El final del trànsit de gas entre Rússia i Ucraïna sembra dubtes sobre el preu

"El final de l’acord de trànsit entre Rússia i Ucraïna suposarà una pèrdua neta d’uns 15.000 milions de metres cúbics de gas, cosa que deixa un mercat molt ajustat i per això estimem un preu de 40 euros (de mitjana el 2025) amb possibilitat a l’alça. Si l’hivern arribés a ser fred podríem veure salts fins als 70 euros", s’atreveix a pronosticar Francisco Blanch, responsable global de matèries primeres i derivats de Bank of America.

En qualsevol cas, i com a referència, no té res a veure la situació actual amb la viscuda en la crisi energètica, quan el preu d’aquesta commodity va arribar als 300 euros. El que va passar llavors va ser un shock d’oferta, al tallar-se de cop el 40% del gas que arribava a Europa, segons explica l’analista d’Ignis, Pedro Cantuel. No s’espera que això torni a passar, cosa que no vol dir que el mercat no estigui tensionat, perquè el balanç entre oferta i demanda encara no s’ha resolt, malgrat que la indústria i el sector elèctric van reduir el consum i els Estats Units han reposat gairebé la totalitat del subministrament rus.

Final del contracte

Europa viu en una nova fase marcada per les importacions de gas a través de vaixells. I això fa que qualsevol decisió o canvi en l’oferta o la demanda a nivell internacional tingui ressò en el preu d’aquesta matèria primera. "El GNL dona menor seguretat de subministrament perquè no tens assegurat el gas. El vaixell pot canviar de destí en qualsevol moment i això implica més volatilitat dels preus, mentre que el gasoducte és una canonada connectada entre dos països en la qual la matèria primera entra per una banda i surt per l’altra al preu acordat", explica Cantuel.

L’empresa estatal ucraïnesa de gas Naftogaz i la russa Gazprom van acordar el trànsit de gas cap als mercats europeus entre el 2019 i el 2024, tot i que l’any passat tot just van transitar pel tub una quarta part del volum previst (entre 40.000 i 60.000 milions de metres cúbics anuals). "No prolongarem el trànsit de gas rus ni donarem la possibilitat a Rússia d’utilitzar milers de milions addicionals per a la guerra", va afirmar a mitjans de desembre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després de participar en la cimera de líders europeus a Brussel·les, segons recull Europa Press. "No hi ha contracte i és impossible firmar-lo en tres o quatre dies", va coincidir el president rus, Vladímir Putin.

"L’impacte del final d’aquest contracte serà mínim perquè el mercat ja l’ha interioritzat i Europa s’ha anat preparant amb plantes de regasificació noves. Una altra cosa és el que passarà a Àustria i altres països que estan més exposats a aquests fluxos (com és el cas d’Eslovàquia, Hongria o la República Txeca), a qui sí que podria afectar, però no crec que tingui impacte en els preus a Espanya", afirma el vicepresident i cap de gas i electricitat de la consultora energètica Rystad, Carlos Torres.

Més fred de l’habitual

A això se suma que aquest hivern sembla que serà més fred de l’habitual en els últims anys i això es comença a notar en la demanda de gas per a les calefaccions de les llars i la generació d’electricitat, que han impulsat el ritme de buidatge de les reserves de gas. Els emmagatzematges, que estaven al novembre al 95% de capacitat, se situen ara per sota del 75%, segons les dades de Gas Infraestructure Europe (GIE). Molt lluny de l’escassetat, però per sota del 86% que hi havia en el mateix moment del 2023 i del 83% el 2022.

Notícies relacionades

El mercat de l’automòbil a Espanya va superar el milió de cotxes el 2024

Les companyies espanyoles tripliquen la mitjana europea de confiança

Aquest ritme més gran en el buidatge dels tancs podria tenir impacte en el preu dels pròxims mesos, però també a l’estiu. "Crec que els nivells d’emmagatzematge baixaran bastant durant l’hivern i la demanda durant l’estiu serà alta. Això causarà menys estacionalitat en els preus, perquè si la demanda a l’estiu fos menor baixarien els preus, però si s’ha d’importar gas natural per tornar a omplir els emmagatzematges els preus aniran a l’alça", explica Carlos Torres.

I a això se suma una tercera variable, que és la demanda de gas asiàtica, que segueix en augment. "Si Àsia necessita GNL l’única alternativa d’Europa és augmentar el preu que està disposada a pagar per canviar el rumb dels vaixells i que vinguin al continent i no al Japó, la Xina i Corea", explica Pedro Cantuel. Això passa perquè Europa no té contractes de llarg termini i Àsia sí, de manera que si Europa vol accedir al gas ha d’acudir al mercat diari i pagar una prima.