L’esperit borsari de Mango marcarà la successió d’Andic

S’ho va plantejar fa moltíssims anys, però el consell d’algú en qui confiava enormement el va decidir a allunyar-se de la borsa. Les exigències, una vegada et converteixes en empresa cotitzada, són moltes i molt altes –explica una font implicada en aquests entorns–, i, en realitat, Isak Andic no necessitava una de les grans promeses dels parquets: els diners. El que sí que va voler adoptar el fundador de Mango per a la firma va ser l’esperit d’empresa borsària. I serà precisament això el que determini la seva successió.

S’ha especulat molt aquests dies posteriors a la seva mort després d’un accident de senderisme a Collbató què és el que passarà, ara, a la companyia. La voluntat de l’empresari era més que clara, ja que va ser transparent en públic sobre ella. Ell volia que els seus fills (la família en general) fossin accionistes de Mango i que la propietat s’obrís el mínim possible, però que fos un equip extern el que prengués les decisions executives. Si pogués ser, sota el comandament de Toni Ruiz, actual conseller delegat i directiu designat pel mateix Andic com una espècie de successor al capdavant del negoci.

La gran incògnita és quin paper jugaran els seus tres fills i quin dels tres (si és que acaba sent un d’ells) ocupa el lloc del seu pare com a president no executiu del grup. Aquest és un càrrec que, en realitat, no té res a veure amb la gestió de la companyia, però Isak Andic el feia servir per marcar el que volia per a Mango.

Dins la companyia són prudents respecte a això i deixen ben clar que no tenen pressa per resoldre aquest buit, una vegada ha quedat clar que la família reafirma el seu suport a Toni Ruiz com a pilot d’aquest vaixell. Serà ell –també vicepresident d’aquest òrgan– qui assumeixi les funcions pròpies del president mentre es decideix qui ostenta el càrrec de manera definitiva, perquè així ho indiquen uns estatuts aprovats fa anys per, juntament amb d’altres decisions de l’estil, professionalitzar la companyia. En qualsevol cas, sí que hi ha certs escenaris previsibles.

El més evident, que una vegada es llegeixi el testament i se sàpiga qui hereta el seu 95% de Mango (el 5% restant el té Ruiz, primera i única vegada que Andic va obrir el seu capital a algú aliè a la família), aquest o aquests (s’intueix que seran els fills) hauran d’elegir algú que els representi en les decisions del consell d’administració.

Per la seva vinculació amb l’empresa i experiència a dins i als comandaments d’aquesta, la teoria més estesa és que serà Jonathan Andic, el primogènit, qui assumeixi aquesta responsabilitat. Però tal com apunten fonts jurídiques consultades, en realitat la família també podria contractar una persona aliena a ells per ocupar aquesta cadira i que sigui un professional extern el que vetlli pels seus interessos a Mango.

President per majoria

Facin el que facin, la decisió és summament important, perquè, precisament per l’esperit borsari de què es va impregnar fa anys a Mango, els estatuts d’aquest consell d’administració tenen estipulat que el president s’elegeixi per majoria absoluta. És a dir, que la nova incorporació, els quatre executius interns que tenen veu i vot en el consell d’administració (Toni Ruiz, conseller delegat; Jonathan Andic, fill i director de la línia Mango Man; Daniel López, director d’expansió i franquícies, i Margarita Salvans, directora financera) i els quatre consellers independents (Jordi Canals, Jordi Constans, Jorge Lucaya i Marc Puig) han d’estar majoritàriament d’acord a nomenar el futur president d’aquest consell. Caldrien cinc vots a favor, per a això.

"Ningú té prevalença de vot", confirma una font pròxima a l’empresa. Cosa que, a la pràctica, significa que Jonathan Andic no té per què partir amb avantatge.

Notícies relacionades

El paperot de l’impost energètic

Els guanyadors dels ‘Next Gen’

Sembla, per descomptat, l’opció més òbvia. Jonathan Andic va entrar a Mango amb 24 anys (ara en té 43) i ha estat involucrat en el procés de creació, el disseny de col·leccions i la gestió d’equips. Va ser qui va llançar la línia de roba d’home (que continua dirigint actualment) i va arribar a ser president adjunt. El seu pare fins i tot li va anar cedint progressivament el poder per fer tranquil·lament un pas al costat. No obstant, el moviment no va sortir del tot bé i va haver de tornar del seu breu retir per encarrilar Mango.

És per aquesta sotragada econòmica –i perquè es parla d’una relació una mica tensa entre tots dos– que la possibilitat que Jonathan Andic rellevi Isak Andic a dalt de tot de la piràmide de Mango genera certa expectació. Però, una font pròxima al fundador de la companyia en el terreny personal trenca una llança en favor de Jonathan. "L’Isak estimava moltíssim els seus fills, tots tres", aclareix sense dubtar-ho. "Llavors [quan el primogènit d’Isak Andic va agafar les regnes de Mango], el Jonathan era molt jove, potser era massa aviat per a ell. Pot ser que ara...".