L’imperi econòmic de Loteries

Loteries i Apostes de l’Estat és una de les poques companyies públiques, junt amb Correus, Renfe, Adif, Navantia o Efe, en la qual l’Estat conserva el control total del seu accionariat. No obstant, aquesta societat compta amb una particularitat: ser una de les poques que és molt rendible. Loteries s’ha convertit en la gallina dels ous d’or, una societat que tot espanyol coneix i que està a l’altura o, fins i tot, per sobre d’algunes de les principals empreses de l’Ibex-35.

La Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat SME va tancar l’exercici fiscal del 2023 amb uns ingressos de 9.957 milions d’euros, un 2,67% més que lels obtinguts l’any anterior, que és a més la facturació més gran de tota la seva història. El benefici va ser de 2.188 milions d’euros, que passen directes a les arques públiques, concretament a la Direcció General del Patrimoni de l’Estat, números també rècord que deixen enrere la caiguda fruit de l’esclat de la crisi sanitària de la covid-19, segons el registre d’Insigh View.

Els números que fa anar la societat mercantil estatal la col·loquen com una de les empreses més importants del país. Les seves xifres estan a l’altura de les principals multinacionals: la seva facturació ronda la de gegants com El Corte Inglés o Seat, mentre que el seu benefici dobla el de Mercadona. Això es deu en part al monopoli-oligopoli dels sortejos diaris que té Loteries. Només la Creu Roja i el sorteig de l’Or i l’ONCE celebren de forma periòdica sortejos d’aquestes característiques.

Davant ruleta i bingos

El 2023, la Loteria de Nadal comptava amb 172 milions de dècims que, a 20 euros la unitat, dona una recaptació potencial de 3.440 milions d’euros. Però, ¿quant d’això aspirava a repartir? Concretament el 75%, 2.590 milions. Partint de la base que cap joc d’apostes en el qual intervé un agent amb finalitat de lucre reparteix més diners dels que ingressa, el sorteig nadalenc és un dels que menys ho fa de totes les modalitats.

Notícies relacionades

La grossa i l’anunci de Campofrío

Els impostos com a arma llancívola

En el cas de les apostes, el marge d’una de les cases d’apostes més grans (per exemple, a la final de l’última Champions League entre el Reial Madrid i el Borussia Dortmund) va ser del voltant del 3%, mentre que el 22 de desembre Loteries de l’Estat obté un 25%. També el bingo físic té una comissió inferior, que pot anar des del 10% fins al 30%, segons l’especialitzat blog fr9.es. Tampoc les màquines escurabutxaques són tan rendibles com la rifa cantada pels nens de San Ildefonso, que disposa d’un marge entre el 2% i el 4%, ni les ruletes físiques, que reparteixen al voltant del 80% dels seus ingressos, d’acord amb el que anuncien les mateixes màquines.

Si hi ha algú a qui cada any li toca un suculent premi en la Loteria de Nadal, és Hisenda. El ministre Cristóbal Montoro, durant la primera legislatura de Mariano Rajoy, en un context de greu crisi econòmica, va introduir l’impost als premis. A través de la llei 16/2012, va començar a gravar amb un 20% els afavorits amb premis que superessin els 2.500 euros. Ara aquesta norma ha sigut modificada posteriorment per imposar càrrega impositiva a premis només per sobre dels 40.000 euros. Segons un informe elaborat pel Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda Gestha, el 2022, Hisenda va rebre fins a 163,8 milions en impost sota aquest concepte.