El paperot de l’impost energètic

Les recents peripècies parlamentàries de l’impost energètic van crear en el PP la il·lusió d’una derrota fiscal al Govern dijous passat. El cert és que el Govern ja va encaixar la seva derrota per l’impost energètic el 30 d’octubre. La hi va infligir Junts. Ja llavors Hisenda va assumir que el que seria possible amb els bancs seria impossible amb les energètiques, ja que aquest va ser el preu que va posar Junts per recolzar la resta del paquet fiscal del Govern.

Tot i que molt conscient d’això, el Govern ha decidit seguir endavant amb el propòsit de l’impost per donar satisfacció a l’exigència formulada per Podem, ERC, Bildu i BNG, malgrat que, com ha aconseguit resumir el portaveu del PNB, Aitor Esteban, això és només un paperot. El Consell de Ministres es disposa avui a aprovar un decret per donar continuïtat a l’impost energètic i evitar que caduqui el 31 de desembre, si bé, com gairebé tothom assumeix, està condemnat al fracàs posterior en el Congrés.

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

Per si algú tenia cap dubte d’això, el PNB i Junts van deixar ben clara la seva intenció dijous passat, quan van unir els seus vots als del PP per derogar l’article de la llei de desembre del 2022 pel qual es va crear el gravamen a les energètiques que s’ha cobrat els anys 2023 i 2024 (una derogació amb escasses conseqüències pràctiques). La vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ni tan sols va mostrar enuig. Tot encaixava en el guió conegut, encara que ella hauria rebut perfectament un miracle. El que va passar dijous al Congrés té interès polític per entendre fins a quin punt arriba la debilitat parlamentària del Govern i com el PP està disposat a jugar les seves cartes per soscavar els suports de l’Executiu.

Pel que fa a la resta, més que una derrota fiscal (que sí que es va produir el 30 d’octubre), el que va obtenir el Govern dijous va ser l’èxit de poder tirar endavant la resta de les seves mesures fiscals, amb les quals aspira ajudar a aconseguir una recaptació addicional de 4.500 milions i que van estar a un pèl de naufragar.