La indústria es reorienta des de la segona corona metropolitana

El 2007, a les portes d’una de les crisis econòmiques més grans de la història recent, Mercedes Benz va comunicar als seus 420 treballadors de la fàbrica que tenia llavors al barri de Sant Andreu de Barcelona que la tancava. I els va oferir recol·locar una part en una altra empresa ubicada a Esparreguera, on va redireccionar també part de les seves produccions. Avui, gairebé dues dècades després, aquestes nou hectàrees d’en altre temps sòl industrial barceloní estan en via de reconvertir-se en un ecodistricte i allotjar edificis d’oficines i vivendes.

El cas d’aquesta històrica factoria il·lustra el procés que ha viscut la indústria dins de la regió metropolitana de Barcelona. El sector ha retrocedit, ha continuat el seu procés migratori fora de la mateixa ciutat i s’està ressituant a partir de la segona corona metropolitana.

Durant l’última dècada i mitja ha deixat tancaments traumàtics, com el d’una altra automobilística, Nissan, si bé també ha aconseguit captar inversions internacionals per cobrir part –no tot– del buit que aquests han anat deixant. La gran Barcelona es prepara ara per fer el salt cap a la nova indústria, més automatitzada i enfocada a la descarbonització, a les activitats vinculades a la transició energètica i aquelles afavorides per l’envelliment demogràfic, com les farmacèutiques.

Redistribució d’activitats

El pes de la indústria ha retrocedit en les últimes dècades. Si el 2010 la indústria representava un 8% de l’activitat econòmica de la ciutat, avui és el 6%. Si es mira l’àrea metropolitana de Barcelona, sense comptar la mateixa Barcelona, el pes d’aquest sector s’ha mantingut immutable, en el 20%. En part, perquè ha absorbit activitats que antany es feien a la capital i ara, per un tema de permisos, disponibilitat del sòl i eficiència energètica, es fan quilòmetres més enllà de la plaça Sant Jaume.

"Tot el que és nou primer passa pel centre i després es redistribueix dins de la metròpolis", explica el president del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), Francesc Castellana. I el sector industrial català està ara en aquesta segona fase.

La novetat són les activitats com la informació i les comunicacions o les activitats professionals, científiques i tècniques, que són les que han guanyat més pes, en l’ocupació durant l’últim lustre. És a través de les oficines i els sectors d’innovació tècnica com està creixent l’economia metropolitana, en detriment d’aquells motors que, durant el segle passat, van alimentar els forns del seu creixement. El fet que les activitats substitutes siguin també d’alta qualitat de l’ocupació ha evitat la precarització que hagués pogut significar aquest decreixement industrial.

Preocupació sindical

Aquestes dues realitats no viuen d’esquena, sinó que es parlen. "La Regió Metropolitana de Barcelona funciona com un sistema econòmic: en el centre de la metròpolis es desenvolupen activitats de serveis que donen suport a altres d’industrials que es troben situades a la resta del territori, posant de manifest l’existència d’una complementarietat productiva entre les dues zones", descriu el CESB en el seu informe de plantejament urbà.

A les centrals sindicals hi ha preocupació pels efectes futurs d’aquest decreixement industrial. "Estem molt pendents, el degoteig de tancaments continua i el sector és a l’uvi", afirma el secretari d’acció sindical de la UGT-Fica, Nardi Fuentes.

Notícies relacionades

La Generalitat assumeix l’administració de Cellex i Mir Puig

Treball vigila que les empreses no utilitzin IA per abusar dels empleats

L’economia barcelonina ha aconseguit erigir-se com un pol d’atracció i creació d’empreses emergents, però poques d’aquestes tenen vocació industrial. "Tots els unicorns catalans, excepte Wallbox, es dediquen a la logística o als marketplaces", es lamenta el coordinador gerent del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Carles Rivera. "La narrativa influeix i no hem cuidat l’herència cultural de la Catalunya industrial", afegeix.

Castellana, del CESB, transmet un missatge optimista, i destaca les "noves realitats econòmiques que estan emergint" més enllà de Barcelona, amb especial accent al creixement del Baix Llobregat i voltants. Des del Pacte Industrial assenyalen l’oportunitat de reindustrialització que suposa el procés de descarbonització per a les economies occidentals.