentament en alguns sectors de la població, en concret, dels joves. I és que la proporció de joves que pertanyen a la classe mitjana s’ha reduït amb els anys. És a dir, els números indiquen que el nombre de joves que formen part de la classe baixa ha augmentat.

Hi ha una altra xifra que afecta negativament els joves, que és present a l’informe i que va detallar Mestres durant la taula rodona: «les generacions més joves tenen un nivell d’ingressos inferior al de les generacions precedents quan aquestes tenien la seva edat. Per exemple, les persones nascudes entre1981 i 1991 tenen un nivell d’ingressos inferior al de les persones nascudes entre 1970 i 1980 quan tenien entre 34 i 38 anys». Tot i així, els números generals de l’evolució de la classe mitjana reflecteixen una tendència a l’alça, i no a l’estancament.

L’informe també s’endinsa en altres interessants xifres que permeten dibuixar un mapa econòmic de la situació a Espanya respecte als seus veïns i a la resta de països. Per exemple, més enllà de l’índex de desigualtat d’ingressos hi ha el de la distribució de la riquesa (que no només depèn dels ingressos, sinó també d’altres actius que es tinguin). Mestres va remarcar dos apunts sobre les mètriques que deixa el Gini al respecte: una, que l’evolució és bastant homogènia a l’eurozona, i dos, que Espanya és on es presenta menys desigualtat, en part perquè a Espanya hi ha més població que té propietats.

Notícies relacionades

Nadales per a Puigdemont

Treball acorda amb els sindicats reduir la jornada al llarg del 2025

Durant la taula rodona, tant Aspachs com Mestres van recordar que tant l’informe i com l’anàlisi de les dades que es recopilen mensualment des de CaixaBank a la web Economia en temps real (realtimeeconomics.caixabankresearch.com) són importants per proveir amb informació de qualitat tant la població, els experts, com els governs. «Volem aportar informació que permeti entendre millor la realitat i proveir dades per al debat i la creació de polítiques públiques», va assegurar Aspachs.

La pandèmia és el clar exemple de la utilitat d’estudiar i recopilar aquestes xifres, per entendre què està passant i com actuar. «Vam tenir consciència de la importància d’aquestes dades econòmiques, vam veure la caiguda del consum i l’augment de la desigualtat en temps real. També vam veure com les polítiques de l’estat del benestar van servir com a amortidor econòmic», recorda Mestres. En resum, un esforç de CaixaBank junt amb investigadors i experts per recopilar dades i disseminar-les, amb l’objectiu de fer accessible per a tothom l’economia i el seu context.