La tarifa regulada de l’electricitat ha encarit un 7% el preu de la llum

Això implica que l’electricitat per als consumidors amb tarifa regulada (coneguda com a preu voluntari per al petit consumidor, PVPC) ha sigut el 2024 un 7% de mitjana més cara del que ho hauria sigut sense la reforma. Això no vol dir que la factura de la llum d’aquests usuaris s’hagi incrementat en aquesta quantia, ja que el preu de l’electricitat és només un dels quatre elements que determinen el rebut, juntament amb la potència contractada, els impostos i els conceptes regulats.

Més barata al final de l’any

Si abans aquesta tarifa estava vinculada completament al preu de l’electricitat al mercat diari, des de principis d’any el pes d’aquest mercat es redueix al 75%, mentre que el 25% restant correspon a una cistella de productes a termini, amb diferent horitzó temporal: el 10% correspondria al producte mensual; el 36%, al producte trimestral, i el 54%, al producte anual. El Govern va justificar el canvi de metodologia per donar estabilitat a la rebuda d’aquests consumidors i evitar, d’aquesta manera, contagiar-los la volatilitat del mercat, després del que va succeir amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, quan la pujada del preu de l’electricitat al mercat majorista va disparar la factura de la llum.

Al desvincular parcialment el cost dels mercats diaris de l’electricitat s’aconsegueix que el cost del rebut sigui més estable i tingui menys canvis. Però això no implica que hi hagi d’haver una baixada dels preus, sinó més aviat al contrari: en un escenari de preus baixos, la referència a termini produirà un encariment del cost de l’energia respecte a al sistema anterior perquè els preus futurs sempre inclouen una prima a l’alça, i en un escenari de preus alts provocarà l’efecte contrari.

Això és el que ha passat aquest any, que finalitzarà amb un preu mitjà del mercat majorista d’uns 60 euros per megawatt l’hora, un 28% inferior al de l’any passat, el doble que el 2020 i un 36% més que la mitjana dels deu anys anteriors. Però en què la primera meitat ha estat marcada per un escenari de preus baixos –a una mitjana de 39 euros per megawatt/hora fins al juliol– per l’enorme generació renovable, sobretot hidràulica i solar, i la baixa demanda; mentre en la segona part, l’augment de la demanda i la menor generació renovable va impulsar els preus a l’alça –fins a una mitjana de 85 euros per megawatt/hora.

Incorporació gradual

Això es va traduir en una primera meitat de l’any en què la nova fórmula va suposar un encariment dels preus de l’electricitat del voltant del 13%. En concret, es va registrar una alça del 4% al gener, del 13,04% al febrer, del 21,89% al març, del 21,50% a l’abril, del 14,54% al maig i del 5,98% al juny. Mentre que en la segona part, la diferència ha sigut menor, fins a l’1,5%, amb alguns mesos fins i tot favorables. El sobrecost va ser del 4,22% al juliol, del -0,38% a l’agost, del 4,99% al setembre, del 6,15% a l’octubre, mentre que al novembre i al desembre va ser negatiu, del –2,02% i del -4,66% respectivament.

De fet, si en els primers sis mesos amb prou feines hi va haver 12 dies amb un ajust negatiu i la majoria d’ells (9) van ser durant el mes de juny, quan es va produir un notable increment dels preus de l’electricitat al mercat diari, en els sis mesos següents se’n van produir un total de 64.

Notícies relacionades

Reducció de la jornada laboral: el Govern espanyol aprova l’esborrany de la llei en espera d’una dura negociació al Congrés

Catalunya perd 37.000 ocupats en un gener pitjor de l’habitual, tot i que l’atur només repunta en 1.400 persones

La incorporació dels futurs al càlcul del preu de l’energia és gradual, de manera que aquest any representa el 25% del preu final, però cada vegada el seu pes serà més gran. Així, a partir de l’1 de gener del 2025, el mercat de futurs suposarà el 40% i el 2026 el 55%. Això significa que, en una situació de volatilitat, aquests consumidors estaran cada cop més protegits que abans, però, alhora, en situacions d’estabilitat podria suposar, de nou, un encariment cada vegada més elevat del rebut.

El PVPC afecta uns 8 milions d’usuaris, inclosos els 1,6 milions de consumidors vulnerables acollits als descomptes del bo social; mentre que la resta de consumidors de llum (uns 20 milions) formen part del mercat lliure –tenen un preu pactat amb la seva comercialitzadora– que té com referencia els nivells del PVPC.