Antoni Cañete: "Les pimes tenen més oportunitats a la Barcelona metropolitana que a Madrid"

El gran canvi que s’ha anat produint a tota la regió metropolitana ha vingut per l’especulació que hi ha hagut amb l’habitatge, que ha obligat una diàspora de gent. Sobretot d’aquella gent que vivia a la primera corona metropolitana –l’Hospitalet, Santa Coloma, Badalona– que han hagut d’anar-se’n més enllà, sobretot la gent jove, per poder adquirir una vivenda. Jo vaig néixer a Barcelona, em vaig criar a l’Hospitalet i ara visc a Pallejà. La indústria també ha viscut desplaçaments cap a fora de l’àrea metropolitana. Per exemple, Celsa, que tenia la seva gran fàbrica a l’Hospitalet i es va mudar Castellbisbal.

¿Els negocis on es fan?

Una de les coses més importants que té l’àrea metropolitana i Catalunya, en general, és que compta amb una gran diversitat de sectors. I això el que provoca és que no hi hagi una concreció, no té una sola city, no té un lloc on diguis "mira, els negocis s’estan fent aquí».

¿Això és bo?

És excel·lent. És veritat que el 22@ ha generat una concentració, aquí sí, d’un determinat tipus d’activitats. Però també és veritat que en la part oposada de la ciutat s’ha fet un desenvolupament de la Fira, on s’està produint un altre tipus d’activitats i de decisions. I a l’altra punta tens el Fòrum, on també s’estan organitzant congressos. També zones més industrials com el Baix Llobregat, el Vallès Occidental o el Vallès Oriental. S’estan fent negocis en molts punts i aquesta diversitat beneficia clarament les pimes.

¿Aquesta diversitat la troba en altres metròpolis?

Si hi ha un lloc on una pime troba diversitat i possibilitats, que ningú ho dubti, és Catalunya en general i l’àrea metropolitana en particular. Es parla molt de Madrid com a centre de negocis, però jo crec que allà sí que l’economia està molt més concentrada en determinats tipus d’activitat, determinat tipus de negoci i determinada manera de fer negoci. La diversitat i oportunitats per a una pime que ofereix la Barcelona metropolitana hi ha pocs llocs a Espanya i jo diria que a tot Europa que els ofereixi.

Abans destacava la diàspora que pateixen els joves per trobar una vivenda. ¿Fins a quin punt és un hàndicap per a les empreses?

És un gran hàndicap. Una de les coses que més està canviant en el mercat laboral és a les prioritats dels treballadors. Ara una ocupació no es valora sol pel salari, que si no és un salari competitiu lògicament no aconseguirà atraure ningú, sinó que valora l’ocupació per les condicions en les quals desenvolupes l’activitat. La gent, en general, i els joves, en particular, et pregunta quin serà el seu horari, si pot teletreballar o no i, lògicament, quant temps trigarà a anar cada dia des de casa a la feina. La clau aquí no és tant la distància, com el temps.

Expliqui’s.

Hi ha zones que estan molt allunyades d’altres, però la connexió és millor o hi ha més transport públic. Jo visc a 20 quilòmetres del meu despatx a Barcelona i puc trigar menys a arribar que algú que visqui a Barcelona. Tenim un problema amb el transport públic des de fa anys i no l’hem resolt. No ha evolucionat al mateix ritme que la realitat econòmica de la Barcelona metropolitana.

¿Barcelona necessita un millor transport ferroviari o un aeroport més gran?

Les dues coses.

¿I si hagués de triar?

Optaria per millorar el transport ferroviari.

Des del sector empresarial sempre critiquen que l’excés de burocràcia els llasta. ¿Com l’Administració podria millorar, en aquest sentit, des d’una visió metropolitana?

Li posaré un exemple concret. Una empresa d’instal·lacions elèctriques és habitual que treballi fora del municipi on té la seu. Avui dia la legislació obliga els seus treballadors a sortir cada matí des del lloc de treball de la seu. Si aquesta seu és a Sant Vicenç dels Horts i aquest treballador està fent una obra a Barcelona i viu a Barcelona, cada dia té l’obligació d’anar primer de Barcelona a Sant Vicenç dels Horts i després tornar a Barcelona. Posa que triga una hora i això multiplica-ho per cada un dels treballadors i tots els dies de l’any... Perd el temps, contamina, hi ha risc que tingui un accident de trànsit... Hem de pensar les normes de forma més global i això requereix una visió realment metropolitana, no municipal ni des de la Generalitat.

Notícies relacionades

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

El Govern avala el projecte a Sallent d’ICL i Dynanonic per "estratègic"

Parlàvem abans de com ha canviat en els últims anys la Barcelona metropolitana. ¿Com creu vostè que canviarà en els pròxims anys?

Empresarialment, tot el que sigui negocis digitals i de transició energètica seran els que triomfaran. En la transició energètica es produirà un canvi fonamental que canviarà moltíssimes coses. I viurem també una reubicació dels negocis. Cada vegada més empreses inverteixen fora de Barcelona ciutat perquè els preus a la capital estan disparats i fan que molts negocis no siguin rendibles. Les companyies no miren el codi postal, miren on es troba l’espai, si són a prop o no d’una autopista, quant tenen fins a l’aeroport, si poden connectar-se a una potència energètica determinada... si tenen les condicions per triomfar.