El déu de la destrucció
Tinc unes rutines de treball que em fa por trencar per si passa alguna cosa. El problema és que, si no les trenco, no passa res. Visc atrapat, doncs, entre la por que passi alguna cosa i que no passi res. De vegades, el que passa és un esquinç. L’altre dia vaig decidir deixar la feina a mig matí per visitar una exposició i em vaig torçar el turmell al baixar unes escales. Vaig tornar a casa com una criatura que haguessin sorprès fent campana i em vaig posar a treballar amb l’objectiu màgic que l’esquinç desaparegués. Però a les dues hores tenia el peu inflat, per la qual cosa vaig haver d’anar a Urgències, on, increïblement, em vaig trobar amb una persona que feia molt temps que intentava localitzar. Havia acudit a l’hospital també per un esquinç. Li vaig preguntar si se l’havia fet baixant les escales per acudir a una exposició de pintura. Va dir que no, tot i que tampoc em va donar detalls. De tota manera, l’esquinç era una coincidència suficient per posar-me a pensar. El meu error no havia sigut sortir de casa a deshora, sinó haver escollit el destí equivocat. Havia d’haver acudit directament al servei d’urgències, sense necessitat de l’esquinç. Però com podia saber-ho. Jo no ho sabia, en fi, però el destí sí, de manera que se les va arreglar perquè acabés on vaig acabar, tot i que a un preu una mica alt.
A la tarda vaig anar al fisio i li vaig mostrar la barrabassada. Va dir que no podia tocar-me el peu fins que baixés la inflamació, però em va explicar que acabava de venir de l’Índia perquè li interessa molt l’hinduisme i que havia visitat el temple d’un dels seus déus, Xiva, que representa la destrucció. Així, de primeres, podria semblar que un representant de la catàstrofe no hauria de ser venerat, però és que la destrucció significa el final d’un cicle després del qual ve la resurrecció. Xiva crea un espai perquè sorgeixi el nou allà on habitava el vell. La ruïna del meu turmell, en efecte, m’havia donat la possibilitat de trobar-me amb una persona amb qui em venia de gust portar a terme un projecte que ja hem començat a dissenyar.
Li donaria les gràcies al déu Xiva, però no sé si té cap temple a Madrid, on resideixo. En tot cas, continua sent cert que si no surts de casa no passa res, cosa que està bé, però perquè passi alguna cosa, cosa que és necessària, no tens més opció que sortir, cosa que està malament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
