El consum d’electricitat creix de nou després d’una caiguda de sis anys

La xifra està en línia amb les estimacions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que augurava una alça de l’1,5%, segons recull en la memòria sobre la proposta de peatges per a aquell any. I també amb les de la mateixa REE, una mica més optimistes, que elevaven la taxa a l’1,6%. Però està molt lluny de l’objectiu del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), aprovat al setembre pel Govern central i que marca el camí al 2030.

Aquest full de ruta, que estableix les bases de la política energètica i climàtica d’Espanya en els pròxims sis anys, té com a fi últim arribar a la neutralitat climàtica abans del 2050. I per fer-ho planteja un creixement de la demanda del 45% del 2023 al 2030. "Per aconseguir (l’objectiu del PNIEC), hauríem d’augmentar la demanda elèctrica en un 6,2% anual d’aquí al 2030", considera el director general d’APPA Renovables, José María González Moya.

Aquest objectiu suposaria multiplicar per quatre el ritme de creixement actual. Tanmateix, res fa indicar que una cosa semblant passi pròximament, ni el repunt del 2024, ni tampoc les previsions sobre el 2025. La CNMC augura un creixement de l’1,3% l’any que comença, cosa que portaria a la demanda fins als 251.906 GWh. Com a referència, el 2019 se situava en 264.635 GWh. És a dir, gairebé un 7% superior a l’actual. El problema no és menor perquè l’increment de la demanda d’electricitat és fonamental per arribar als objectius de penetració renovable, també definits en aquest full de ruta i que aspiren a arribar al 81% del total de la generació d’electricitat. I en aquest cas sí, el ritme de creixement resulta imparable davant el desenvolupament d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques que van portar a tancar l’any 2023 amb una penetració renovable en el mix elèctric del 50%, que puja al 56% el 2024.

En qualsevol cas, el repunt és tota una fita, sobretot, si es té en compte que és la primera vegada que el consum creix arran de la crisi energètica, que va portar a la demanda d’energia elèctrica a tancar el 2023 en poc més de 244.000 GWh, el nivell més baix de les últimes dues dècades. La raó de semblant descens es deu, a més de l’alça dels preus de l’energia, que van portar a frenar l’activitat econòmica, a l’autoconsum i l’eficiència energètica.

A Espanya ja hi ha més de 8 gigawatts (GW) de potència instal·lada d’autoconsum, que són l’equivalent al 3,7% de la demanda elèctrica, segons APPA. Aquest tipus d’instal·lacions redueixen la demanda d’electricitat perquè el temps que el consumidor utilitza l’energia que generen les seves pròpies plaques solars no s’alimenta de la xarxa elèctrica, amb la qual cosa a més autoconsum, menys demanda d’electricitat. I tot i que el 2023 el ritme d’instal·lació de plaques solars es va alentir, després de tocar sostre el 2022, aquest tipus d’instal·lacions continuen creixent.

Canvi d’usos

Notícies relacionades

Hisenda torna la renda al 97,4% dels contribuents

Punxada de les sortides a borsa el 2024

"L’increment de demanda ha de ser conseqüència d’una electrificació dels consums fòssils (gas i carburants) que hem d’importar i que ens falten. De manera que la transició energètica no només tingui sentit mediambiental, sinó també econòmic per al nostre país", defensa González Moya. I de moment no s’aprecia un gran canvi de cotxe de combustió a l’elèctric ni de calefaccions de gas a bomba de calor.

En el cas de la indústria, tampoc. Segons les últimes dades publicades per Enagás, l’operador del sistema gasista, la demanda de gas natural es va reduir un 6,3% en l’acumulat entre gener i novembre del 2024 respecte a l’any anterior, però ho va fer pel descens de la producció d’electricitat amb gas (cicles combinats) davant l’increment de la generació renovable, mentre que el consum industrial va repuntar un 4%.