El Govern tempta Junts i el PNB amb l’impost a les energètiques

Els nacionalistes catalans i bascos van arribar a un acord amb el Ministeri d’Hisenda a finals d’octubre per deixar caure el gravamen extraordinari sobre les energètiques, al considerar que posava en risc les inversions previstes per Repsol a Tarragona i País Basc. Però, l’aritmètica parlamentària de l’Executiu al Congrés i la pressió dels seus altres socis parlamentaris va portar Hisenda a comprometre’s amb ERC, EH Bildu i BNG a prorrogar el gravamen un any més per a, així, salvar la votació del paquet fiscal aprovat fa una setmana.

En un intent per acontentar totes les parts, l’Executiu ha decidit mantenir el gravamen energètic un any més, però ha dissenyat una potent deducció a què es poden acollir les empreses que hagin realitzat inversions estratègiques, des de l’1 de gener del 2024 fins al 20 de setembre del 2025. En el millor dels casos (si s’aconsegueix una deducció del 60% del gravamen), les companyies sempre estarien obligades a pagar el 40% de la quota anual del gravamen. Des del PNB ja han criticat que la taxa va contra el concert basc i no acceptaran pedaços: "Si es vol modificar la fiscalitat de les empreses perquè s’entén que hauria de ser més gran, revisi’s l’impost de societats", va tornar a advertir dilluns la formació política que lidera Aitor Esteban al Congrés, segons recull Europa Press.

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

En tot cas, com a últim intent, el Govern planteja en el seu reial decret llei una àmplia deducció. El text entén per inversions estratègiques aquelles que són "essencials per a la transició ecològica i la descarbonització, que per la seva magnitud contribueixin al creixement econòmic i l’ocupació", que es realitzin en "actius fixos o tecnològics compromesos en projectes industrials". I en aquesta definició cap gairebé tot: des de la producció d’hidrogen renovable a la transformació de residus en productes secundaris o en components de combustibles i gasos renovables com el biogàs o el biometà.

Tot això pot ser paper mullat si, com anticipen les manifestacions de Junts i el PNB, no es produeix la convalidació parlamentària del reial decret llei al Congrés en els 30 pròxims dies.